"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

Notícies. 09/03/2011

L’ús de la llengua catalana es manté, malgrat el descens en el seu coneixement

El 85% de la població balear entén la llengua catalana, el 63’4% la parla, el 70’8% la llegeix i el 47’9% l’escriu



El director de l’Ibestat, Andreu Sansó, i la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, han presentat avui els resultats del tercer mòdul de l’enquesta realitzada íntegrament per l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat), organisme adscrit a la Conselleria d’Economia i Hisenda, en col•laboració amb la Conselleria d’Educació i Cultura sobre usos lingüístics a les Illes Balears.

Es tracta del tercer estudi de l’Enquesta Modular d’Hàbits Socials 2010, la primera estadística pròpia realitzada íntegrament per l’Ibestat i que, en el cas d’aquest mòdul, compta amb la col•laboració de la Conselleria d’Educació i Cultura. El primer dels mòduls és “Condicions de vida i cohesió social”, elaborat amb la conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració; i el segon és l’enquesta sobre “Usos de les TIC”, en col•laboració amb la Fundació Ibit.

L’estudi ofereix dades sobre el coneixement, els usos i les actituds de la ciutadania envers la llengua catalana.

Les darreres dades de què es disposaven sobre els usos lingüístics de les Illes Balears corresponien a l’enquesta lingüística que va encarregar la Direcció General de Política Lingüística l’any 2003. Ara, en el marc de l’Enquesta Social de les Illes Balears 2010 que va dur a terme l’Ibestat, la Direcció General hi va incloure un qüestionari per conèixer la situació de la llengua catalana set anys més tard d’aquella i fer una radiografia actual, d’una banda, dels coneixements i, d’altra costat, dels usos de la llengua catalana entre ciutadans i ciutadanes balears.

Conclusions
Pel que fa a les conclusions, hi ha una sèrie de factors que permeten, doncs, fer una anàlisi de la situació sociolingüística a les Illes Balears i posar-la en relació amb la situació de fa set anys i poder veure què ha passat i determinar-ne unes causes o uns condicionants possibles.

En termes globals, hi ha un manteniment en l’ús global de la llengua a causa d’un increment de l’ús, especialment entre la població nascuda a les Illes Balears, remarcable en un context de caiguda en les dades de coneixement, que descendeixen deu punts respecte les dades de 2003.

S’ha de destacar que a l’illa de Menorca es produeix un descens en el coneixement i en l’ús del català i que la Badia de Palma i Eivissa són les àrees territorials amb una presència marcadament més baixa de la llengua catalana.
Així mateix, les persones nascudes a les Illes Balears i a la resta de l’àrea lingüística, mantenen uns percentatges de coneixement i d’ús de la llengua al voltant del 90 % i del 80 %, respectivament.
Les persones nouvingudes, procedents d’un altra comunitat autònoma o de l’estranger, s’integren a la comunitat lingüística d’una manera lenta (49 %, 28 % i 16 % per les persones arribades fa més de 14 anys, entre 14 i 7 anys i fa menys de 7 anys).

Així, es pot establir que aquests anys s’ha produït una baixada en el coneixement de la llengua en augmentar el pes demogràfic de les persones que han arribat aquests darrers anys a les Illes Balears i encara no l’han apresa (com sí ha fet part de la immigració anterior) i, per contra, s’ha produït un augment en l’ús perquè les persones que ja la parlen la fan servir més.

Tot això dibuixa un panorama ambigu en el qual sembla clar que la societat illenca no té un comportament homogeni, sinó que hi ha àmbits geogràfics, grups d’edat o orígens que determinen hàbits sociolingüístics divergents: des de la pràctica normalitat (en comarques com el Pla de Mallorca, o en la població nascuda a l’àrea lingüística) a àrees en perill de minorització de la llengua (com la Badia de Palma o Eivissa).

Des de la Direcció General de Política Lingüística es realitzen campanyes de promoció d’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la societat (econòmic, educatiu, lúdic, cultural, etc.). A més a més, el departament autonòmic, en col•laboració amb altres institucions, ve desenvolupant accions encaminades a integrar lingüísticament la població nouvinguda i posa a l’abast tots els mitjans que calguin per fer més ràpida i més efectiva aquesta integració. En aquest sentit, la Conselleria d’Educació i Cultura, conjuntament amb Delegació de Govern, ha dissenyat unes carpetes d’acollida que integren un conjunt de materials adreçats a facilitar el primer contacte de les persones nouvingudes a les Balears amb la llengua catalana.





Enllaços

Informes complets (a través de la web de la Conselleria)


      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: