|
El PSM vol que el Consell de Mallorca elabori un pla d鈥檌ntervenci贸 per restaurar i conservar les Cases de Neu
El
PSM vol que el Consell de Mallorca planifiqui i inici茂 un pla d鈥檌ntervenci贸
i restauraci贸 urgent de les cases de neu de la Serra de Tramuntana. Els
nacionalistes valoren positivament que algunes cases de neu hagin estat聽
declarades
lloc d鈥檌nter猫s etnol貌gic, per貌 consideren que la intervenci贸 del Consell
no pot limitar-se a aquesta declaraci贸 i
sol路liciten a la instituci贸 mallorquina que posi en marxa una catalogaci贸
completa d鈥檃quests importants elements patrimonials.
Antoni
Alorda, portaveu del PSM al Consell de Mallorca, proposa que el Consell de
Mallorca inici茂 el seu pla d鈥檌ntervenci贸 per una mostra representativa de
cases de neu, tot aprofitant la rutes de pedra en sec, els llocs declarats i les
finques p煤bliques. En aquest sentit, Alorda, juntament amb el secretari i la
vicesecret脿ria general del PSM, Gabriel Vicens i Nanda Ramon, s鈥檋a despla莽at
fins a la casa de neu d鈥檈n Galileu. El portaveu nacionalista considera que la
casa de neu d鈥檈n Galileu, situada a una finca p煤blica, n鈥櫭﹕ un exemple
clar i molt interessant. Els nacionalistes creuen que a la casa de neu d鈥檈n
Galileu es podria establir una reforma completa i incorporar elements d鈥檌nterpretaci贸
sobre aquesta activitat hist貌rica.
Per
la seva banda, Gabriel Vicens manifesta que 鈥渄es
del Consell s鈥檋auria de prioritzar aquest futur pla d鈥檌ntervenci贸 i no
parlar de 鈥淟andarts鈥 i intervencions antr貌piques en llocs d鈥檃lt inter猫s
natural i paisatg铆stic, quan no 茅s capa莽 de conservar i valoritzar el
patrimoni etnol貌gic, arquitect貌nic i cultural tradicional de Mallorca i de la
serra de Tramuntana鈥.
El
secretari general del PSM considera que podrien establir-se partides econ貌miques
conjuntes amb la Conselleria de Turisme per tal de dur a terme aquests plans
d鈥檌ntervenci贸. En aquest sentit, Vicens afirma que 鈥渓a valoraci贸 del
paisatge i la recuperaci贸 del patrimoni arquitect貌nic i etnol貌gic 茅s un
valor fonamental en l鈥檕ferta tur铆stica moderna i en el desenvolupament del
turisme sostenible. Per貌 el mateix paisatge i la riquesa dels elements etnol貌gics,
patrimonials en sentit ampli, 茅s un recurs tur铆stic molt m茅s fr脿gil del que
pensam i la seva destrucci贸 i deterioraci贸 va en detriment, a mitj脿 i a llarg
termini, de la rendibilitat econ貌mica de la destinaci贸 tur铆stica. Gabriel
Vicens tamb茅 posa de manifest que 鈥渓a qualitat del paisatge, el medi natural
i els elements culturals i etnol貌gics associats a aquest paisatge, 茅s un dels
principals recursos d鈥檃tracci贸 en el desenvolupament tur铆stic de futur,
sintetitza les relacions entre l鈥檃ctivitat tur铆stica i el medi ambient. De la
relaci贸 harm貌nica d鈥檃quests dos elements dependr脿 el desenvolupament
socioecon貌mic d鈥檜na destinaci贸 tur铆stica鈥.
|
