|
MÉS commemora el 65è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans
La coalició econacionalista organitzà una taula rodona sobre immigració i drets humans per tal de commemorar aquest dia. A l’acte hi participaren immigrants, advocats, activistes, investigadors i professors, tots ells compromesos amb la lluita en defensa dels Drets Humans per a tothom. 
Els ponents de la taula rodona, moderada per la diputada Fina Santiago, exposaren des de diferents punts de vista, les traves que es troba el col·lectiu d’immigrants en el seu llarg viatge en la recerca d’una vida millor. Com el cas de Victor Uwagba, que ara és mediador comunitari intercultural a Palma, però que va arribar a Mallorca fa un grapat d'anys com un immigrant sense papers. Coneix en primera persona les vivències de l'exclusió i ens va explicar què mou a les persones a emigrar: principalment per raons de caire econòmic, però també per a poder-se formar, estudiar i que el bagatge de la seva estada, a la llarga, els serveixi per a poder tornar al seu país d’origen i millorar les condicions de vida dels seus compatriotes.
Aquest camí però no es fàcil. El marc internacional de regulació de fronteres no està prou desenvolupat com per a que els DDHH de les persones que migren estiguin garantits i Pau de Vílchez, professor associat de Dret Internacional Públic a la UIB, va criticar que aquest fet suposa que el camí que segueixen els immigrants es complica just abans d’arribar a les fronteres amb la Unió Europea, doncs ara no sols estan completament blindades, sinó que la UE ha externalitzat el servei de control fronterer als països limítrofs com Marroc, Tunísia o Algèria, alimentant-los amb els recursos econòmics i armamentístics necessaris per a contenir l’arribada de persones.
Encara hi ha ciutadans de primera i de segona i el col·lectiu immigrant forma part dels segons. Jaime Bueno, advocat i membre de la Comissió de DDHH del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, denuncià que les persones immigrants no tenen les mateixes garanties de cobrar les prestacions d’atur i altres ajudes socials que qualsevol ciutadà espanyol pot tenir, treballen a vegades en condicions d’explotació i, fins i tot, infrahumanes i son víctimes de les xarxes d’explotació, al igual que els col·lectius de dones que son víctimes de la trata de persones i obligades a exercir la prostitució, tal i com va explicar la ponent Pilar Barceló, membre del Grup d’Estudis sobre Prostitució de les Illes Balears.
Els ponents tancaren les seves intervencions amb reflexions vers si hi ha un respecte real i sincer cap als immigrants i sobre si les polítiques públiques vertaderament protegeixen els col·lectius més desfavorits. És injust que avui en dia encara existeixi l’imaginari que els immigrants són portadors de malalties o bé son delinqüents.
MÉS per Mallorca defensa la protecció dels col·lectius més desfavorits mitjançant polítiques públiques que garanteixin el compliment de les normes internacionals que regulen els DDHH i la dignitat de les persones, tot això per a contribuir a assolir un món més just i igualitari on tothom tingui les mateixes oportunitats. MÉS s’oposa al desenvolupament de normatives que criminalitzen els col·lectius més desfavorits, com la prostitució, contra la qual es vol aprovar a l’ajuntament de Palma una ordenança cívica que penalitza aquesta activitat, sens destinar recursos a lluitar contra el negoci il·legal de la trata de persones que sovint s’amaga darrera la prostitució.
|
)
