Notícies. 06/11/2005

El PSM analitza les conseqüències i els efectes negatius que la política territorial de PP i UM provoca a la comarca del Migjorn

Els nacionalistes realitzen a la comarca del Migjorn la seva segona trobada amb diferents sectors empresarials, econòmics, comercials, culturals i juvenils al mateix temps als municipis de Llucmajor, Campos, ses Salines i Santanyí.

Trobada del PSM a la comarca del Migjorn (Llucmajor, Campos, Ses Salines i Santanyí)

Després de més de dos anys de l’actual legislatura, de Govern del PP amb el suport d’UM, és inqüestionable que Mallorca està patint una política territorial i econòmica que provoca efectes socioeconòmics negatius, desequilibris territorials evidents i greus agressions ambientals. A més de les nombroses repercussions a curt i mitjà termini, la política del Govern Matas hipoteca clarament el futur de Mallorca ja que impulsa el desenvolupament urbanístic desenfrenat, aposta per infraestructures i equipaments sobredimensionats i renuncia a corregir el model territorial fortament expansiu que s’ha produït fins ara.

L’aprovació del Pla Territorial de Mallorca (únicament amb els vots del PP i UM), que és clarament desenvolupista, no solament ha significat perdre una ocasió immillorable per rectificar el creixement insostenible i desequilibrador de les darreres dècades, sinó que confirma la intenció política de continuar amb el mateix model territorial de sempre. El PTM confirma i perpetua el model territorial existent fins ara.

Quan es va aprovar el PTM ja s’intuïen les incidències que tendria aquest Pla (i la política territorial general) sobre els municipis, comarques, sectors econòmics i la societat en general. Però és ara quan es comencen a veure efectes i conseqüències. El tema general és el canvi de la Mallorca rural a la Mallorca urbana. Un creixement gens planificat i desenfrenat que du a concebre tota l’illa com un gran àrea urbana, estructuralment depenent de la zona metropolitana de Palma. Tot això posa en perill el model de creixement i els nuclis de població tradicionals mediterranis i provoca problemes de descohesió territorial, desequilibri, desvertebració, pèrdua d’identitat, desfeta patrimonial, desarrelament, inseguretat, etc. Pel que fa al cas de la comarca de migjorn, cal destacar els següents punts:

1. Transport per carretera.

El model de transports general consisteix bàsicament en el desenvolupament d’una xarxa d’autopistes (6 noves autopistes) a Mallorca que fomenta el transport particular i no promou el transport públic. S’ha fet una gran inversió multimilionària en autopistes (amb un endeutament històric) i en canvi no s’ha fet un esforç en noves línies de tren, en mantenir i millorar la xarxa de carreteres ja existents, en potenciar el transport públic o en racionalitzar el transport a nivell comarcal (una visió global del tema del transport).

L’autopista de Llucmajor ha significat un consum de territori exagerat, irreversible, i una despesa econòmica desorbitada (ha quedat a 10 km de Campos, 15 de Santanyí i 15 de ses Salines). El resultat immediat ha estat una disminució notable d’activitat econòmica a Llucmajor i un flux superior de vehicles als altres pobles esmentats. Els diferents pobles del Migjorn sofriran com a conseqüència de l’autopista una pressió urbanística importantíssima (Campos, Santanyí, Ses Salines, Llombards, S’Alqueria, Calonge, etc.)

Mentrestant el transport públic de la zona és escàs, poc planificat i car, més encara quan si tenim en compte que és una zona allunyada dels equipaments ferroviaris. Algunes comunicacions són molt deficients, per exemple: el transport entre els pobles de la comarca i l’hospital de Manacor (que és l’Hospital de referència), el transport públic entre els diferents pobles de la comarca o la dificultat del transport dels alumnes de batxillerat que han de pagar el transport escolar (Badies, s’Estanyol, sa Ràpita, Llombards, ses Salines, cala Figuera, cala d’Or, s’Alqueria, Calonge, etc.).

2. Extensió de la xarxa ferroviària al Migjorn de Mallorca.

El govern de les Illes Balears hauria d’invertir molt més en tren i exigir el 2% de la inversió ferroviària estatal per tal d’iniciar noves línies ferroviàries i prolongar les existents com la de sa Pobla fins a Alcúdia o la de Manacor fins a cala Rajada.

A la comarca del Migjorn és imprescindible obrir una nova línia Palma-Llucmajor-Campos-Santanyí que, amb un cost de només 150 milions d’euros, connectaria aquests municipis amb l’aeroport.

3. Desenvolupament immobiliari i pressió urbanística.

El PTM no corregeix el model territorial tradicional i permet un desenvolupament urbanístic exagerat. Els criteris per a la redacció del PTM (1998-99) remarcaven que el Pla havia d’aconseguir la “contenció i estabilització del creixement de població a través de mecanismes de regulació de l’oferta d’allotjament�. Era una clara referència a l’excès de sòl vacant existent. El sòl actualment construït o construïble a Mallorca (20.000 hectàrees) pot donar cabuda a una població aproximada de 2 milions d’habitants. El creixement del 8% addicional que proposa el PTM (més de 1.500 ha per a uns 100.000 habitants) resulta innecessari i excessiu.

No es poden seguir augmentant les places turisticoresidencials en el litoral. L’enfocament actual de la política territorial no és l’encertat, no es diferencia clarament entre primera residència i les places turístiques o residencials. No és el mateix créixer per satisfer necessitats de primera residència que créixer en noves places turístiques o residencials. El dret a l’habitatge és el gran oblidat del PTM ja que no preveu polítiques de promoció d’habitatge. S’han d’establir polítiques públiques per abaratir els preus. Les polítiques de promoció pública no poden considerar el creixement en nou sòl com a únic factor viable, sinó que han d’actuar majoritàriament sobre el sòl vacant i sobre la infrautilització del parc immobiliari existent. En general, el Pla no presenta mesures que surtin a camí a l’augment del preu del sòl i la dificultat de garantir el dret a l’habitatge. El Pla no incorpora mesures per optimitzar el sòl edificat actual. No es fa cap referència normativa a la rehabilitació o a l’elevadíssima taxa d’habitatges desocupats i abandonats a les diverses poblacions de Mallorca, essent aquest un recurs molt important a l’hora de plantejar mesures per evitar la manca d’habitatges assequibles.

D’altra banda els ajuntaments no han previst mesures de contenció o de racionalització del creixement. Les promocions immobiliàries són molt freqüents a la comarca (Cala d’Or, Colònia de Sant Jordi, s’Arenal...). La política territorial permet una gran pressió urbanitzadora. Campos és el cas més exagerat ja que les normes urbanístiques del municipi són les més permisives i el sòl resulta encara més rendible.

4. Conseqüències: mancances en els serveis i equipaments públics.

Les conseqüències de l’urbanisme accelerat i poc planificat són notables: canvi de model de població, pèrdua de la fesomia tradicional, gran impacte demogràfic, problemes en la capacitat de gestió i tractament de residus, major demanda energètica, saturació de serveis, mancances educatives, sanitàries, etc. També s’ocasiona insostenibilitat econòmica a determinats sectors. Els sectors locals més lligats a la construcció queden desplaçats per empreses de fora (constructors, picapedrers, fusters, llanterners, materials de construcció, etc.). Es fa en poc temps la feina que ocuparia 20-30 anys.

5. Insuficient protecció del sòl rústic

La pressió urbanística incrementa el preu de la terra, modifica els seus usos passant de la funció agrària a la funció turística, residencial o d’equipaments comercials o d’oci. Un fenomen de dispersió urbana i creació de zones residencials de molt baixa densitat i poca qualitat urbana. Aquesta és una de les disfuncions més greus d’ara mateix. Moltes urbanitzacions dels anys 70 s’han transformat els anys 80 i 90 en primera residència. Totes aquestes urbanitzacions generen una gran problemàtica territorial.

La construcció en sòl rústic suposa fortes implicacions ambientals derivades de les dificultats per establir serveis, l’augment de la producció de residus, l’increment del consum de recursos naturals (aigua, sòl, etc.), augment espectacular de la despesa energètica, impacte i destrucció d’espais rural i naturals, etc.

Se segueix alimentant l’ocupació residencial del sòl rústic i no es dóna valor productiu al sòl agrari. Les mesures per garantir el caràcter no urbà del sòl rústic resulten insuficients en la Mallorca del segle XXI. S’ha d’esser més explícit en les dues vocacions que cal preservar del sòl rústic: xarxa natural a valorar i protegir, i l’agricultura. Tota l’estratègia per al sòl rústic es vol fer consistir en la seva valoració paisatgística. Però, a més d‘aquesta, hi ha valors productius, agraris, com també estrictament naturals-mediombientals.

El sector primari és clau a l’hora de mantenir l’equilibri territorial i l‘harmonia entre els diferents usos del territori, per tant cal tenir present els aspectes productius i de rendibilitat de les explotacions agràries que en general són negligits en el Pla territorial.

Un cas concret és la proliferació dels camps de golf. El PTM opta clarament per la implantació de nous camps de golf o l’ampliació dels que hi ha. La memòria del PTM parla de la costa de Santanyí, costa de Llucmajor, Campos i Colònia de Sant Jordi, etc A Mallorca, a més dels 18 camps de golf que es troben en funcionament i tres que es troben en fase de construcció, s’ha iniciat la tramitació de 14 projectes, molts del quals incorporen complexos turístics o residencials.

Es poden citar com a projectes : es Pujol (Santanyí), Puig den Ros (Llucmajor), Son Baco (Campos) i ja en construcció: sa Vinyola (Campos).

6. Insuficient protecció dels espais naturals.

El Pla no fa cap proposta d’espais protegits en un sentit estricte tot i esser aquest un dels objectius. En general cal identificar i proposar espais naturals que ara mateix no tenen la protecció d’alguna de les figures de parc natural, reserva, monument natural, etc. com és ara es Trenc-Salobrar, àrees desprotegides de la marina de Llucmajor, etc. i la protecció d’Àrea Natural d’Especial Interès per alguns espais que quedaren fora de la LEN (1991):  serra de Campos (Porreres, Campos, Santanyí, Felanitx i ses Salines); marina i barrancs de Llucmajor (Llucmajor). Així mateix convendria protegir espais naturals valuosos que hagin quedat fora de la LEN i que siguin de zones humides, penya-segats costaners, barrancs, salicornials, ullastrars i paratges d’interès ecològic. També seria necessari adoptar mesure de connectivitat d’espais naturals reconeguts i polítiques de restauració d’espais naturals degradats.

7. Turisme. Les operacions inacceptables de reconversió territorial

Pel que fa a les places turístiques el model passa per deixar de mesurar l’èxit de les polítiques aplicades mitjançant paràmetres com l’augment quantitatiu anual de visitants. Cal treballar més per la qualitat turística (a partir del producte ja existent), la desestacionalització i la diversificació turística i econòmica.

No s’ha de deixar créixer més en les zones litorals saturades. En aquests casos només s’han de permetre actuacions de reconversió territorial, les quals, en cap cas, no han de suposar augment de la capacitat d’allotjament, sinó que han de suposar veritables esponjaments, millores paisatgístiques i de l’entorn i pal·liar les mancances d’equipaments. S’ha d’evitar el creixement net a nuclis ja existents del litoral i evidentment en ple segle XXI no es poden justificar noves urbanitzacions d’espais litorals: Regana, Vallgornera i s’Arenal (Llucmajor), Son Durí i sa Vinyola (Campos). Al contrari, s’han de reduir las superfícies previstes o les possibilitats edificatòries dels sòls encara no consolidats, com és el cas del Puig den Ros o Vallgornera-Es Pas en el municipi de Llucmajor.

La reconversió territorial pot ser un instrument molt útil per “rehabilitar� la malmesa qualitat urbanística. Però algunes de les actuacions plantejades al PTM són contraproduents i a totes les manquen els estudis econòmics mínims per tenir credibilitat. Moltes àrees de reconversió territorial són especulatives i determinen un augment inacceptable de places turístiques o residencials. A la comarca de migjorn cal destacar:

-         Un total de 608 habitatges i 1.593 places a sa Ràpita. De les tres àrees, una està lligada a la demolició de l’hotel Don Pedro (Pollença) i l’edifici Rocamar (Sóller). Les altre dues àrees no tenen cap contraprestació urbanística.   

-         Sa Ràpita est-Campos. Un sòl que limita amb la zona des Trenc i es salobar on es troba una antiga vaqueria, es farà un espai públic que tendrà un centre d’interpretació. A canvi es permet la construcció en segona línia més a l’oest. 380 nous habitatges, 990 places residencials i 1.126 places turístiques.

-         Dues actuacions d’ART directes a Llucmajor. Una lligada a la reforma i cessió de l’antic traçat del tren i l’altra a Son Verí Nou. Entre les dues 337 habitatges i 769 places.

8. La llei de ports obre la port a la construcció de ports esportius.

L’aprovació de la nova llei de Ports de les Ilels Balears pot suposar l’inici de la construcció de nous ports o ampliació de ports esportius ja existents.

El nucli tradicional de s’Estanyol torna a estar amenaçat després d’anys de mobilitzacions i a pesar de les mesures de protecció de la zona (ANEI de s’Estalella, protecció de la praderia de posidònia, acord de plenari en contra, sentència del tribunal Superior de Justícia...). L’aplicació escalonada i interessada e la nova llei de ports (2005) estableix unes condicions excepcionals perquè el Club Nàutic de s’Estanyol aconsegueixi una insòlita ampliació “a la carta“.