"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

NotĂ­cies. 26/09/2007

Deute històric: 2.500 milions d’euros?

Article d'opiniĂł del senador Pere Sampol publicat al Diario de Mallorca



Els darrers dies s’està parlant molt del compliment d’una disposició de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears que, en teoria, hauria de compensar el deute històric per la manca d’inversions de l’Estat a les Illes Balears. La polèmica ha sorgit quan el Partit Popular ha quantificat aquest compromís estatutari en 2.500 milions d’euros al llarg dels propers set anys. El Conseller d’Hisenda, per la seva part, ha negat que existeixi cap comprimís documental que garanteixi aquesta quantitat.

Però, quin és l’origen de la polèmica?: La disposició transitòria novena del nou Estatut d’Autonomia estableix: …”mentre no s’aprovi la modificació de la Llei de Règim especial de les Illes Balears, i, en tot cas, en un termini no superior a set anys, la inversió de l’Estat s’establirà atenent la inversió mitjana per càpita realitzada a les comunitats autònomes de règim comú,…” En poques paraules, que mentre no s’aprovi un nou règim especial, que ningú encara no pot quantificar els seus resultats, les inversions estatals a Balears s’hauran d’equiparar a la mitjana de la inversió per càpita de la resta de l’Estat. És a dir, el nostre Estatut no és que reivindiqui la compensació d’un deute històric com a conseqüència de la manca d’inversions estatals, sinó que es conforma en que l’Estat ens tracti com als altres. Això és tot, fins que no s’aprovi una nova Llei de règim especial, que com a màxim s’ha d’aprovar abans de set anys, simplement, ens tractaran com a la resta de comunitats autònomes. Hi pot haver una demostració més gran de provincianisme que repicar campanes perquè ens tractin com als altres?

El fet demostra la gravetat de la situació fiscal a les Illes Balears. Ser tractats com els altres és una gran victòria, per alguns. El cas és que l’any 2007 la inversió de l’Estat a Balears fou de 217 euros per habitant, mentre que la mitjana estatal fou de 477 euros. Parlam d’una diferència de 260 euros per càpita, un dèficit de 260 milions d’euros. Multiplicant aquesta quantitat per set anys, suposa 1.820 milions d’euros, que actualitzats segons la previsió d’increment de l’IPC ens situarien en un increment d’inversió estatal a Balears en set anys de 2.000 a 2.500 milions d’euros. Això és tot.

Algun optimista dirà que com a mínim ens hem equiparat a la resta de ciutadans de l’Estat. Em sap greu, però no, ja que si analitzam el resultat del finançament de les comunitats autònomes comprovam que també estam a la cua en finançament per habitant, amb un dèficit de més de 225 euros per habitant respecte la mitjana, més de 36.000 milions de pessetes anuals. I no estam parlant d’un any, estam parlant d’un dèficit acumulat al llarg dels darrers 25 anys que, sistemàticament, hem estat a la cua en inversió estatal i en finançament autonòmic.

Jo, sincerament, no trop cap explicació a aquest comportament dels successius governs de l’Estat, siguin del PP o del PSOE, amb els ciutadans de Balears. Molt més quan som els qui, relativament, aportam més imposts a les arques estatals. Cap altre país, comunitat o regió en tot el món aporta tant al seu Estat. En el nostre cas més de 3.000 milions d’euros anuals, 500.000 milions de pessetes. Més del 17% del nostre PIB, el 17% de tot el que produïm s’ho queda l’Estat en forma d’imposts que no es reinverteixen a la nostra terra. I encara hem de donar les gràcies?
ť




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: