"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

Notícies. 07/01/2008

"Elogi del PSM"

Pel seu inter√®s, reprodu√Įm l'article d'opini√≥ de Dami√† Pons publicat aquest diumenge al Diari de Balears



Fa m√©s de trenta anys que em vaig afiliar al PSM-Entesa Nacionalista. I ara, quan sembla que alguns tenen la necessitat de publicitar que se'n surten, a mi m'han entrat unes ganes irreprimibles de fer les dues afirmacions seg√ľents: la primera, afiliar-m'hi va ser una decisi√≥ de la qual mai no me n'he hagut de penedir; i la segona, tenc previst donar continu√Įtat a la meva milit√†ncia perqu√® seguesc considerant que el PSM √©s l'instrument m√©s √ļtil de tots els disponibles per fer possible el meu projecte de pa√≠s.

El PSM ha estat hist√≤ricament, i ho continua essent en l'actualitat, sobretot una idea. Una idea que es pot desglossar en m√ļltiples elements: una organitzaci√≥ mallorquina, no subordinada a cap altre √†mbit de decisi√≥ superior; una voluntat permanent d'estar al servei del benestar de les persones concretes i dels col‚ÄĘlectius m√©s din√†mics de la societat civil; una concepci√≥ de les Balears com a realitat nacional clarament diferenciada de la castellanoespanyola; una den√ļncia constant i ben documentada de l'espoli fiscal que l'Estat practica sobre les nostres institucions i els nostres ciutadans; la consideraci√≥ de la catalanitat com el fet identitari primordial de la nostra condici√≥ de mallorquins; la creen√ßa que uns Pa√Įsos Catalans articulats confederalment representen la millor oportunitat possible de normalitat i de plenitud per a la nostra llengua i cultura; un projecte pol√≠tic que concep les Balears com a subjecte de sobirania i, per tant, amb el dret a autodeterminar-se; una defensa aferrissada del territori perqu√® la sostenibilitat mediambiental √©s necess√†ria per garantir la qualitat de vida de la nostra gent i per no fer malb√© la natura -que tamb√© t√© els seus drets- com a recurs tur√≠stic; la prioritzaci√≥ pol√≠tica de l'assoliment de la normalitat social de la llengua i la cultura catalanes; unes pol√≠tiques destinades a satisfer els drets de les persones m√©s desvalgudes; un sistema educatiu integrador i creador de cohesi√≥ social, d'acord amb els principis basats en la interculturalitat i en la perspectiva de garantir la sostenibilitat sociocultural futura del nostre pa√≠s... Totes aquestes conviccions i valors, i altres, √©s clar, s'inclouen en la idea que se sintetitza en les sigles PSM.

La concreci√≥ organitzativa d'aquesta idea en el PSM com a for√ßa pol√≠tica ha tengut un nivell d'√®xit que, segons quina sigui l'√≤ptica que s'adopti, podr√† semblar remarcable o esc√†s. Pot haver-hi algun innocent desinformat que pensi que el PSM ha fracassat perqu√® mai no ha aconseguit el suport de la majoria social. Fins i tot es d√≥na el cas que de tant en tant surten a la palestra alguns oracles que anuncien que tenen la f√≥rmula que permetria que el nacionalisme guany√†s les eleccions. Descon√®ixer la hist√≤ria i el m√≥n real acostuma a produir empatxos de voluntarisme o d'il‚ÄĘluminisme temerari. I el PSM tamb√© n'ha anat engendrant, de gent d'aquesta llana. Una gent, aquesta, amb un grau d'autoestima i d'autoconfian√ßa tan excessius que inevitablement havien de derivar cap a un personalisme i una vanitat d'efectes del tot antipatri√≤tics en la mesura que era previsible que amb els cops de tac√≥ del seu pas tan sols deixarien terra cremada. La millor prova que ser nacionalistes a Mallorca √©s una tasca pol√≠ticament molt dif√≠cil i de resultats sempre molt inferiors als esfor√ßos invertits √©s el cas d'UM. Un partit que se situa dins l'espai de centredreta, el sociol√≤gicament majoritari, que ha tengut quasi el monopoli de la principal instituci√≥ mallorquina de govern durant dotze anys, que no ha escatimat rec√≥rrer a la captaci√≥ d'adhesions clientelars, que ha comptat amb l'amistat de plataformes medi√†tiques poderoses, id√≤ b√©, malgrat tots aquests fets, t√© uns percentatges electorals m√©s o menys semblants als del PSM.

Segons el meu parer, la història del nacionalisme polític mallorquí és, encara que pugui no semblar-ho, una història d'èxit. Almenys d'un èxit relatiu. Primer, perquè ha tengut la capacitat de mantenir-se viu al llarg d'una trentena d'anys, a diferència del que havia passat abans de la guerra civil, en què les organitzacions nacionalistes havien estat sempre un episodi efímer i anecdòtic. I segon, perquè situar el mallorquinisme polític a les institucions i als governs és un gran mèrit d'aquells que ho han fet possible en una terra, la nostra, en què el sucursalisme polític castellanoespanyol sempre n'havia tengut el monopoli. Que el nacionalisme polític hagi aconseguit, en els millors moments, al voltant d'un 20% de suport electoral (a les autonòmiques del 1995 i del 1999, la suma dels vots del PSM i d'UM) no és una dada gens menyspreable. Més aviat hauria de ser considerat suficient perquè poguéssim sentir-nos satisfets de la nostra tasca. No conformistes però, és clar. Convendria que els nacionalistes sabéssim valorar la importància del que hem aconseguit, perquè és possible que si pensam que és lloable el que hem estat capaços de fer tendrem una major probabilitat de plantejar amb encert i èxit uns altres reptes més ambiciosos i d'anar-los convertint en reals. Ens cal una autoconfiança sensata i no l'apatia dels derrotats sense esperança.

El PSM, com a instrument que ha estat al servei de la realitzaci√≥ de la idea projecte abans exposada, ha tengut encerts i errors, uns cicles de resultats m√©s positius i uns altres de m√©s negatius. Sobretot varen ser-li molt dif√≠cils les legislatures en qu√® el PSOE va tenir majoria absoluta al Parlament de l'Estat. Aleshores va poder semblar que el nacionalisme d'esquerres mallorqu√≠ seria inevitablement engolit per aquell partit triomfant que funcionava com una m√†quina capoladora. Ja sabem que la derrota (o la lluita sense √®xit) cansa. I que tothom est√† temptat d'instal‚ÄĘlar-se en organitzacions de vida m√©s confortable. Ara tamb√© s√≥n uns temps ben complicats. Primer, perqu√® el nacionalisme d'esquerres ha acumulat, per raons diverses, nombroses insatisfaccions (la principal, el no rendiment en suport electoral de la bona obra de govern del per√≠ode 1999-2003), i segon, perqu√® t√© la sensaci√≥ que la din√†mica de creixement demogr√†fic que experimenten les Balears √©s una allau desnacionalitzadora tan poderosa que dif√≠cilment podr√† ser gestionada en el sentit que convendria als elements identitaris del pa√≠s. Tot plegat, fa que sigui un moment de desconcert i d'incertesa. I el PSM dels darrers anys n'ha estat una v√≠ctima perqu√® aquestes situacions acostumen a propiciar decisions poc reflexives, viscerals, amb una prioritzaci√≥ de les raons personals per damunt de les que s√≥n d'inter√®s general. √Čs molt lloable el patriotisme dels que s'aguanten quan la seva opini√≥ no coincideix amb la de la majoria del col‚ÄĘlectiu del qual formen part. Imaginem quin pa√≠s es podria fer si cada vegada que alguna de les entitats que constitutivament treballen per construir nacionalment les Balears -OCB, STEI, Joves de Mallorca per la Llengua, Moviment d'Escoles Mallorquines, Grup Blanquerna, etc.- prengu√©s per majoria una determinada decisi√≥ i un grup dels seus associats, incapa√ßos d'assumir la derrota, optassin per la disgregaci√≥ del col‚ÄĘlectiu mitjan√ßant la creaci√≥ de noves organitzacions. La desuni√≥ sempre √©s un regal que es fa als adversaris. En canvi, esperar i treballar amb esperit constructiu perqu√® m√©s endavant puguem tornar a tenir la nostra oportunitat, √©s una caracter√≠stica intel‚ÄĘligent d'aquells que saben que als pocs instruments de qu√® disposam per anar fent pa√≠s no els podem fer malb√©.

Som i seguir√© essent del PSM perqu√® segons el meu parer ha estat i √©s l'instrument m√©s apte per a dur terme la idea projecte de pa√≠s que abans he sintetitzat. Al llarg dels trenta anys transcorreguts, han estat nombrosos els companys que un dia decidiren abandonar-ne la milit√†ncia. Uns s'instal‚ÄĘlaren en la comoditat del sof√† dels guanyadors, i passaren a administrar, i poca cosa m√©s, el dia a dia del sistema pol√≠ticocultural castellanoespanyol; uns altres, es deixaren anar pel tobogan de diferents opcions, i a cada una d'elles li acabaren trobant bony o bua. Els qui ens hi hem quedat o els que ara mateix hi som no ignoram totes les mancances i imperfeccions del nostre partit. Ara b√©, tampoc no ens d√≥na la gana oblidar que el PSM ha estat i √©s una organitzaci√≥ que ha contribu√Įt m√©s que cap altra a la nacionalitzaci√≥ de Mallorca: la reivindicaci√≥ pol√≠tica del 31 de desembre, la presentaci√≥ de mocions a les institucions a favor de l'exercici de la lliure determinaci√≥, les pol√≠tiques governamentals de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica m√©s potents i m√©s incisives, l'aposta per uns mitjans de comunicaci√≥ i per un ensenyament en catal√†, la popularitzaci√≥ de la nostra condici√≥ de v√≠ctimes de l'espoli fiscal de l'Estat, la defensa pol√≠tica i jur√≠dica del territori, l'establiment de vincles estables de cooperaci√≥ amb Catalunya, etc. Per tot aix√≤, per a mi la milit√†ncia en el PSM √©s un motiu d'orgull. I tenc previst poder presumir-ne molts anys m√©s. Sempre de cam√≠ cap a la realitzaci√≥ del somni de ser membre d'un pa√≠s sobir√†, de llengua i cultura catalanes normalitzades, cohesionat i solidari, singular amb la seva identitat pr√≤pia dins la diversitat del m√≥n.

Dami√† Pons, militant del PSMĚ




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: