Notícies. 09/08/2007

Magre balanç de ZP

Article d'opinió d'Antoni Alorda publicat a Ultima Hora

Som al darrer tram de legislatura i el finançament de les Illes Balears continua tan insultant com sempre. Les dades econòmiques del govern Zapatero són globalment positives, però la nostra balança fiscal segueix essent desastrosa i anam coneixent conseqüències inquietants en els rànkings de serveis i renda disponible; com més va, més.

La transparència del nou Govern ha permès precisar un endeutament autonòmic aberrant, 2.700 milions d’euros. Certament, respon a una gestió irresponsable del PP, però és just reconèixer que també hi contribueix la necessitat de cobrir serveis bàsics amb una insuficiència crònica de recursos. L’espectacular dèficit balear contrasta amb uns Pressupostos de l’Estat que s’elaboren amb superàvit per primera vegada en democràcia, mentre ZP parla d’abaixar impostos.

El moment polític permetia aspirar a un sistema de finançament just que assegurés el propi Estatut, però la manca d’ambició i les servituds dels dos grans partits espanyols, encaminaren els esforços a demandar inversions estatals. Ara, el Conseller Manera ha comès la imprudència de ser honest i diu que els 2.500 milions que PP-PSOE asseguraven que ens reportaria la cèlebre disposició transitòria novena és una “llegenda urbana� (feliç ocurrència). UM (l’altre partenaire estatutari) també afirma que suposa 1 milió d’euros per dia. Segons aquests comptes, avui ja haurien d’haver arribat més de 150 milions. Idò, on són? Qualcú els ha vist pasturar a lloure? Per paga, l’Estat no ha de menester l’Estatut per invertir quantitats condretes a les Illes Balears, basta un elemental sentit de la justícia.

El Govern Matas han estat quatre anys tudats. La línia antiautonòmica del PP i el fet que el sistema de finançament vigent fos l’establert per Aznar, ha determinat les tristes aspiracions del PP illenc (el PSOE n’estava encantat). Afortunadament, el nou Govern sí assumeix el compromís de procurar un finançament just, confiem que els propers mesos aportin un gir substancial. I no basten mesures transitòries. Tampoc és tan difícil, ni importa cercar molt, al cap i a la fi, el model existeix i s’està aplicant amb èxit al propi Estat espanyol, en diuen concert econòmic.
�