Notícies. 31/12/2010

Palau de Congressos

Article de Nanda Ramon al seu blog explicant el seu vot contrari a que el plenari de l'Ajuntament de Palma donés per fet i per bo que tot el finançament de l'obra del Palau de Congressos -110 milions d'euros- sortirien íntegrament i de manera exclusiva de les arques públiques.

Avui, el Plenari de l'Ajuntament de Palma decidia subscriure un aval de 30 milions d'euros perquè el Palau de Congressos es pugui endeutar. També decidia que rescindiria amistosament el contracte amb el Grup Barceló i que continuaria les obres del Palau amb el mateix contractista.

Avui, sobretot, l'Ajuntament de Palma donava per fet i per bo que tot el finançament de l'obra del Palau de Congressos -uns llarguíssims 110 milions d'euros- sortirien íntegrament i de manera exclusiva de les arques públiques. És a dir, els pagaríem entre tots.

Hi he votat en contra.

Pens que els propers anys, per desgràcia, necessitarem aquests doblers per fer front a unes necessitats socials tan peremptòries i acuciants que ara no podem ni imaginar i que només es podran afrontar des dels pressuposts públics.

Pens que, abans d'avalar res i abans de fer una passa més cap al camí sense retorn dels fets consumats, s'han de conèixer perfectament les condicions en què es rencindirà el contracte amb Barceló.

Pens que al llarg de tot el dilatat i complicat procés del Palau, les condicions han canviat tan substantivament, que és imprescindible tornar a licitar les obres i que no sembla lògic que Acciona les pugui continuar sense major concurrència. Pens que un benefici industrial del 19% sobre un projecte de 110 milions d'euros trobaria suficients festejadors. Una nova licitació ens donaria, indubtablement, una major seguretat jurídica.

O, com a mínim, s'hauria de provar. Pens que la seqüencia lògica hauria de ser rescindir contracte actual-nova licitació de les obres-plantejar l'aval de l'Ajuntament.

Em desconcerta i m'intranquil·litza la inversió i la negació dels termes.

Un no és un no. Ho sé.  I qui arrossega l'estigma del resistencialisme i la radicalitat serà temptat amb el pragmatisme, el bé de la ciutat, l'herència rebuda, els fets consumats, el progrés, el mal menor... Serà acusat de deslleialtat, d'incapacitat per al govern, de mires curtes, de pancartisme congènit, de falta d'alternatives...

Si ho fes un poderós, seria un estadista. Si un faig jo (o tu), una irresponsable.

Ho sé. I em preocupa. Però més em preocuparia haver dit sí a segons què.