|
‘Espoli, pressupostos i tren d’Artà ’
Article d’opinió del diputat Antoni Alorda, publicat al diari Última Hora 
Els primers pressupostos de Rajoy confirmen els pitjors pronòstics. Segur que és el que n’esperaven els milers de mallorquins que el votaren? Els pensionistes, també?
Cada dia s’esbaldreguen o són amenaçades conquestes socials, i van capolant l’ideal d’una societat raonablement igualitària, en drets i serveis, en el tracte i les oportunitats de tots. La capacitat de sacrifici dels humans és sorprenent, quan s’assumeix que és necessari, però és inacceptable que s’imposin sacrificis per redols, en una societat polaritzada i insolidària. L’amnistia fiscal, la resistència a gravar les rendes del capital i els grans patrimonis, o les desedificants peripècies d’una monarquia que no va ni a tirs (mai millor dit), són un cruel contrapunt als qui passen tremendes dificultats i a les estretors generals.
A les Illes Balears, els mals es multipliquen. L’incompliment d’inversions obligades o l’agreujament dels costos de la insularitat (pensem en els preus del transport aeri), rematen una espoliació fiscal sistemàtica, intolerable, que amenaça el benestar i l’economia.
Com a mínim, i malgrat el nostre Govern qualifica el conveni ferroviari de paper banyat (Company diu “beneïts” als seus signats), el Ministeri preveu per a 2012 una aportació... ridícula. El conveni recull inversions per 443 milions; l’anterior legislatura n’arribaren 80 (57,5 de Foment, 23 d’Hisenda). 110 si n’hi sumam 30, destinats originàriament al tramvia. 142 si hi afegíssem els compromesos per al 2011 que no han arribat. És poc, massa poc, un frau al propi conveni. Una rialla, devora els milers de milions dels AVE (que continuen: Galícia, Extremadura...). I, tanmateix, xifres respectables, en temps difícils, que han permès electrificar, comprar vagons i perllongar línies.
El Govern anterior, confiat en la paraula de l’Estat, publicada al BOE, va ser ambiciós i bestreia pagaments amb fons propis. Ara l’Estat ha de saldar el seu deute i el tren ha d’arribar a Artà.
Però aquell PP que trobava pocs els 443 milions, que fa befa dels que han arribat, el PP que prometia soterrar Inca, Manacor, Santa Maria, Sineu, arribar a Son Espases; el PP que va enterrar més de 300 milions en un metro amfibi, caríssim de mantenir, que pagarem durant molts d’anys... pressuposten 7 tristos milions. No 71, no, set.
Bauzà se’ns mostra com un d’aquells senyors feudals, o els pinxos de segona, servil i llagoter amb qui considera un superior territorial, de la metròpoli, i despietat als seus dominis. Prenguem nota de l’episodi amb la Ministra Salgado i la (ex) interventora general.
|
)
