‘Or, fems i mirra’
Article del diputat Antoni Alorda, publicat al diari Última Hora
(El dedic a Fernando Rubio, portaveu del PP al Consell la legislatura 2003-2007, la de Tirme i Can Domenge, que ahir dava lliçons de gestió al DM):
A Mallorca n’hi ha més de dos que pensen que “l’home més ric és el qui té els amics més poderosos”, potser no és casual que la frase sigui de “El Padrí (III)”.
Avui, quan el PP ens vol convèncer del gran honor que comportaria ser el femer d’Europa, no està de més recordar que fou un govern PP-UM el que, en plena precampanya electoral 2007, modificà, per urgència, el contracte de gestió dels residus de Mallorca, encomanant a Tirme, a dit, sense concurrència de cap casta, inversions per uns 400 milions d’euros (400 milions d’euros a dit!), 325 dels quals per duplicar la incineradora; i allargant la concessió fins l’any 2041 (50 anys de monopoli).
Se’ns deia que, o construíem els forns d’immediat per cremar 700.000 tones, o venia l’apocalipsi. Però només en cremam 500.000, i això sense haver exhaurit alternatives per reduir l’enorme quantitat de residus que movem, o per reutilitzar i reciclar. I és que la dreta no hi creu en el reciclatge, per això ha anat fent miques la sana tradició ancestral que sentia repugnància per tudar res. Recordem que en els polèmics inicis de la incineradora, el PP havia inclòs una clàusula salvatge: prohibia reciclar, ho prohibia!... Per què? Per fer més rendible la concessió. No està dit tot?
Però els despropòsits s’han de pagar... i Salom deia en campanya que baixaria la tarifa... Els comentaris me vessen.
Ara diuen que, per sortir-ne, Mallorca ha de convèncer Europa que ens enviï fems i turistes. No sona bé. Fins fa dos dies el PP s’hi oposava amb fermesa, ara ho troba extraordinari: “ens paguen per cremar combustible” –ens diuen. Un combustible net i coriós... però que l’amo s’estima més pagar fortunes a quedar-se’l devers ca seva... O els externs són bajoques o el Govern se pensa que ho som els mallorquins.
Reparau que sempre trobam el PP embolicat en inversions on s’hi mouen molts i molts de doblers, amb guanys indecents: dessaladores, palau de congressos, palma arena, metro, autopistes, classificacions urbanístiques... I ens hi embolica a tots, que els hem de pagar durant segles. Havent-los de sofrir bravejant de bona gestió...
Potser l’ecologisme no té els amics més poderosos, però el PP no compta amb l’enorme energia que genera tanta cremadura. L’energia, la generositat, l’emoció i el sentiment, la riquesa humana que inundava dijous l’Auditòrium en l’acte per Salvar Sa Ràpita és tot un compromís de plantar cara. I girar el calcetí.
|