El PSM demana l鈥檕ficialitat de la llengua catalana a Europa
El PSM considera
que la nova fase d鈥檃mpliaci贸 de la Uni贸 Europea 茅s un
moment idoni per resoldre l鈥檃normalitat de l鈥檈status
jur铆dic de la llengua catalana en el si de la Uni贸. En aquest
sentit, els nacionalistes han presentat una moci贸 per tal que el
Consell de Mallorca insti el Govern de l鈥橢stat espanyol que
sol路liciti al Consell de la Uni贸 Europea l鈥檕ficialitat de
la llengua catalana en les institucions europees. El PSM tamb茅
vol que el Consell de Mallorca s鈥檃dreci al Consell de la Uni贸,
a la Comissi贸 i al Parlament Europeu demanant que el catal脿
sigui llengua plenament oficial de les institucions comunit脿ries.
El PSM recorda que la llengua catalana, pr貌pia de les Illes
Balears, 茅s la setena llengua en nombre de parlants de l鈥檃ctual
Uni贸 Europea, amb un nombre de persones que el parlen superior
al d鈥檃ltres lleng眉es oficials en la Uni贸 com ara el fin猫s
o el dan猫s, i equiparable al nombre de ciutadans que parlen
suec, grec o portugu猫s a Europa i ocupa el tercer lloc en el
nombre de parlants d鈥檈ntre les nou lleng眉es oficials noves
que aportaran els deu estats candidats.
Per la seva banda, Joana Llu茂sa Mascar贸, candidata del PSM al
Parlament europeu ha manifestat que el debat sobre la Constituci贸
europea i els compromisos assumits pel nou president del Govern
de l鈥橢stat recomanen insistir en aquest moment en l鈥檃ntiga
i justa aspiraci贸 a l鈥檕ficialitat de la llengua catalana a
Europa. En aquest sentit, Mascar贸 recorda que el Parlament
europeu ja ha reconegut 鈥渓a import脿ncia de la llengua
catalana, llengua europea mil路len脿ria utilitzada a tots els
nivells de l鈥檈nsenyament i en tots els mitjans de comunicaci贸,
en la qual existeix una producci贸 cultural i liter脿ria molt
important i de la qual en fa un 煤s efectiu i continuat de la
majoria de la poblaci贸 d鈥檜n territori de m茅s de 10 milions
d鈥檋abitants鈥.
El PSM manifesta que les comunitats europees, i m茅s en
particular el Parlament europeu, ha adoptat, encertadament el
principi de 鈥渕ultiling眉铆sme integral鈥, amb el qual
pret茅n subratllar la dignitat que es reconeix a les lleng眉es,
reflex i expressi贸 de les cultures dels pobles, assumint els
efectes positius d鈥檃questa pr脿ctica. En aquest sentit,
Mascar贸 explica que la fixaci贸 del r猫gim ling眉铆stic de les
institucions europees 茅s compet猫ncia del Consell, que decideix
per unanimitat i, pel que fa als estats membres on existeixin
diverses lleng眉es oficials, cal la sol路licitud de l鈥檈stat
interessat.
|