|
Antoni Verger: “Els ciutadans de Palma han perdut el dret a ser atesos en català a l’Ajuntament”
El portaveu de MÉS per Palma lamenta el retrocés democrà tic que suposa l’Acord d’adaptació a Llei de Funció Pública que ha fet l’Ajuntament de Palma, el qual suprimeix la obligatorietat de conèixer el català per un 81% dels treballadors públics municipals 
La coalició ecosobiranista de Cort ha defensat en el ple d’aquest mes una proposició per tal de que l’Ajuntament de Palma es replantejàs l’Acord de Junta de Govern de dia 30 de juliol, el qual va eliminar el requisit del català per un 81% de les places de funcionari i personal laboral. La moció defensava així mateix que es negociàs amb els sindicats l’adaptació de la Relació de Llocs de Treball (RLLT) a la Llei de Funció Pública. El PP, però, s’ha mostrat un cop més obsessionat per abolir l’ús del català a l’administració pública i ha rebutjat la proposta del grup municipal MÉS.
“Els ciutadans de Palma tenen ara menys drets que els Alcúdia, Llucmajor, Son Servera, Petra, Algaida o Campanet, on els respectius equips de govern han aprovat acords per mantenir en el 100% dels llocs de treball el requisit del català. Amb l’acord aprovat per Isern, quan un ciutadà de Palma s’adreci en mallorquí a un policia local, per exemple, aquest li podrà contestar que no l’entén”.
Antoni Verger denuncia la pèrdua de drets dels ciutadans de Palma i acusa a Isern d’aplicar les directrius del president “il·luminat” Bauzá obsessionat per una ideologia fanàtica i antimallorquina. “En canvi, els batles d’Inca i Selva, també del PP, han introduït el requisit del català a pràcticament totes les places de funcionari. Només han exclòs els treballadors de la brigada d’obres. Isern s’autodenomina un polític de consens, però en el fons és tan sectari i castellanista com Bauzá. Els seus fets el delaten”, afirma Verger.
Ara, tan sols un 19% de les places de funcionaris de l’Ajuntament tindran el coneixement del català com a requisit per a l’accés a la funció de la plaça. ť
|
)
