Notícies. 06/12/2008

El PSM-EN considera que s’ha de reformar la Constitució per incloure el dret d’autodeterminació

Els nacionalistes aposten per un Estat federal plurinacional, sense desigualtats jurídiques entre les llengües oficials i obert a la instauració d’una República

En el 30è aniversari de la Constitució espanyola, el PSM-EN considera que els poders públics de l’Estat haurien de respondre a la sensibilitat majoritària de la ciutadania per tal d’abordar una reforma de la Carta Magna. Els nacionalistes consideren que, passats ja 30 anys des de la seva aprovació, una vegada consolidada la nova cultura política democràtica i superats en gran mesura els condicionants lligats a la dictadura franquista, la Constitució necessita resoldre alguns problemes relatius a qüestions com ara l’estructura de l’Estat, la desigualtat lingüística encara existent o la vigència de la monarquia.

D’una banda, el PSM-EN considera que ja és hora que la Constitució espanyola reconegui la realitat plurinacional de l’Estat. Una reforma de la Carta Magna hauria de conduir a l’establiment d’un Estat federal en què els diferents territoris amb identitat nacional pròpia tenguin reconegut el dret de decidir (dret d’autodeterminació). També s’hauria d’establir la capacitat dels diferents estats federats per convocar consultes populars i referèndums per totes aquelles qüestions que considerin oportunes. En el nou marc constitucional, el poble de les Illes Balears ha de poder ser plenament responsable del seu futur.

Avui dia, en ple segle XXI, els ciutadans dels diferents pobles de l’Estat espanyol haurien de poder decidir lliurement la conveniència o no de mantenir la institució monàrquica. La Constitució ha de recollir la possibilitat de convocar una consulta popular de caràcter vinculant per decidir la instauració d’una República.

D’altra banda, la Constitució espanyola ha d’establir la igualtat jurídica entre totes les llengües oficials de l’Estat. És inacceptable que el castellà continuï mantenint privilegis de caràcter jurídic per damunt de la resta de llengües oficials de l’Estat, com ara el català. En els seus respectius territoris, cada llengua oficial ha de gaudir del mateix estatus i, per tant, els ciutadans han de tenir tant el dret d’usar-les com el deure de conèixer-les.�