El PSM analitza les conseqüències i els efectes negatius que la polÃtica territorial de PP i UM provoca a la comarca del Migjorn
Els nacionalistes realitzen a la
comarca del Migjorn la seva segona trobada amb diferents sectors empresarials,
econòmics, comercials, culturals i juvenils al mateix temps als municipis de
Llucmajor, Campos, ses Salines i SantanyÃ.
Trobada
del PSM a la comarca del Migjorn (Llucmajor, Campos, Ses Salines i SantanyÃ)
Després de més de dos anys de l’actual
legislatura, de Govern del PP amb el suport d’UM, és inqüestionable que
Mallorca està patint una polÃtica territorial i econòmica que provoca efectes
socioeconòmics negatius, desequilibris territorials evidents i greus agressions
ambientals. A més de les nombroses repercussions a curt i mitjà termini, la
polÃtica del Govern Matas hipoteca clarament el futur de Mallorca ja que
impulsa el desenvolupament urbanÃstic desenfrenat, aposta per infraestructures
i equipaments sobredimensionats i renuncia a corregir el model territorial
fortament expansiu que s’ha produït fins ara.
L’aprovació del Pla Territorial de Mallorca (únicament amb els vots del PP i
UM), que és clarament desenvolupista, no solament ha significat perdre una
ocasió immillorable per rectificar el creixement insostenible i desequilibrador
de les darreres dècades, sinó que confirma la intenció polÃtica de continuar
amb el mateix model territorial de sempre. El PTM confirma i perpetua el model
territorial existent fins ara.
Quan es va aprovar el PTM ja s’intuïen les incidències que tendria aquest
Pla (i la polÃtica territorial general) sobre els municipis, comarques, sectors
econòmics i la societat en general. Però és ara quan es comencen a veure
efectes i conseqüències. El tema general és el canvi de la Mallorca rural a
la Mallorca urbana. Un creixement gens planificat i desenfrenat que du a
concebre tota l’illa com un gran à rea urbana, estructuralment depenent de la
zona metropolitana de Palma. Tot això posa en perill el model de creixement i
els nuclis de població tradicionals mediterranis i provoca problemes de
descohesió territorial, desequilibri, desvertebració, pèrdua d’identitat,
desfeta patrimonial, desarrelament, inseguretat, etc. Pel que fa al cas de la
comarca de migjorn, cal destacar els següents punts:
1. Transport per
carretera.
El model de transports general consisteix bà sicament en el desenvolupament
d’una xarxa d’autopistes (6 noves autopistes) a Mallorca que fomenta el
transport particular i no promou el transport públic. S’ha fet una gran
inversió multimilionà ria en autopistes (amb un endeutament històric) i en
canvi no s’ha fet un esforç en noves lÃnies de tren, en mantenir i millorar
la xarxa de carreteres ja existents, en potenciar el transport públic o en
racionalitzar el transport a nivell comarcal (una visió global del tema del
transport).
L’autopista de
Llucmajor ha significat un consum de territori exagerat, irreversible, i una
despesa econòmica desorbitada (ha quedat a 10 km de Campos, 15 de Santanyà i
15 de ses Salines). El resultat immediat ha estat una disminució notable d’activitat
econòmica a Llucmajor i un flux superior de vehicles als altres pobles
esmentats. Els diferents pobles del Migjorn sofriran com a conseqüència de
l’autopista una pressió urbanÃstica importantÃssima (Campos, SantanyÃ, Ses
Salines, Llombards, S’Alqueria, Calonge, etc.)
Mentrestant el
transport públic de la zona és escà s, poc planificat i car, més encara quan
si tenim en compte que és una zona allunyada dels equipaments ferroviaris.
Algunes comunicacions són molt deficients, per exemple: el transport entre els
pobles de la comarca i l’hospital de Manacor (que és l’Hospital de referència),
el transport públic entre els diferents pobles de la comarca o la dificultat
del transport dels alumnes de batxillerat que han de pagar el transport escolar
(Badies, s’Estanyol, sa Rà pita, Llombards, ses Salines, cala Figuera, cala
d’Or, s’Alqueria, Calonge, etc.).
2. Extensió de
la xarxa ferrovià ria al Migjorn de Mallorca.
El govern de les
Illes Balears hauria d’invertir molt més en tren i exigir el 2% de la inversió
ferrovià ria estatal per tal d’iniciar noves lÃnies ferrovià ries i prolongar
les existents com la de sa Pobla fins a Alcúdia o la de Manacor fins a cala
Rajada.
A la comarca del
Migjorn és imprescindible obrir una nova lÃnia Palma-Llucmajor-Campos-SantanyÃ
que, amb un cost de només 150 milions d’euros, connectaria aquests municipis
amb l’aeroport.
3.
Desenvolupament immobiliari i pressió urbanÃstica.
El PTM no corregeix
el model territorial tradicional i permet un desenvolupament urbanÃstic
exagerat. Els criteris per
a la redacció del PTM (1998-99) remarcaven que el Pla havia d’aconseguir la
“contenció i estabilització del creixement de població a través de
mecanismes de regulació de l’oferta d’allotjamentâ€. Era una clara referència
a l’excès de sòl vacant existent. El sòl actualment
construït o construïble a Mallorca (20.000 hectà rees) pot donar cabuda a una
població aproximada de 2 milions d’habitants. El creixement del 8% addicional
que proposa el PTM (més de 1.500 ha per a uns 100.000 habitants) resulta
innecessari i excessiu.
No es poden seguir
augmentant les places turisticoresidencials en el litoral. L’enfocament actual
de la polÃtica territorial no és l’encertat, no es diferencia clarament
entre primera residència i les places turÃstiques o residencials. No és el
mateix créixer per satisfer necessitats de primera residència que créixer en
noves places turÃstiques o residencials. El dret a l’habitatge és el gran
oblidat del PTM ja que no preveu polÃtiques de promoció d’habitatge. S’han
d’establir polÃtiques públiques per abaratir els preus. Les polÃtiques de
promoció pública no poden considerar el creixement en nou sòl com a únic
factor viable, sinó que han d’actuar majorità riament sobre el sòl vacant i
sobre la infrautilització del parc immobiliari existent. En
general, el Pla no presenta mesures que surtin a camà a l’augment del preu
del sòl i la dificultat de garantir el dret a l’habitatge. El Pla no
incorpora mesures per optimitzar el sòl edificat actual. No es fa cap referència
normativa a la rehabilitació o a l’elevadÃssima taxa
d’habitatges desocupats i abandonats a les diverses poblacions de Mallorca,
essent aquest un recurs molt important a l’hora de plantejar mesures per
evitar la manca d’habitatges assequibles.
D’altra banda els
ajuntaments no han previst mesures de contenció o de racionalització del
creixement. Les promocions immobilià ries són molt freqüents a la comarca
(Cala d’Or, Colònia de Sant Jordi, s’Arenal...). La polÃtica territorial
permet una gran pressió urbanitzadora. Campos és el cas més exagerat ja que
les normes urbanÃstiques del municipi són les més permisives i el sòl
resulta encara més rendible.
4. Conseqüències:
mancances en els serveis i equipaments públics.
Les conseqüències
de l’urbanisme accelerat i poc planificat són notables: canvi de model de
població, pèrdua de la fesomia tradicional, gran impacte demogrà fic,
problemes en la capacitat de gestió i tractament de residus, major demanda
energètica, saturació de serveis, mancances educatives, sanità ries, etc. També
s’ocasiona insostenibilitat econòmica a determinats sectors. Els sectors
locals més lligats a la construcció queden desplaçats per empreses de fora (constructors,
picapedrers, fusters, llanterners, materials de construcció, etc.). Es fa en
poc temps la feina que ocuparia 20-30 anys.
5.
Insuficient protecció del sòl rústic
La
pressió urbanÃstica incrementa el preu de la terra, modifica els seus usos
passant de la funció agrà ria a la funció turÃstica, residencial o d’equipaments
comercials o d’oci. Un fenomen de dispersió urbana i
creació de zones residencials de molt baixa densitat i poca qualitat
urbana. Aquesta és una de les disfuncions més greus d’ara mateix. Moltes
urbanitzacions dels anys 70 s’han transformat els anys 80 i 90 en primera
residència. Totes aquestes urbanitzacions generen una gran problemà tica
territorial.
La construcció en
sòl rústic suposa fortes implicacions ambientals derivades de les dificultats
per establir serveis, l’augment de la producció de residus, l’increment del
consum de recursos naturals (aigua, sòl, etc.), augment espectacular de la
despesa energètica, impacte i destrucció d’espais rural i naturals, etc.
Se segueix
alimentant l’ocupació residencial del sòl rústic i no es dóna valor
productiu al sòl agrari. Les
mesures per garantir el carà cter no urbà del sòl rústic resulten
insuficients en la Mallorca del segle XXI. S’ha d’esser més explÃcit en
les dues vocacions que cal preservar del sòl rústic: xarxa natural a valorar i
protegir, i l’agricultura. Tota l’estratègia per al sòl rústic es vol fer
consistir en la seva valoració paisatgÃstica. Però, a més d‘aquesta, hi ha
valors productius, agraris, com també estrictament naturals-mediombientals.
El
sector primari és clau a l’hora de mantenir l’equilibri territorial i l‘harmonia
entre els diferents usos del territori, per tant cal tenir present els aspectes
productius i de rendibilitat de les explotacions agrà ries que en general són
negligits en el Pla territorial.
Un
cas concret és la proliferació dels camps de golf. El PTM opta clarament per
la implantació de nous camps de golf o l’ampliació dels que hi ha. La memòria
del PTM parla de la costa de SantanyÃ, costa de Llucmajor, Campos i Colònia de
Sant Jordi, etc A Mallorca, a més dels 18 camps de golf que es troben en
funcionament i tres que es troben en fase de construcció, s’ha iniciat la
tramitació de 14 projectes, molts del quals incorporen complexos turÃstics o
residencials.
Es
poden citar com a projectes : es Pujol (SantanyÃ), Puig den Ros (Llucmajor),
Son Baco (Campos) i ja en construcció: sa Vinyola (Campos).
6.
Insuficient protecció dels espais naturals.
El
Pla no fa cap proposta d’espais protegits en un sentit estricte tot i esser
aquest un dels objectius. En general cal identificar i proposar espais naturals
que ara mateix no tenen la protecció d’alguna de les figures de parc natural,
reserva, monument natural, etc. com és ara es Trenc-Salobrar, à rees
desprotegides de la marina de Llucmajor, etc. i
la protecció d’Àrea Natural d’Especial Interès per alguns espais que
quedaren fora de la LEN (1991):Â serra
de Campos (Porreres, Campos, SantanyÃ, Felanitx i ses Salines); marina i
barrancs de Llucmajor (Llucmajor). Aixà mateix convendria protegir espais
naturals valuosos que hagin quedat fora de la LEN i que siguin de zones humides,
penya-segats costaners, barrancs, salicornials, ullastrars i paratges d’interès
ecològic. També seria necessari adoptar mesure de connectivitat d’espais
naturals reconeguts i polÃtiques de restauració d’espais naturals degradats.
7.
Turisme. Les operacions inacceptables de reconversió territorial
Pel
que fa a les places turÃstiques el model passa per deixar de mesurar l’èxit
de les polÃtiques aplicades mitjançant parà metres com l’augment quantitatiu
anual de visitants. Cal treballar més per la qualitat turÃstica (a partir del
producte ja existent), la desestacionalització i la diversificació turÃstica
i econòmica.
No
s’ha de deixar créixer més en les zones litorals saturades. En aquests casos
només s’han de permetre actuacions de reconversió territorial, les quals, en
cap cas, no han de suposar augment de la capacitat d’allotjament, sinó que
han de suposar veritables esponjaments, millores paisatgÃstiques i de l’entorn
i pal·liar les mancances d’equipaments. S’ha d’evitar el creixement net a
nuclis ja existents del litoral i evidentment en ple segle XXI no es poden
justificar noves urbanitzacions d’espais litorals: Regana, Vallgornera i
s’Arenal (Llucmajor), Son Durà i sa Vinyola (Campos). Al contrari, s’han de
reduir las superfÃcies previstes o les possibilitats edificatòries dels sòls
encara no consolidats, com és el cas del Puig den Ros o Vallgornera-Es Pas en
el municipi de Llucmajor.
La reconversió
territorial pot ser un instrument molt útil per “rehabilitar†la malmesa
qualitat urbanÃstica. Però algunes de les actuacions plantejades al PTM són
contraproduents i a totes les manquen els estudis econòmics mÃnims per tenir
credibilitat. Moltes à rees de reconversió territorial són especulatives i
determinen un augment inacceptable de places turÃstiques o residencials. A la
comarca de migjorn cal destacar:
-Â Â Â Â Â Â Â Â
Un total de 608 habitatges i 1.593 places a sa Rà pita. De les tres à rees,
una està lligada a la demolició de l’hotel Don Pedro (Pollença) i l’edifici
Rocamar (Sóller). Les altre dues à rees no tenen cap contraprestació urbanÃstica.  Â
-Â Â Â Â Â Â Â Â
Sa Rà pita est-Campos. Un sòl que limita amb la zona des Trenc i es
salobar on es troba una antiga vaqueria, es farà un espai públic que tendrÃ
un centre d’interpretació. A canvi es permet la construcció en segona lÃnia
més a l’oest. 380 nous habitatges, 990 places residencials i 1.126 places turÃstiques.
-Â Â Â Â Â Â Â Â
Dues actuacions d’ART directes a Llucmajor. Una lligada a la reforma i
cessió de l’antic traçat del tren i l’altra a Son Verà Nou. Entre les
dues 337 habitatges i 769 places.
8.
La llei de ports obre la port a la construcció de ports esportius.
L’aprovació de
la nova llei de Ports de les Ilels Balears pot suposar l’inici de la
construcció de nous ports o ampliació de ports esportius ja existents.
El nucli
tradicional de s’Estanyol torna a estar amenaçat després d’anys de
mobilitzacions i a pesar de les mesures de protecció de la zona (ANEI de s’Estalella,
protecció de la praderia de posidònia, acord de plenari en contra, sentència
del tribunal Superior de JustÃcia...). L’aplicació escalonada i interessada
e la nova llei de ports (2005) estableix unes condicions excepcionals perquè el
Club Nà utic de s’Estanyol aconsegueixi una insòlita ampliació “a la
carta“.
|