El PSM considera que la polĂtica del PP Ă©s un perill per a la democrĂ cia pluralista
El PSM creu que el pas pel ministeri de
Jaume Matas l’ha convertit en el més ferm defensor de la
polĂtica reaccionĂ ria que defensa JosĂ© Maria Aznar. Almenys
repeteix el conegut discurs de la crispaciĂł que tant agrada a
Madrid. Segons els nacionalistes, les seves paraules, ahir, a l’acte
de commemoració dels 25 anys de l’aprovació de la
ConstituciĂł, aixĂ ho posen de manifest.
El PSM considera que Ă©s impropi que el President del Govern de
les Illes Balears, a un acte institucional, actuï d’una
manera tan partidista. Els nacionalistes opinen que malament anam
si, amb un discurs pretesament democrà tic, s’anatemitzen i
es condemnen les minories polĂtiques. En aquest sentit, el PSM
recorda a Jaume Mates que el PP no deixa de ser, també ell, una
minoria. Una minoria més grossa, però una minoria al cap i a la
fi. AixĂ i tot, un dels fonaments de la democrĂ cia, i de la
ConstituciĂł, Ă©s el respecte a totes les minories.
La posiciĂł del PSM sobre el text constitucional no Ă©s nova. Es
va posar de manifest en el mateix moment de la seva aprovaciĂł.
Els nacionalistes considerĂ ren que la ConstituciĂł era
discriminatòria cap a les diverses llengües, cultures i
nacionalitats; que articulava un model d’estat, amb una
certa descentralització, però uniformista i poc respectuós cap
a la diversitat dels pobles. Per això propugnà ren l’abstenció
en el referèndum constitucional.
El PSM ha volgut contribuir, des de la seva posiciĂł polĂtica, a
construir un marc de diĂ leg i d’entesa cĂvica positiva per
al paĂs. Els nacionalistes defensen el respecte a l’ordenament
legal i, a la vegada, la necessitat de la seva reforma. I això
no Ă©s cap contradicciĂł: Ă©s el fonament de la democrĂ cia i el
pluralisme. El PSM creu positiva una reforma de la ConstituciĂł
en un sentit democrĂ tic i de reconeixement de la pluralitat
cultural i nacional, basada en el consens, i en el respecte a
totes les posicions polĂtiques.
El PSM lamenta l’actitud de Jaume Matas, i del PP de Joseé
Maria Aznar, que estĂ cercant agreujar les confrontacions polĂtiques
i, en especial, està duent el debat sobre l’articulació
territorial de l’estat a un carreró sense sortida.
Provocant crispacions, rompent ponts de diĂ leg, i posant en el
mateix sac de la desqualificaciĂł el nacionalisme democrĂ tic i
les posicions favorables a la violència. Tot això amb l’única
finalitat, des d’aquest ranci patrioterisme, de captar vots
pel PP.
La polĂtica del PP Ă©s un greu perill per a tot futur de
consens, però també per al mateix futur de la nostra democrà cia.
A l’Estat Espanyol ja comença a ser difĂcil opinar, sense
ser criminalitzat, de manera diferent al discurs sectari del PP.
Temes com la guerra d’Irak, les modificacions de la Llei de
partits, la reforma del Codi Penal i l’agressió constant
contra qualsevol intent de dur racionalitat al conflicte basc,
comencen a ser temes tabú. L’empobriment democrà tic d’aquest
perĂode final de l’aznarisme Ă©s molt preocupant. El darrer
episodi, quasi esperpèntic, ha estat l’intent de
criminalització d’ERC després de les eleccions a Catalunya.
Però pel camà que ha emprès el PP ens podem trobar aviat que
una “minoria” d’alguns milions de ciutadans –tots
els que no combreguen amb ells- es trobi expulsada del sistema.
Els sĂmptomes sĂłn clars i als nacionalistes sols se’ls
ocorre una paraula per a identificar-los: recuperaciĂł del
capital ideològic del franquisme, neofranquisme i reaccionarisme
ultraconservador. Davant això, el PSM recorda, una vegada més,
que la convivència democrà tica és fruit del dià leg no de la
imposició d’una sola part. Això és el que no volen
entendre personatges com Jaume Mates i José Maria Aznar.
ť
|