|
El Grup MÉS proposa que IB3 emeti en català perquè el 50% de l’oferta audiovisual sigui en la llengua pròpia
Nel Martà : "l'ens públic de rà dio i televisió no pot actuar al marge de la realitat sociolingüÃstica i de les emissions audiovisuals de les Illes" 
El Grup Parlamentari MÉS ha presentat esmenes a la llei audiovisual que tenen com a objectiu equilibrar el conjunt de l’oferta audiovisual de les Illes Balears, de manera que com a mínim el 50% del total d’emissions audiovisuals que es reben a les nostres illes siguin en la llengua pròpia.
La situació del català als mitjans públics i el sector audiovisual de les Illes Balears en el seu conjunt va empitjorar notablement amb el tancament de Televisió de Mallorca, una televisió en català i de qualitat que només costava 9 euros anuals per habitant i que donava feina directa a 116 professionals i feina indirecta a 1.200 persones. De llavors ençà, el Govern de Bauzà ha decidit que totes les pel·lícules d’IB3 s’emetin en llengua castellana, amb la qual cosa els illencs pagam, a partir d’ara, set cadenes que emeten íntegrament en castellà i cap que ho faci íntegrament en català.
D'acord amb l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, el Govern de la Comunitat Autònoma ha d'impulsar la normalització de la llengua catalana en els mitjans audiovisuals, a fi de promoure l'ús del català com a llengua pròpia de les Illes Balears.
Per tal que la futura Llei audiovisual, actualment en tramitació parlamentària, compleixi amb aquest objectiu, el Grup Parlamentari MÉS ha presentat una esmena parcial perquè sigui incorporada en el text presentat pel Govern, en el qual es proposa que els mitjans audiovisuals públics han d'ajudar a garantir la igualtat en l'oferta global accessible gratuïtament en cada una de les llengües oficials.
En concret el text de l'esmena diu:
1. Esmena d'addició, article 6. Addició d’un punt nou:
2.bis.- Els mitjans audiovisuals públics de les Illes Balears contribuiran a garantir la igualtat en l’oferta audiovisual accessible gratuïtament en cada una de les llengües oficials. En aquest sentit, es calcularà l’oferta televisiva en cada una de les llengües, i en cada franja horària, i els mitjans públics emetran en la llengua oficial que estigui minoritzada a fi d’arribar al 50% en cada una de les llengües oficials en cada franja horària. Si no és possible arribar a compensar les emissions en llengua castellana, els mitjans audiovisuals públics de les Illes Balears emetran exclusivament en llengua catalana. En tot cas, mai emetran menys de la meitat de la programació en altres llengües que la pròpia de les Illes Balears.
"L'ens públic de ràdio i televisió no pot actuar al marge de la realitat sociolingüística i de les emissions audiovisuals de les Illes", afirma el diputat Nel Martí. "I la realitat reclama que el Parlament actuï per, almenys, assegurar uns nivells mínims que encara que insuficients han de permetre equilibrar la presència de les dues llengües oficials als mitjans audiovisuals".
"És evident que l'objectiu va molt més enllà (una ràdio i televisió al servei de la llengua del país), però la posició de discriminació del català per part del Govern ens obliga a fer propostes assumibles pel conjunt de forces parlamentàries encaminades al mateix objectiu", enraona Martí.
|
)
