Notícies. 06/09/2005

El PSM vol millorar el finançament de la sanitat de les Illes Balears

PROPOSTA DE MILLORA DEL FINANÇAMENT DE LA SANITAT A LES ILLES BALEARS.

Davant la propera conferència de presidents de comunitats autònomes convocada pel President del Govern espanyol per dia 10 de setembre, el Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista considera que la proposta que presenti el President de les Illes Balears ha de tenir en compte els següents

ANTECEDENTS

1.- Segons la memòria de l’INSALUD de 1999 al conjunt de l’Estat hi havia 3,7 llits d’hospital públics i concertats i 8,6 professionals per cada 1000 habitants, mentre que a Balears únicament eren 2,9 llits i 6,4 professionals per 1000 habitants. Això suposa que el dèficit de la Sanitat pública a les Illes Balears, abans de la transferència, era de 680 llits d’hospital i 2000 professionals.  D’altres estudis, publicats per la Fundació BBVA, estimen en un 18% el dèficit d’estoc de capital públic en el sector sanitari a les Illes Balears respecta la mitjana estatal.

2.- La població a les Illes Balears ha crescut de 821.820 habitants l’1 de gener de 1999 (població que serví de base de càlcul per al nou sistema de finançament) a 955.045 habitants l’1 de gener de 2004.  Això suposa un creixement del 16,20%, front el 7,8% de creixement de la població en el territori de finançament comú.

3.- L’increment de finançament a les Illes Balears fruit del nou sistema de finançament ha estat el menor de totes les CC.AA. Segons la liquidació del Sistema de finançament de l’any 2002, l’increment ha estat del 9,34% a les Illes Balears, mentre que el creixement mitjà ha estat del 10,23%.

4.- El resultat de la liquidació del 2002 del nou sistema de finançament autonòmic suposa una mitjana de 1710 €/habitant, mentre que a Balears ha estat de 1469 €/habitant. Si la població de l’any 2002 a Balears era de 916.968 habitants, el dèficit respecte de la mitjana fou de 221 milions d’euros. No cal dir que aquest dèficit s’ha incrementat d’acord amb el creixement poblacional que a 1 de gener del 2004 era de 955.045 habitants.

5.- La població desplaçada a Balears és la més alta relativament de tot l’Estat.

6.- S’ha de tenir en compte el major cost que suposa la pluriinsularitat, estimat en un 20% (Guillem López Casasnovas).

7.- S’han de tenir en compte les diferències del cost de vida que a Balears s’estima en un 7% més que al conjunt de l’Estat.

8.- Les Illes Balears l’any 2003 ocuparen el desè lloc de l’Estat en renda familiar disponible en poder de compra, mig punt per davall de la mitjana.  S’ha de dir que l’any 1995 les Illes Balears estaven situades 12,5 punts per sobre de la mitjana espanyola.

9.- Quan a la proposta d’incrementar l’impost sobre el carburants, s’ha de recordar que des de l’1 de gener de 2002 l’Estat ja cobra 2,4 cèntims d’euro per litre de carburant per finançar la sanitat, tot i haver-la transferit a totes les CC.AA.  A les Illes Balears suposa una recaptació per aquest concepte de més de 13 milions d’euros anuals.  En el conjunt de l’Estat la recaptació s’estima en 820 milions d’euros.

10.- La distribució dels recursos que aporti el Govern central s’ha de fer tenint en compte el dèficit d’estoc de capital de cada comunitat en el moment de la transferència i l’esforç fiscal que realitza. 

En base a aquests antecedents es proposen els següents                                              

CRITERIS

I.- S’ha de compensar el dèficit d’equipaments i de personal existent en el moment de la transferència de Sanitat.  Això suposa que l’Administració General de l’Estat ha d’assumir el cost de la inversió nova necessària per igualar el nombre de llits i de professionals per càpita.

PER A LES ILLES BALEARS ES PROPOSA QUE EL GOVERN DE L’ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT FINANCII �NTEGRAMENT LA CONSTRUCCIÓ DE L’HOSPITAL DE REFERÈNCIA A SON DURETA.   150 milions.

II.- S’ha d’igualar la despesa per càpita.  Si el dèficit de Balears respecte de la mitjana és de 241 €/habitant, es proposen dues solucions:

         II.1.- Eliminació del Fons de Suficiència que només afecta a Madrid i Balears.    183 milions/any.

         II.2.- Càlcul del consum de l’IVA sobre la població total, residents i no residents.   

III.- S’ha de millorar el sistema de comptabilitzar els desplaçats que a Balears suposen els 40.000 treballadors de temporada i els dotze milions de turistes, la major part dels quals tenen dret a l’assistència sanitària pública.

IV.- El sistema ha de contemplar la pluriinsularitat, la qual justifica inversions a cada illa que no permeten una economia d’escala.

V.- Transferència a les CC.AA. dels recursos recaptats per l’Administració General de l’Estat en concepte del recàrrec sobre els carburants (l’AGE ja cobra 2,4 cèntims d’euro per litre des de l’any 2002).    14 milions/any.

VI.- Descartar l’increment de l’impost sobre els hidrocarburs per l’elevat preu i la inestabilitat del mercat del petroli.  Tampoc no es considera convenient incrementar el cost de l’electricitat.  Més que incrementar els imposts indirectes, que afecten el conjunt de la població, seria més oportú gravar els imposts directes que afecten els més rics, com l’Impost de Societats, per exemple.  

En tot cas, si s’acorda facultar les CCAA a incrementar els imposts sobre l’alcohol i el tabac, és convenient condicionar l’aportació estatal a l’establiment dels recàrrecs per part de les CC.AA.  A major esforç fiscal, major aportació estatal.

VII.- En cap cas es pot acceptar que l’aportació de l’Administració General de l’Estat es distribueixi amb els mateixos criteris que el sistema de finançament vigent utilitzà en l’any base (1999), per quan els qui sortiren més beneficiats tornarien a ser-ho i els perjudicats tornarien a rebre una quantitat inferior a la mitjana.  L’aportació de l’AGE ha de servir per corregir els desequilibris produïts en el moment de la transferència, no per incrementar-los.

Palma, 6 de setembre de 2005