"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

Notícies. 17/10/2005

El PSM presenta al·legacions als pressupostos del Consell de Mallorca

Els nacionalistes critiquen la venda d'actius per part del Consell de Mallorca i reclamen a la institució insular més atenció per a les polítiques socials i culturals.

NULL

A L . L E G A C I O N S

1.- VENDA D’ACTIUS DEL CONSELL DE MALLORCA

Una percentatge important dels ingressos del Consell de Mallorca per a l’exercici pressupostari de 2006 és la venda d’actius. La venda d’una sèrie de solars propietat del Consell no és la manera més adequada d’incrementar el finançament de la institució; d’aquesta manera s’aconsegueix descapitalitzar la institució sense tenir gaire contrapartides de tipus social atès que la majoria d’aquests ingressos es destinen a carreteres. Pensam que Palma és una ciutat molt necessitada de sòl públic i que els solar del psiquiàtric  es podria destinar a habitatges socials (preferiblement en règim de lloguer) mitjançant una negociació amb l’Ajuntament de Palma i el Govern de les Illes Balears. Pensam que és cabdal oferir habitatges en règim de lloguer sobre tot a la gent més jove que és la que té més dificultats per obtenir una estabilitat degut a la precarietat laboral. A més, es podrien cobrir les necessitats d’equipaments esportius i socials d’aquesta barriada de Palma.

2.- INCREMENT DELS AJUTS AL DESENVOLUPAMENT I TERCER MÓN.

Les nacions Unides han demanat en nombroses ocasions que els països rics destinin el mínim de l’1% del PIB a solidaritat internacional.

És una obligació reconèixer la pròpia responsabilitat de procurar una vida millor per a totes les persones i fomentar el creixement econòmic dels països en desenvolupament.

Per aquest motiu, és molt necessari incrementar els ajuts i complir amb les recomanacions de les Nacions Unides; la xifra desitjable seria el 0.7% del pressupost (1.903.698’3 euros) que seria perfectament assumible reduint les partides de publicitat.

3.- INFRAESTRUCTURES  CULTURALS: CASA MUSEU BLAI BONET i CASA DEL PARE GINARD.

Iniciades les compres de diverses cases de personatges que han destacat de manera important dins el món  de la cultura, com és el Pare Ginard, recopilador del Cançoner Popular de Mallorca, i vistes les mancances que pateix aquest sector, és important destinar  esforços a consolidar els projecte de la Casa del Pare Ginard a Sant Joan (atesa  la compra de l’immoble) com a centre de documentació, difusió i recerca de  Cultura popular i tradicional a Mallorca.

D’altra banda, hem d’afegir la Casa d’en Blai Bonet a l’estil de la Casa Museu Llorenç Villalonga a Binissalem, complint d’aquesta manera amb l’objectiu de la descentralització d’infrastructures culturals, i dotant  Santanyí d’un centre cultural organitzat entorn la figura de l’escriptor i poeta Blai Bonet i a més de constituir-se com un element de dinamització cultural a la comarca.

Els pressuposts del Consell de Mallorca haurien de tenir presents les infrastructures de què disposa i fer-hi les inversions pertinents per tal de fer-les funcionals en el menor termini de temps possible.

El Consell de Mallorca continua negant el suport econòmic als seus propis immobles, com són la Casa de Blai Bonet i la Casa del Pare Ginard.

4.- ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL

Donada la necessitat de dur a terme esponjaments com dotació d’infrastructures i equipaments a tota una sèrie d’àrees que ha sofert una important degradació per la pressió urbanística i turística, és imprescindible una important actuació  inversora per part de les administracions.

El fet que no es disposa en aquests moments de cap instrument fiscal que permeti recaptar recursos econòmics per invertir en aquest sentit fa que s’hagin de preveure en els pressuposts propis de les distintes administracions implicades quantitats destinades a aquesta finalitat.

Així a la proposta de Pla Territorial de Mallorca figuren tota una sèrie de zones en les quals es proposa invertir, distingint en àrees de reconversió territorial d’actuació directa i diferida.

Les necessitats d’esponjaments i de millora d’equipaments i dotació de serveis són especialment necessàries en zones com Cala Major, Sant Agustí, Illetes, Can Pastilla i s’Arenal: en aquestes zones s’hauria de procedir a esponjaments especialment en primera línia, i a la implantació d’infrastructures de transport públic (tren- tramvia), així com la recollida selectiva de residus i de rec de zones enjardinades amb aigües depurades.

És per tot això que els pressuposts del Consell de Mallorca per a 2006 haurien de preveure partides per dur a terme algunes d’aquestes inversions en coordinació amb la resta d’administracions competents, seguint criteris de transparència i participació de totes les forces polítiques.

5.- PROGRAMA D’INSERCIÓ XARXA

Atesa la important tasca social duta a terme pel Consell de Mallorca durant els darrers anys mitjançant FODESMA, es fa necessari incrementar la inversió de manera decidida en qüestions fonamentals de cara a la inserció de persones en risc d’exclusió, aturats de llarga durada, dones maltractades, menors i ex-toxicòmans .

6.- RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ

Es fa necessari incrementar les dotacions econòmiques en aquest programa si l’objectiu és garantir ingressos mínims a les unitats familiars que es troben en una situació de vulnerabilitat o en risc d’exclusió social per a què puguin cobrir les despeses vitals mínimes.

7.- SERVEIS D’ATENCIÓ A LA IMMIGRACIÓ

Si l’Institut de Serveis Socials basa els seus objectius en el Pla de la Immigració de les Illes Balears, la primera passa a fer és lliurar un exemplar d’aquest pla a totes les forces polítiques amb representació al Consell de Mallorca, per així poder entreveure quines són les línies d’acció que ens han de dur a cap a la integració social de les persones immigrades i també de cara a la col·laboració amb els països menys desenvolupats.

La quantitat destinada a aquests capítol en el pressupost de despeses de l’Institut de Serveis Socials i Esportius és fins i tot menor a la pressupostada per a l’any 2005 i tenint en compte el creixement demogràfic de l’illa de Mallorca motivat per la immigració, ens du  a pensar que difícilment  es donarà compliment als serveis i programes destinats a l’atenció de les persones immigrants (informació, orientació, assessorament, allotjament, participació, consulta, diàleg i cooperació amb el desenvolupament), per tot això, pensam que és molt oportú incrementar la dotació econòmica dels serveis d’atenció a la immigració.

8.- DROGODEPENDÈNCIES

El problema social de les drogodependències afecta cada vegada a un major nombre de persones joves atès que de cada vegada més s’associa l’oci amb el consum de substàncies il·legals i perilloses; consideram que 1.5 milions d’euros per afavorir els usuaris de la part forana als centres d’atenció i tractament de les drogodependències és insuficient per poder donar abast i solucions a aquesta problemàtica.

9.- PATRIMONI HISTÒRIC

Atès l’increment de les dotacions pressupostàries del Departament del Territori, sobre tot pel que fa al capítol 4, creiem prioritària la creació d’una partida específica del pressupost de despeses destinada al Centre de Son Rossinyol, establint de manera clara les contractacions de personal, objectius i metodologia. A part d’això, primer de tot s’hauria d’avaluar la possibilitat de traslladar aquest centre a immobles propietat del Consell per tal d’estalviar el lloguer.

A més, consideram també important la contractació dels equips de catalogació del patrimoni per a continuar amb les delimitacions dels perímetres de protecció dels diferents béns culturals.

10.- ATORGAMENT DE SUBVENCIONS

La pràctica habitual en la concessió de subvencions per part del Consell de Mallorca ens porta cap a la consolidació d’un sistema; aquest sistema va ser iniciat amb l’Associació d’Activitats socioculturals de Mallorca al Departament de Cultura, té la seva rèplica en el Departament del Territori a més d’haver-hi altres exemples de creació d’associacions afins al govern de Mallorca.  Aquesta pràctica perversa implica dotacions econòmiques molt elevades comparades amb les associacions que fan anys que fan feina en aquestes mateixes temàtiques amb trajectòries demostrades (i que moltes d’elles han desaparegut dels pressuposts de despeses del Consell de Mallorca). Per tot això pensam que cal definir uns criteris que haurien de començar per no atorgar cap tipus de subvenció a cap entitat mentre aquesta no sigui donada d’alta al registre d’entitats de la CAIB i que no tenguin un projecte abans de ser subvencionades.






       Els nacionalistes critiquen la venda d'actius per part del Consell de Mallorca i reclamen a la institució insular més atenció per a les polítiques socials i culturals.

&source=psm-entesa.cat" target="_blank">

 

 








PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: