Notícies. 20/04/2005

El PSM no vol que s’eliminin dos refugis de la Ruta de Pedra en Sec

El Conseller de Medi Ambient Miquel Àngel Borras ha presentat per enèsima vegada la Ruta de Pedra en Sec, afirmant que la ruta estaria finalitzada en acabar la present legislatura. En el PSM ho celebren en tant que impulsors i responsables polítics de la creació d’aquest projecte l’any 1996.

Això no obstant, el PSM discrepa que en el projecte presentat s’hagin suprimit dos refugis del projecte original, en concret els de Estellencs i el previst entre Banyalbufar i Esporles. Per al PSM resulta especialment sorprenent el primer perquè estava previst ubicar a sa Coma d’en Vidal i amb aquesta intenció la finca fou adquirida pel Govern en càrrec als fons de l’Ecotaxa l’any 2002.

En qualsevol cas, el PSM afirma que tots dos són necessaris perquè, si no, entre el refugi de La Trapa, a Andratx i i el de Can Boi, a Deià hi ha més de 70 Km! Aproximadament el 50% de l’itinerari es faria amb dos refugis, mentre que l’altra 50% comptaria amb 5, –Can Boi a Deià, Muleta a Soller, Tossals Verds i Son Amer a Escorca i l’Antic Escorxador de Pollença, això sense comptar el Castell d’Alaró que és una variant de l’itinerari principal.

Fer més de 30 km. a peu en una jornada és considera una fita inassolible per la majoria d’excursionistes, i no en parlem de l’excursionisme familiar. Per aquest motiu el projecte està dissenyat de manera que cap etapa superi aquest límit, i així continua descrit en la pàgina web oficial. El PSM comenta que aquestes distàncies han estat font de constants dificultats operatives, en la mesura que algunes possibles ubicacions ofertades no reunien els requisits de distància adients. I així mateix és el motiu de que el projecte hagués de matisar la intenció inicial de ubicar els refugis a certa distancia dels accessos rodats –característica que no es compleix a Muleta i Can Boi. Tanmateix, en aquest sentit, consideren especialment inadequat l’únic refugi aportat durant aquesta legislatura, el d’excorxador de Pollença en plena zona urbana.

El PSM demana a la Conselleria de Medi Ambient del Consell que no renuncïi als refugis previstos i, en qualsevol cas, que expliqui i concreti les alternatives. En concret, proposa que el Govern cedeixi el refugi de la Coma den Vidal. En aquest sentit, els nacionalistes recorden que, a finals de l’anterior legislatura, el Consell i el Govern varen acordar l’adquisició dels tres immobles necessaris per completar la xarxa de refugis de la Ruta de Pedra en Sec  -Estellencs, Esporles i Pollença-, amb càrrec al fons de l’ecotaxa. Per manca de temps nomès va ser possible la compra de sa Coma den Vidal, tot i tenir compromesa la compra d’un refugi entre Banyalbufar i Esporles que la propietat va tornar arrera un dia abans de signar el document de compromís de venda i haver iniciat gestions per l’adquisició de la finca de Fartàritx d’en Roig a Pollença donant compliment a un acord del Ple de l’Ajuntament de Pollença en aquest sentit.

El PSM insisteix que Sa Coma den Vidal (contigua de la finca pública de Son Fortuny) va ser adquirida per part del Govern Balear amb la única finalitat d’ubicar-hi un refugi de muntanya per la Ruta de Pedra en Sec. I afirmen que tot el projecte era del Consell: la recerca de la finca, la negociació del compromís de venda amb els propietaris –i eren 10-, o l’estudi inicial d’adaptació de les cases com a refugi. En realitat, l’acord de cessió al Consell no es va signar tan sols perquè la legislatura finalitzà. Per això resulta incomprensible que el Consell hi estigui renunciant, tàcitament.

El PSM lamenta el poc sentit institucional de Borras i que amagui les contribucions d’anteriors legislatures. Com a mostra apunten que en una informació fins i tot afirmava el desbarat que “l’itinerari s’ha creat a partir d’una xarxa de camins que el Consell recupera des de fa dos anys� (!), quan és sabut que la reforma de camins va començar fa vint anys i que el projecte de ruta de pedra en sec es va gestar i donar forma les legislatures 95/99 i 99/03. En aquest sentit recorden que la ruta es va presentar l’any 96, va ser aprovada per unanimitat pel Ple de dia 7 de juny de 1999 i el 22 de març de 2002 la Federació Espanyola d’Esports de Montanya l’homologava com a Sender de Gran Recorregut GR 221, i ja estava operatiu entre Deià i Pollença (el 50% de la ruta).