El PSM opina. 12/11/2010

'La Cultura de l'esforç i la política'

Article d'opinió de Joan Antoni Salas

Si heu anat a veure les cases de Son Real, i si no ho heu fet vos ho recoman, trobareu la història de Mallorca retratada a la història d’aquella possesió. D’entre molts de missatges que hi trobam es resalta de manera continuada la necessitat de l’esforç humà per poder transformar la realitat, per exemple la natura, en un lloc on les persones poden desenvolupar la seva vida i poden assolir un nivell de benestar.

Hi ha entre els textos de l’exposició una frase d’especial significança, on fa menció a la desaparició de la vida rural en la Mallorca actual, però que els seus valors són necessaris mantenir, i segueix fent menció als principis de l’esforç.

Aquella frase en va donar molt a pensar i molt especialment la vaig relacionar amb la política actual, i concretament a l’àmbit del nacionalisme progressista.

Dia sí i dia també trobam declaracions de líders (al manco així se'ls denomina) apostant per la unitat del nacionalisme, i a continuació expliquen que si no es pren el camí assenyalat per ells el fracàs d’aquesta ideologia està garantit.

De totes maneres aquestes manifestacions no deixen d’ésser crits desesperats davant la confirmació que cada vegada més la soledat política els encercla com una serp ofega la seva víctima, un final escrit i sabut.

El què sorprèn però és la caparrudesa dels mitjans de comunicació (de manera generalitzada) de descriure el nacionalisme polític com un àmbit de caos permanent i crisi, en el precís moment que el PSM, indiscutible referència del nacionalisme, agradi o no, ha remuntat la seva dolorosa crisi i ha sabut trobar una nova formulació política, amb aliances sòlides, per liderar una oferta electoral atractiva i amb moltes possibilitats. El procés del PSM s’ha fet amb molt d’esforç, i la història del PSM està ple d’històries personals i organitzatives marcades per l’esforç. El PSM ve de l’admiració i respecte a l’esforç de generacions de dones i homes que han transformat la realitat amb benestar i en cultura.

I enfront de la cultura de l’esforç polític, de la política de l’esforç apareix la cultura mediàtica, la cultura del discurs fàcil i buit,  la cultura del darrer que arriba, la cultura d’embullar. Sembla del tot just apel·lar als mitjans de comunicació que expliquin la realitat amb dades, amb la contrastació d’informació, amb informació honesta, i ponderin les conclusions, i segur que arribaran a la conclusió que la transformació de el BLOC en un nou BLOC, no té res a veure en una degradació del nacionalisme d’esquerres, tot el contrari, el lideratge s’ha constatat, els pilars estan disposats a fer fort el projecte i les bases progressivament van sumant, així, amb un anàlisi més assenyat faran un millor servei a la política de l’esforç, en definitiva un millor servei a la societat que informen.