"Espais polĂtics i eleccions estatals"
Pel seu interès, reproduïm l'article d'opinió del diputat Antoni Alorda publicat avui al Diari de Balears. 
N’hi ha que insisteixen en què la polĂtica mallorquina nomĂ©s tĂ© lloc per a tres espais. Tanmateix, d’ençà que hi ha democrĂ cia, sol haver-n’hi cinc d’espais polĂtics amb representaciĂł institucional (com a Catalunya). En canvi, i vet aquĂ una diferència de pes: els escons de les eleccions estatals Ă©s cosa de dos: PP i PSOE.
Per paga, la lògica de la tesi segons la qual s’ha esvaĂŻt la diferència entre dretes i esquerres, ens hauria d’emmenar a un escenari de dos espais i no tres: el nacionalisme espanyol i l’altre. Però sembla que ni tan sols els entusiastes dels tres espais no preveuen un calendari de fusiĂł PP-PSOE. Per l’interès que tĂ© per al nacionalisme illenc, convĂ© atendre el cas de Catalunya on ERC ha preferit un President del PSOE a un govern nacionalista. A Mallorca, l’argument negligeix el carĂ cter decisiu de les polĂtiques ecològiques i territorials, i la manera d’entendre la prĂ ctica polĂtica...
L’altra gran lĂnia argumental tĂ© mĂ©s base: vista la preeminència de vot als partits espanyols, convĂ©, per ara, que els altres unim forces. S’ha de calibrar, sobretot si tĂ© conseqüències en la presència institucional (o en la formaciĂł de governs). Idò bĂ©, a la prĂ ctica, a nivell balear, el nacionalisme de dreta i el d’esquerra sempre han tengut representaciĂł institucional, i UM sempre ha estat en el govern. Si UM i PSM no han coincidit en mĂ©s governs Ă©s perquè no s’han entès a l’hora de triar socis. En aquest sentit, es podria dir que han prioritzat el cleavage dreta-esquerra. Tanmateix, seria una conclusiĂł superficial. El desencontre del PSM amb el PP (i PP-UM) no ha estat nomĂ©s per les polĂtiques d’igualtat social i benestar, sinĂł tambĂ© per motius territorials o per escĂ ndols de corrupciĂł, i d’una manera molt protagonista (i em sembla revelador reparar-hi), per discrepĂ ncies en clau estrictament de paĂs!
A nivell illenc, una hipotètica uniĂł nacionalista, a mĂ©s d’empobrir la vida polĂtica, Ă©s molt dubtĂłs que reportĂ©s millors resultats. En canvi, des d’aquest punt de vista, bastir mĂ©s de dues propostes sĂ que resulta inconvenient, per legĂtims que siguin els motius que provoquen la proliferaciĂł de partits.
Per contra, els precedents indiquen que, per arribar a Madrid, calen coalicions. És per això que el PSM ha apostat per fer una oferta Ă mplia, amb garanties d’entrar, sense exclusions, amb l’únic requisit d’assumir un programa ambiciĂłs d’autogovern, en especial sobre el finançament, una qĂĽestiĂł que el paĂs no pot estorbar-se mĂ©s a afrontar. Ni arriscar-se a un nou cicle de neoaznarisme.
Pareix que les distintes forces polĂtiques valoren positiu un acord, però s’ha disparat una cursa de vetos. Destac que el debat no Ă©s sobre l’actuaciĂł a què s’ha de comprometre un diputat a Madrid, sinĂł sobre els integrants de la coaliciĂł. La paradoxa Ă©s que els que diuen que ja no hi ha dretes ni esquerres, o els que a Catalunya han renovat una candidatura al Senat amb Iniciativa i PSOE, o els que aquĂ han preferit entendre’s amb el PSOE abans que amb el Bloc per Mallorca (indiscutible representant del nacionalisme polĂtic), declinen l’acord, no pel contingut programĂ tic, sinĂł si hi entren partits ecologistes i d’esquerres. Naturalment que n’entenc les motivacions, i les respect, el PSM es va negar durant molts d’anys a fer coalicions per mantenir amb nitidesa el seu propi missatge. Ara, sabem que tĂ© un cost.
Per la seva banda, EU tambĂ© diu apostar per un “Bloc Nacional Alternatiu” però es nega a considerar una coaliciĂł amb UM. Si nomĂ©s Ă©s perquè no sĂłn d’esquerres estarĂem allĂ mateix, no assumeixen la naturalitat amb la que un “Bloc Nacional” debat una coaliciĂł ampla, l’acordi o la descarti. Tanmateix, hem de reconèixer que en el cas d’UM, hi concorren altres consideracions. Postular un Bloc de ver comporta moltes conseqüències, pot esser el pas de cinc espais a quatre. Per això, Ă©s rellevant precisar si les contĂnues remissions que fa Entesa, o ara Esquerra, al projecte del BNG o a Naffarroa Bai (projectes que al PSM ens interessen molt) es fan des de la disposiciĂł a participar d’un procĂ©s veritablement constituent, com els que citen, o Ă©s qĂĽestiĂł de conjuntura.
Sigui com sigui, i respectant tots els posicionaments, faig vots perquè tot plegat acabi amb un acord que permeti assolir un diputat a les Corts Generals que defensi veritablement els interessos nacionals de les Illes Balears.ť
|