Notícies. 10/06/2005

El Parlament aprova la proposta del PSM de demanar el manteniment de la titulació específica de filologia catalana

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat per unanimitat una proposició no de llei presentada pel PSM en la qual es demanava el manteniment de la titulació específica i diferenciada de la filologia catalana i de les altres llengües oficials. En aquest sentit, el Parlament de les Illes Balears acordà instar el Govern de l’Estat a no considerar la proposta de la subcomissió d’humanitats del Consell de Coordinació Universitària d’excloure aquestes titulacions. Així mateix, el Parlament s’adreçarà al Consell de Coordinació Universitària i al Ministeri d’Educació i Ciència per expressar la seva disconformitat amb la supressió de la titulació i instarà al Govern de les Illes Balears a adreçar-se al Govern de l’Estat per expressar-li també la seva disconformitat amb la proposta.

Joana Lluïsa Mascaró, diputada del PSM,  va argumentar que la realitat plurilingüística de l’Estat espanyol exigeix un tractament igualitari de totes les llengües oficials a l’Estat. Segons la diputada nacionalista, “el fet de suprimir la titulació de Filologia catalana suposaria un nou atac a la llengua catalana, amés d’un retrocés en el reconeixement de la pluralitat lingüística, en la protecció i foment de les llengües oficials i una pèrdua d’estatus en el patrimoni lingüístic. Si la llengua espanyola es mantén com a titulació específica, la llengua catalana no pot ser discriminada i no tenir una entitat pròpia en les titulacions universitàries�.

El PSM posà de manifest que els estudis de Filologia Catalana tenen una gran implantació a les universitats de l’Estat espanyol i són essencials a les universitats de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i també d’Andorra i Catalunya Nord, i que gaudeixen d’un important tractament i reconeixement internacional, especialment en l’àmbit europeu. En aquest sentit, Mascaro explicà que “la llengua i literatura catalanes són valorades internacionalment i seria inassumible la desaparició de l’especifitat d’un sector tan important dels estudis d’humanitats. Mentre la Unió Europea aposta per la diversitat i la diversificació alhora d’homologar estudis, el Consell de Coordinació continua optant per la homogeneïtzació i la uniformització�.

Des del PSM també es va voler destacar la necessitat d’aquests estudis per cobrir les demandes de l’educació en tots els seus trams, la formació d’adults, la necessitats de titulats per assessorament lingüístic, normalització i ús de la nostra llengua en tots els àmbits, suport als mitjans de comunicació, etc. A més, a parer dels nacionalistes, la desaparició d’aquests estudis com a titulació específica limitaria molt seriosament la projecció i el desenvolupament dels estudis de catalanística en els àmbits acadèmics i professionals i suposaria un greu retrocés en el tractament igualitari de les diferents llengües de l’Estat espanyol.

La diputada del PSM també va recordar a la Comissió de Cultura, Educació i Esports que les 20 universitats integrades a la xarxa d’universitats Institut Joan Lluís Vives i els degans de les universitats espanyoles també han demanat la retirada d’aquesta proposta i que varen aprovar per unanimitat l’existència de 4 titulacions independents de grau, una per cada llengua oficial de l’Estat. Joana Lluïsa Mascaró instà a la Comissió Parlamentària a compartir el criteri de les Universitats en el sentit que les llengües catalana, gallega, basca han de tenir un espai formatiu específic per garantir l’adequada formació dels seus professionals.