|
'La Sibil·la i l’orxata'
Article d'opinió de Miquel Àngel Llauguer, diputat de Els Verds, publicat al dBalears 
Els erudits del Círculo Balear ens varen alegrar les passades festes amb un documentadíssim comunicat de premsa en què denunciaven l'intent d'apropiació pancatalanista de què està essent objecte la Sibil·la, patrimoni cultural immaterial de la Humanitat. Tal com denuncia el Rotlo Baleà, les entitats pancatalanistes multisubvencionades, amb la perfídia que les caracteritza, han triat per a la seva operació de catalanització de la nostra cultura una presa fàcil: la Sibil·la, que els mallorquins senten com a seva encara que no faci ús de l'article salat; la Sibil·la, que també s'ha mantingut viva a l'Alguer, pràcticament idèntica, i que s'havia cantat al llarg de la geografia de la construcció diabòlica que aquests perversos anomenen els Països Catalans.
Per sort, les entitats panespanyolistes multivictorejades han aclarit la incontestable mallorquinitat, lliure de tota impuresa catalana malgrat les aparences, de la Sibil·la. En realitat, el nostre cant apocalíptic prové del temps del cristianisme illenc anterior a la conquesta per les tropes d'Al-Andalus, l'època que ens ha deixat els vestigis de Son Bou i Son Peretó. Després, durant la dominació musulmana, la Sibil·la va perviure entre les comunitats cristianes que, com tots els historiadors han documentat, practicaven la seva religió en règim de tolerància. Sí: durant els segles X, XI i XII, les bones famílies cristianes mallorquines anaven a Matines a escoltar el sublim anunci del Jorn del Judici. En arribar a casa, ben segur que feien una xocolata calenta. Algú que digués que això no és possible perquè el cacau encara no havia arribat d'Amèrica no faria altra cosa que mostrar la seva submissió als dogmes de la historiografia oficial: els foners balears ja conraven el cacau.
Tanta sort que hi ha gent com els del Rotlo Baleà que recorden la realitat històrica dels fets i desmunten les tergiversacions pancatalanistes. Les denúncies del Círculo han coincidit en el temps amb les del suplement cultural del diari ABC, que fa pocs dies titulava solemnement que el nou govern català de CiU "se apropia hasta de la horchata". El robatori català de la deliciosa beguda valenciana té lloc a la web "culturcat", creada per la Generalitat de Montilla i reactivada per la d'Artur Mas. Es tracta d'una plana amb gran profusió de fotos i articles, que tracta de ser una presentació de "tot allò que cal saber de la cultura catalana". Denuncia l'ABC que al "culturcat" ja hi apareixien Ausiàs March i la paella, però que ara han gosat anar a l'extrem de l'apropiació d'un dels emblemes de la valencianitat: l'orxata.
Els articles i les fotos del "culturcat" podrien servir de motiu, sense dubte, per a sucosos comunicats i articles del Rotlo Baleà. Els convidam que hi facin una volta: hi trobaran en Ramon Llull, en Costa i Llobera i en Baltasar Porcel i, el que es encara més greu, icones de la balearitat tan sagrades com el porc negre, l'ensaïmada i el formatge de Menorca. Són imatges que només es poden reproduir a llibres i planes web sobre la cultura balear o, en tot cas, sobre la cultura espanyola: el que a "culturcat" és apropiació a "culturespaña" (posem per cas) seria harmònica integració, el que a "culturcat" és intromissió a "culturespaña" seria feliç riquesa de la diversitat i balls regionals ballats amb sana alegria. Tanta sort del Círculo i de l'ABC.
|
)
