"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

Notícies. 08/11/2013

El Grup MÉS critica l’amnistia urbanística del PP i presenta esmenes per millorar el paisatge

La coalició proposa que la llei del sòl desterri l’urbanisme a la carta i l’especulació amb el territori, i considera una aberració premiar els infractors amb un greuge envers aquells que han complert la llei



El Grup Parlamentari MÉS ha presentat avui les 240 esmenes que ha registrat al projecte de Llei del Sòl. Les esmenes es poden resumir en els següents punts:

 

Rebuig a l’amnistia urbanística als edificis il·legals proposada pel PP

 

El Grup MÉS rebutja la legalització generalitzada dels edificis il·legals que planteja el Govern (i agreuja l’esmena presentada pel PP), sense ni tan sols un debat democràtic sobre l’abast i les condicions de l’amnistia. El grup també critica que l’amnistia urbanística es plantegi sense preveure cap contrapartida que comporti una millora paisatgística en l’àmbit rural. Així mateix, denuncien que l’única càrrega real serà econòmica i no urbanística (per tant, l’únic afany és recaptatori, i no de persecució de l’ordenació del territori.

 

Cal remarcar que premiar els infractors suposa un greuge envers aquells que han complert la llei.

 

Un codi urbanístic que abandoni definitivament l’urbanisme a la carta

 

La llei ha de derogar les excepcions de caràcter singular (lleis o esmenes urbanístiques a la carta) o de caràcter sectorial (turisme, per exemple).

 

Propostes per millorar el paisatge i la qualitat ambiental

 

El Grup MÉS lamenta que la llei hagi eliminat precisions del projecte de 2010 sobre la reducció de contaminants (atmosfèrics, lumínics, sonors) i radiacions, i els processos de deteriorament ambiental.

 

Proposen que es recullin objectius d’eficiència energètica, de gestió eficaç de l’aigua i els residus i es valorin els efectes paisatgístics en tota actuació urbanística.

 

La vessant paisatgística és un dels aspectes que més despleguen en les esmenes i proposen mesures d’aplicació directa que s’imposin sobre el planejament municipal. Proposen mesures de paisatge urbà i rural. Per exemple, proposen preservar el pendent natural dels terrenys, de manera que, en general, aquest no es modifiqui o quedi ocult per l’alçària de les construccions o garantir l’adequació a la topografia del terreny, mantenir la vegetació i l’arbrat preexistent, tenir molt present la funció dels torrents, en totes les vessants, les vistes, les siluetes urbanes, etc.

 

L'avaluació ambiental dels instruments de planejament s'ha d’integrar en el procediment establert en aquesta llei per a la seva formulació i tramitació. S’ha de garantir, en tot cas, el pronunciament de l’òrgan ambiental en els supòsits d’avaluació preceptiva, sense que el pugui eludir el sistema de silencis.

 

Per un urbanisme sostenible: actuar en la trama urbana existent

 

Segons la coalició, la llei s’ha d’adequar als reptes actuals i actuar en la ciutat existent, prioritzant la compleció, conservació, reconversió,  i reutilització o millora dels sòls ja transformats i degradats, i la compactació urbana (tenint presents conceptes com la capacitat de càrrega poblacional, limitant densitats, per exemple),i en comptes de noves transformacions de sòl, la dispersió de la urbanització i la construcció fora del teixit urbà.

 

La idea central és que no s’ha d’urbanitzar més territori, sinó que s’han de racionalitzar i gestionar millor els espais urbans actualment existents.

 

En aquest sentit, proposen prohibir la creació de nous nuclis de població i preservar del desenvolupament urbanístic els espais més valuosos i les zones de risc i que la llei autoritzi mecanismes de programació de l’atorgament de llicències urbanístiques.

 

Contra l’especulació del sòl. Dotacions públiques

 

Aquest ha de ser un principi explícit de la llei. S’ha de sortir a camí als enriquiments obscens que han forjat les decisions urbanístiques a les Illes Balears, i garantir, de ver, la socialització de les plusvàlues urbanístiques: és a dir, que els beneficis derivats de les decisions urbanístiques han de redundar en el bé comú.

 

En aquest mateix sentit:

a)     Volen que la llei precisi que la simple previsió d’edificabilitat o d’altres usos lucratius mitjançant l’ordenació urbanística, no la integra en el contingut del dret de propietat del sòl.

b)     S’ha de garantir que les càrregues urbanístiques siguin adequades als beneficis. En aquest sentit discrepen de què l’avantprojecte rebaixi cessions i càrregues als promotors, per això proposen més dotacions i més zones verdes per habitant de les que preveu l’avantprojecte. En concret, proposen un mínim de 20 m2 de zona verda (dins la ciutat mateixa) per cada habitatge o 10 per plaça turística; i un mínim de 20 m2 de sòl per equipaments públics per cada habitatge o 10 per plaça turística.

c)     La llei hauria de precisar que, en tant que funció pública, l’ordenació urbanística no és susceptible de transacció i  preveure limitacions als convenis urbanístics.

d)     La llei oblida una de les càrregues de la urbanització: garantir el reallotjament dels ocupants legals que calgui desallotjar.

 

Polítiques d’habitatge

 

Un altre tema clau per a MÉS és que garantir que el sòl vinculat a ús residencial ha d’estar al servei de l’efectivitat del dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, un domicili lliure d’immissions contaminants i en un entorn segur, saludable i universalment accessible.

 

La conservació dels edificis. L’ITE. La rehabilitació

 

En la línia de l’èmfasi sobre el parc immobiliari existent: La conservació dels edificis i la rehabilitació de tot l’espai urbà (i rural) MÉS insisteix en les esmenes que aquest ha de ser un leit motiv de la llei, i no ho és.

 

Proposen regular les inspeccions tècniques d’edificis de més de quaranta anys i casar-ho amb els informes d’avaluació d’edificis i les certificacions d’eficiència energètica de la normativa estatal. En aquest sentit apunten que el Govern Bauzá ha fet el possible per ajornar la posada en marxa d’aquests inspeccions.

 

Per a la coalició, cal preveure mecanismes d’actuació sistemàtica, a través d’ordres d’execució per àrees o per temàtiques, i, en concret, sobre els censos previstos en la llei 8/13 (edificis desocupats o precisats de millora i àrees de rehabilitació integral).

 

S’han de preveure les excepcions escaients per facilitar mesures d’accessibilitat universal (instal·lació d’ascensors, per exemple) o d’eficiència energètica i d’altres.

 

A tot això, també consideren imprescindible preveure fórmules per evitar costos excessius a les persones que habitin efectivament els immobles afectats, amb plantejaments socials.

 

Més èmfasi en el patrimoni cultural i els elements dignes de protecció

 

Preservar no només els elements culturals stricto sensu, també els jaciments paleontològics, formacions geològiques, elements geomorfològics singulars i altres elements especialment valuosos del medi físic i geològic que gaudiran d’estricta protecció pel seu valor científic. Els catàlegs no s’han de limitar necessàriament a elements també han de poder afectar entorns de protecció dels béns protegits a fi de preservar la qualitat del paisatge urbà que l’inclogui.

 

Més transparència i participació

 

La documentació exposada al públic haurà d’incloure un resum comprensible, que inclogui, com a mínim, l’explicació i justificació detallada de totes i cada una de les modificacions que planteja i, en el seu cas, els àmbits i l’abast de la suspensió que comporti. L’ajuntament ha de promoure la participació i el debat d’alternatives, convocant les reunions i els actes que consideri escaients. La informació pública no pot ser només un “tràmit”.

 

S’ha de garantir l’accés a la informació urbanística dels regidors.

 

La llei ha d’evitar la presentació de documents a diverses administracions, al contrari, ha d’arbitrar procediments integrats amb finestreta única, i amb procediments telemàtics.

 

La definició del sòl urbà

 

El Grup MÉS considera que la llei està obsessionada en establir excepcions als serveis mínims i, en concret, en eximir de clavegueram. Afirmen que la definició de sòl urbà a la nova llei 8/13 i que Company fa de millor condició l’urbanisme il·legal al·legal, permetent situacions com la recuperació de la urbanització de Muleta, a Sóller, que consideren aberrant.

 

El sòl rústic

 

Proposen regular-lo i destinar-lo a l’ús agrari, ramader, forestal, cinegètic o qualsevol altre vinculat a la utilització racional dels recursos naturals. Els usos excepcionals han de tornar ser això, excepcionals, derogant la normativa d’aquesta legislatura que aigualeix la protecció, i valorant la prohibició de nous usos residencials.

 

Formular mesures eficaces de conservació i millora de la natura, la flora i la fauna, i els seus hàbitats, procurant la connectivitat funcional dels sòls. La protecció del medi rural i la preservació dels seus valors en els sòls innecessaris o no idonis per a la transformació urbanística.

 

Les esmenes preveuen una referència a la normativa de protecció de la xarxa Natura 2000 i derogar en conseqüència la llei sobre el camp de golf de Son Bosc. S’ha de garantir la protecció de les zones humides en perill, protegint-les de la proposta de  PHIB.

 

Activitat econòmica

 

Les esmenes presentades pretenen ordenar el territori per tal de facilitar l’activitat econòmica i el benestar dels ciutadans als quals serveix, afavorint-ne la competitivitat, l’eficiència, la diversificació i l’adaptabilitat. L’urbanisme ha d’assumir el repte de fer compatible el desenvolupament turístic amb la identitat, la cultura i els interessos dels ciutadans de les Illes Balears.

 

Transport

 

S’ha d’atendre el principi d’accessibilitat universal i fomentar la implantació de sistemes de transport col·lectiu i la mobilitat sostenible en general. S’ha d’exigir que el disseny de les comunicacions promourà la mobilitat sostenible, afavorint els vianants, la bicicleta i el transport públic.

 

Accés a la costa i al patrimoni. Els camins

 

Es proposen mesures per garantir l’accés lliure a la costa i al domini públic d’ús públic,  per facilitar l’accés als paisatges  d’interès i un règim de visites al patrimoni cultural, i per regular els camins.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: