|
Joana Llu茂sa Mascar贸 recorda a L贸pez-Isturiz que el Parlament de les Illes aprov脿 per unanimitat sol路licitar l鈥檕ficialitat del catal脿 a Europa
La candidata del
PSM al Parlament Europeu, Joana Llu茂sa Mascar贸, vol recordar a
Antonio L贸pez-Isturiz que, el 16 d’abril del 2002, el
Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat un
proposici贸 no de llei en la qual acordava adre莽ar-se al
Consell, a la Comissi贸 i al Parlament Europeu per demanar que el
catal脿 sigui llengua plenament oficial de les institucions
comunit脿ries, en el marc de la introducci贸 de noves lleng眉es
oficials per a la nova fase de l’ampliaci贸 de la Uni贸
Europea. La diputada nacionalista ha fet aquestes declaracions
despr茅s de qu猫 el candidat popular s’hagi manifestat
contrari a aquesta demanda.
Joana Llu茂sa Mascar贸 posa de manifest que quan l’Estat
Espanyol entr脿 a formar part de la Uni贸 Europea ja hi va haver
un gran moviment de reivindicaci贸 de la llengua catalana. La
candidata del PSM explica que l'any 1986, la Crida a la
Solidaritat aconseguia 100.000 signatures per a aquesta
reivindicaci贸, a la qual se sumaren el Parlament de les Illes
Balears (aprovant una proposici贸 no de llei el novembre de 1987)
i el Parlament de Catalunya, aix铆 com molts d'ajuntaments.
La diputada del PSM explica que fins a la darrera ampliaci贸, la
llengua catalana, pr貌pia de les Illes Balears, era la setena
llengua en nombre de parlants de la Uni贸 Europea, amb un nombre
de persones que el parlen superior al d’altres lleng眉es
oficials en la Uni贸 com ara el fin猫s o el dan猫s, i equiparable
al nombre de ciutadans i ciutadanes que parlen suec, grec o
portugu猫s a Europa. Jaona Llu茂sa Mascar贸 recorda que la nova
fase d’ampliaci贸 de la Uni贸 Europea ha suposat que noves
lleng眉es passin a ser oficials i es fa dif铆cil obviar que el
catal脿 t茅 m茅s parlants que gaireb茅 totes les noves lleng眉es
oficials, a molta dist脿ncia de l’eslovac, el litu脿, el let贸,
l’eslov猫, l’estoni脿 o el malt猫s.
Segons Joana Llu茂sa Mascar贸 “脡s ben comprensible que la
Uni贸 Europea vulgui establir un nombre limitat de lleng眉es
franques i que el criteri de selecci贸 s’ha de basar en
factors demogr脿fics i pol铆tics. De fet, el Consell d’Europa
nom茅s t茅 dues lleng眉es oficials: l’angl猫s i el franc猫s.
Per貌 el que no es pot fer 茅s discriminacions. Cal exigir dos
requisits en qualsevol pol铆tica ling眉铆stica: en primer lloc,
el respecte a la diversitat des de la premissa que cap llengua ni
cap cultura 茅s superior a les altres, i, per altra banda, el
tractament igualitari que permet certament tractar diferent els
que s贸n diferents per貌 que sobretot obliga a tractar igual als
que s贸n iguals.
El PSM considera que 茅s el moment idoni per resoldre l’anormalitat
de l’estatus jur铆dic de la llengua catalana en el si de la
Uni贸. Segons els nacionalistes, la nova fase d’ampliaci贸
de la Uni贸 Europea, el debat sobre la Constituci贸 europea i els
compromisos assumits pel nou President del govern de l’Estat
recomanen insistir en aquest moment en l’antiga i justa
aspiraci贸 a l’oficialitat de la llengua catalana a Europa.
|
