|
‘Treure'n l'aigua clara del Pla Hidrològic’
Article d’opinió del diputat de PSM-IV-ExM Antoni Alorda, publicat al diari Última Hora 
El món de l’aigua a les Illes Balears es resisteix a la transparència. S’hi mouen poderosos interessos urbanístics que qüestionen qualsevol preservació i afirmen que sempre hi ha aigua, suficient i idònia, per al consum humà, per noves urbanitzacions, per regar camps de golf, o pel que faci falta. Hi ha una informació deficient sobre les desenes de milers de pous, que dificulta garantir si l’ús i el volum de les extraccions reals s’ajusten a les autoritzades. Hi ha interessos en costosíssimes macrointal•lacions, com les dessaladores, que acosten el preu de l’aigua al del petroli: el 2012, el Govern comprarà 14 milions d’euros d’aigua dessalada, una barbaritat.
La creixent preocupació europea per l’aigua va culminar l’any 2000 en una Directiva a la qual tots ens havíem d’haver adaptat abans de 2010. Aquí, la tramitació del Pla hidrològic ha durat anys, des de 2004, amb un procés participatiu com cap pla ha tengut mai. El febrer de 2011 l’aprovava el Consell de Govern i, el mes següent, el Consell estatal hi dava el vist-i-plau, només faltava el Consell de Ministres... però Zapatero l’estotjà dins un calaix, sense explicacions. El juliol, la Comissió Europea va denunciar l’Estat als Tribunals per incompliment de la Directiva i ens arriscam a una sanció important, una sanció que recauria sobre el Govern per haver acordat fer marxa enrere en el mes d’octubre, un acord que justificava dient que hi havia hagut... precipitació!
També al•lega el Govern que comportaria efectes negatius per a algú, però sense dir ni quins ni a qui...
Certament, les mesures sobre abocaments, contaminació per adobs o riscos de les benzineres afecten interessos, com per a la protecció d’aqüífers o contra la salinització. I potser algunes dades, per exemple, la gran diferència entre el cabdal destinat formalment al reguiu respecte del que es calcula que realment s’utilitza. L’agricultura ha de tenir l’aigua que necessiti, sense escatimar gens, però, què està passant amb la que sobra?
I les zones humides. Unes zones humides protegides internacionalment, però bastava sentir el Batle de Pollença en el Ple sobre l’Ullal per constatar que, per al PP, una zona és o no és humida depenent de si interessa urbanitzar-la... un criteri científic peculiar... Com a Ses Fontanelles o a Ses Feixes o a Maristany.
L’aigua és un bé públic vital, no s’hi pot jugar, no confonguem l’aigua amb la xocolata: l’aigua clara, el xocolati espès.
|
)
