|
“L’ampliació del Club Nà utic de s’Arenal posa en perill el futur econòmic i mediambiental de la Platja de Palmaâ€
Aquesta és la principal conclusió compartida per tots els membres de la taula rodona que ahir es va celebrar a s’Arenal per analitzar les greus conseqüències mediambientals i econòmiques que es podrien produir si el projecte d’ampliació del club nà utic segueix endavant 
Ahir al vespre, el PSM-Entesa de Llucmajor va organitzar una taula rodona, presentada i moderada pels regidors Jaume Tomàs i Miquel Serra, i que va comptar amb la participació de José Roldán, representant de la associació de veïnats “amics de s'Arenal”; Gabriel Barceló, representant de la plataforma de comerciants de la platja de Palma; Onofre Rullán, expert en sostenibilitat i territori; i Margalida Ramis, portaveu del GOB.
Tots els membres de la taula rodona varen coincidir en les greus repercussions que el projecte tendrà sobre la platja i no només des d'un punt de vista mediambiental sinó també a nivell econòmic, ja que el turisme exigeix qualitat en l'arena i l'aigua de les platges que visita. En aquest sentit se va expressar, José Roldán “el projecte no aportarà cap tipus de beneficis sobre la zona de s'Arenal i en canvi sí que sofrirà les seves greus conseqüències”. I recordà com l'anterior ampliació “va tenir conseqüències molt greus sobre la qualitat de l'aigua i l'arena de la Platja de Palma, que encara perduren”.
El representant del comerciants, Biel Barceló, va intervenir per indicar que “és necessari trobar alternatives menys agressives al projecte, alternatives que permetin compaginar els beneficis del turisme nàutic sense que aquest amenaci al futur de la platja en el seu conjunt”.
Per la seva part, el catedràtic Onofre Rullán va argumentar el fet que més amarraments al club nàutic no suposen més ingressos pel turisme nàutic, indicant que ”un augment descontrolat del turisme nàutic pot ser contraproduent, ja que és un turisme que cerca exclusivitat, tranquil·litat i espai la qual cosa pot ser contraria amb l'existència actual de més de 30.000 embarcacions a les Illes Balears”. En aquest sentit, Rullán va apostar per potenciar aquest turisme a partir del control i la gestió racional. També va indicar que és un fet conegut i estudiat com afecten les construccions artificials sobre la dinàmica de sedimentació de les platges. “És evident que el creixement del Club provocarà una acumulació d'arena al extrems de la platja, despoblant la zona central de la badia. I que, arribat aquest moment, la solució seria una reposició d'arena o la construcció de nous dics que actuassin com a barreres de protecció per l'arena com s'ha fet en el cas de Sitges” i amb el consegüent empitjorament de la qualitat de la platja.
La portaveu del GOB, Margalida Ramis, va analitzar que cap de les tres propostes presentades pel Club per a la seva ampliació era viable des d'un punt de vista ambiental. També va voler remarcar la rotunditat amb la qual es va expressar la Comissió Balear de Medi Ambient, amb l'insuficient informe d'impacte ambiental presentat. I com el Club no ha pogut donar solució als greus defectes del seu projecte, no aportant resposta a com afectarà aquest a la reserva marina, o a com se tractaran els contaminants del material procedent del dragat del port. També va comentar que no hi consonància entre l'augment del club i les necessitats d'amarrament actual.
Els assistents a la taula varen fer una crida a la mobilització de la gent per oposar-se i aconseguir aturar aquest projecte. Deixant clar que no se tracta d’anar en contra del Club Nàutic, del qual se va valorar projectes com el canvi de bocana o l'Escola de vela, sinó aturar un projecte que posa en perill a la Platja de Palma en el seu conjunt.
|
)
