|
“Setanta anys després els jutges encara no consideren urgent exhumar les fosses comunesâ€
La Fundació Emili Darder i l’STEI-i celebren un acte homenatge al Cementiri Municipal de Palma el dia que es compleixen 74 anys de l’afusellament del darrer batle republicà de Palma
La Fundació Emili Darder i l’STEI-i han convocat prop d’un centenar de persones al lloc exacte on va ser afusellat el darrer batle republicà tal dia com avui de 1937 al Cementiri Municipal de Palma. L’acte s’ha celebrat amb la presència de familiars d’Emili Darder i una nombrosa representació política encapçalada per Biel Barceló, secretari general del PSM-EN, Fina Santiago, Consellera d’Afers Socials i membre de l’executiva d’INICIATIVAVERDS, i la regidora de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística a l’Ajuntament de Palma, Nanda Ramon.
Entre els assistents també hi eren presents el diputat Antoni Alorda i el candidat nacionalista a la batlia de Palma, Antoni Verger, així com nombrosos membres del PSM-EN, que recolzen tots els actes d’homenatge i commemoració de la Fundació.
El president de la Fundació, Antoni Marimon, ha dirigit unes paraules als presents per tal de posar èmfasi en la vigència del llegat ideològic del que va ser el darrer batle republicà de Ciutat, un personatge de la nostra història més recent que va demostrar un gran compromís social.
En aquest sentit, Maria Antònia Font, secretària d’ensenyament públic de l’STEI-i, ha recordat “la claredat, la convicció i la coherència que van guiar les accions d’Emili Darder durant tota la seva vida, i especialment com a batle de Palma”, funció que va exercir amb una clara voluntat de facilitar la formació i l’educació dels palmesans. Durant l’acte, a més, dos alumnes de l’Institut d’Educació Secundària Emili Darder han llegit dos fragments de l’obra del metge i polític que va morir ara fa 74 anys afusellat per les tropes franquistes.
“Encara no s’ha fet justícia”
Pere Sampol, senador del PSM-EN i un dels principals impulsors de la Fundació, ha incidit durant la seva intervenció en la necessitat de fer justícia encara amb una època de la nostra història recent. Així, ha denunciat que “encara hi ha sentències que difamen la memòria dels qui van patir agressions o d’aquells qui van perdre la vida”. A més, Sampol també ha criticat que “un jutge designat pel govern espanyol troba que, setanta anys després, encara no és urgent exhumar les foses comunes”.
“No s’han localitzat ni exhumat, quan així ho ha demanat la família, moltes restes de les víctimes del franquisme i la guerra civil, i encara no s’han restituït els béns confiscats”. Sampol, però, ha fet una crida a la responsabilitat personal i política per tal de mantenir viu aquest llegat d’Emili Darder i ser lleials a la seva obra “perquè no podem deixar la política en mans d’aquells qui la prostitueixen”.
La història on line
D’altra banda, aquest dia commemoratiu ha estat l’escollit per posar en marxa la nova pàgina web de la Fundació Emili Darder (http://www.fundacioemilidarder.cat/). Es tracta d’una eina interactiva, adaptada als nous temps, que permetrà apropar a tothom qui hi estigui interessat a la història, la biografia i l’obra d’aquest metge, polític, escriptor, però sobretot ideòleg progressista i mallorquí.
|
)
)
)
