|
‘Jaume Bonet va contra una decisió democrà tica’
Article d’opinió de Pere Sampol publicat al Diari de Balears 
Amb aquestes paraules pronunciades en el Parlament de les Illes Balears, el portaveu del Govern emplaçava Jaume Bonet a abandonar la vaga de fam. Una afirmació incontestable. Incontestable? Hem d'acceptar que una majoria parlamentària pot prendre decisions arbitràries, immorals, èticament reprovables o, fins i tot, atemptatòries als drets humans, sense que puguin ser contestades de manera individual o col•lectiva?. La pena de mort és legal a determinats Estats dels EEUU, la més gran democràcia, ens diuen, i no per això deixa de ser una abominació. Hitler arribà al poder després d'unes eleccions democràtiques, els seus actes de govern estaven legitimats per les lleis vigents a Alemanya, però la història i el Tribunal de Nuremberg els condemnaren. Gandhi realitzà vàries vagues de fam per denunciar la colonització de la Índia per part del Regne Unit, la major democràcia del món d'aleshores, i aconseguí la independència, malgrat aquesta fos contrària a l'ordenament jurídic britànic.
Direu que les comparacions són exagerades. No més que la del portaveu del Govern que comparà l'acció de Jaume Bonet a un alumne que no està d'acord amb les notes que li ha posat el professor. I és que Jaume Bonet no denuncia una banalitat, sinó un etnocidi, quasi res. Un etnocidi que el govern de José Ramón Bauzá practica contra la cultura i la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. No qüestionaré la legalitat de la llei que deroga la obligatorietat de conèixer la llengua catalana en l'accés a la funció pública, però si que qüestion la seva legitimitat. Cap govern del món, cap parlament del món té legitimitat per matar una llengua, per desposseir un poble d'allò que, precisament, el converteix en Poble. Perquè aquesta és la vertadera intenció del Partit Popular: practicar un etnocidi lingüístic contra el poble de les Illes Balears, reprimir i exterminar els trets que ens caracteritzen com a Poble. I lluitar contra aquest atemptat als nostres drets col•lectius no és sols un dret, és una obligació ciutadana. Per molta majoria parlamentària que tenguin.
|
)
