El PSM no vol que s’eliminin dos refugis de la Ruta de Pedra en Sec
El
Conseller de Medi Ambient Miquel Àngel Borras ha presentat per enèsima vegada
la Ruta de Pedra en Sec, afirmant que la ruta estaria finalitzada en acabar la
present legislatura. En el PSM ho celebren en tant que impulsors i responsables
polĂtics de la creaciĂł d’aquest projecte l’any 1996.
Això
no obstant, el PSM discrepa que en el projecte presentat s’hagin suprimit dos
refugis del projecte original, en concret els de Estellencs i el previst entre
Banyalbufar i Esporles. Per al PSM resulta especialment sorprenent el primer
perquè estava previst ubicar a sa Coma d’en Vidal i amb aquesta intenció la
finca fou adquirida pel Govern en cà rrec als fons de l’Ecotaxa l’any 2002.
En
qualsevol cas, el PSM afirma que tots dos són necessaris perquè, si no, entre
el refugi de La Trapa, a Andratx i i el de Can Boi, a Deià hi ha més
de 70 Km! Aproximadament el 50% de l’itinerari es faria amb dos refugis,
mentre que l’altra 50% comptaria amb 5, –Can Boi a Deià , Muleta a Soller,
Tossals Verds i Son Amer a Escorca i l’Antic Escorxador de Pollença, això
sense comptar el Castell d’Alaró que és una variant de l’itinerari
principal.
Fer
més de 30 km. a peu en una jornada és considera una fita inassolible per la
majoria d’excursionistes, i no en parlem de l’excursionisme familiar. Per
aquest motiu el projecte estĂ dissenyat de manera que cap etapa superi aquest lĂmit,
i aixĂ continua descrit en la pĂ gina web oficial. El PSM comenta que aquestes
distĂ ncies han estat font de constants dificultats operatives, en la mesura que
algunes possibles ubicacions ofertades no reunien els requisits de distĂ ncia
adients. I aixà mateix és el motiu de que el projecte hagués de matisar la
intenciĂł inicial de ubicar els refugis a certa distancia dels accessos rodats
–caracterĂstica que no es compleix a Muleta i Can Boi. Tanmateix, en aquest
sentit, consideren especialment inadequat l’únic refugi aportat durant
aquesta legislatura, el d’excorxador de Pollença en plena zona urbana.
El
PSM demana a la Conselleria de Medi Ambient del Consell que no renuncĂŻi als
refugis previstos i, en qualsevol cas, que expliqui i concreti les alternatives.
En concret, proposa que el Govern cedeixi el refugi de la Coma den Vidal. En
aquest sentit, els nacionalistes recorden que, a finals de l’anterior
legislatura, el Consell i el Govern varen acordar l’adquisició dels tres
immobles necessaris per completar la xarxa de refugis de la Ruta de Pedra en SecÂ
-Estellencs, Esporles i Pollença-, amb cà rrec al fons de l’ecotaxa.
Per manca de temps nomès va ser possible la compra de sa Coma den Vidal, tot i
tenir compromesa la compra d’un refugi entre Banyalbufar i Esporles que la
propietat va tornar arrera un dia abans de signar el document de compromĂs de
venda i haver iniciat gestions per l’adquisició de la finca de Fartà ritx
d’en Roig a Pollença donant compliment a un acord del Ple de l’Ajuntament
de Pollença en aquest sentit.
El
PSM insisteix que Sa Coma den Vidal (contigua de la finca pĂşblica de Son
Fortuny) va ser adquirida per part del Govern Balear amb la Ăşnica finalitat
d’ubicar-hi un refugi de muntanya per la Ruta de Pedra en Sec. I afirmen que
tot el projecte era del Consell: la recerca de la finca, la negociaciĂł del
compromĂs de venda amb els propietaris –i eren 10-, o l’estudi inicial d’adaptaciĂł
de les cases com a refugi. En realitat, l’acord de cessió al Consell no es va
signar tan sols perquè la legislatura finalitzà . Per això resulta
incomprensible que el Consell hi estigui renunciant, tĂ citament.
El
PSM lamenta el poc sentit institucional de Borras i que amagui les contribucions
d’anteriors legislatures. Com a mostra apunten que en una informació fins i
tot afirmava el desbarat que “l’itinerari s’ha creat a partir d’una
xarxa de camins que el Consell recupera des de fa dos anys” (!), quan és
sabut que la reforma de camins va començar fa vint anys i que el projecte de
ruta de pedra en sec es va gestar i donar forma les legislatures 95/99 i 99/03.
En aquest sentit recorden que la ruta es va presentar l’any 96, va ser
aprovada per unanimitat pel Ple de dia 7 de juny de 1999 i el 22 de març de
2002 la Federació Espanyola d’Esports de Montanya l’homologava com a Sender
de Gran Recorregut GR 221, i ja estava operatiu entre Deià i Pollença (el 50%
de la ruta).
ť
|