El PSM creu que l鈥檃mpliaci贸 de la Uni贸 Europea tendr脿 unes repercussions limitades sobre l鈥檃gricultura balear
El PSM considera
que shan de valorar com a menors el efectes de lampliaci贸
dels estats membres de la Uni贸 Europea en el terreny agrari.
Segons els nacionalistes, en aquests pa茂sos sobretot a Pol貌nia,
Hongria i Rep煤blica Txeca- hi ha molts de pagesos, per貌 amb
unes agricultures molt endarrerides estructuralment. Per al PSM,
lentrada a la Uni贸 Europea accelerar脿 una dura reconversi贸
agr脿ria en aquests pa茂sos en la qual els seus actius agraris es
reduiran r脿pidament, amb tend猫ncia a anivellar-se amb les
altres agricultures comunit脿ries.
El PSM considera que els efectes de la incorporaci贸 dels nous pa茂sos
de lest sobre lagricultura de les Illes Balears shan
de relativitzar, per貌 que indubtablement lagricultura de
les Illes Balears necessita mesures urgents per a sobreviure en
les condicions de desigual compet猫ncia pel territori, laigua
i la m脿 dobra, amb els sectors de lespeculaci贸
immobili脿ria, la construcci贸 i el turisme. I no sest脿
impulsant cap casta de mesura. No es fa res.
A parer del PSM, la reforma de la PAC (Pol铆tica Agr脿ria Comuna),
que sanir脿 aplicant fins el 2007, s铆 que tendr脿 uns
efectes reals, que seran positius en alguns aspectes m茅s
suport a la qualitat, m茅s suport a les organitzacions de
productors, etc.- i negatius en daltres reducci贸 dajuts
directes en determinades produccions-. Segons els nacionalistes,
els efectes negatius per a les Illes Balears una
agricultura escassament subvencionada- poden ser molt inferiors
als que es produiran a les regions amb agricultures de car脿cter
continental i no mediterrani.
El PSM explica que la PAC est脿 pensada, origin脿riament, per a
les agricultures centreuropees i, a lEstat espanyol,
beneficia les regions amb produccions similars a aquestes (Castella-Lle贸,
Arag贸, Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusiales), regions
amb extenses zones dedicades a conreus herbacis (farratges,
cereals i lleguminoses) i amb ramaderies dedicades a la producci贸
c脿rnica.
Els nacionalistes consideren que el problema de lagricultura
i la ramaderia a les Illes Balears no radica, en absolut, en lampliaci贸
de la Uni贸 Europea ni en la reforma de la PAC, sin贸 que radica
en la manca diniciatives i didees, de qualsevol
casta, de la Conselleria dAgricultura i Pesca del Govern de
les Illes Balears. En aquest sentit, el PSM denuncia no hi ha pol铆tica
agr脿ria o, si existeix, no 茅s coneguda o no saplica. A
parer dels nacionalistes, el Govern de les Illes Balears sols ha
donat un missatge de cara al camp: shan de fer autopistes,
urbanitzacions i parcs tem脿tics.
El PSM posa de manifest que la indifer猫ncia davant la crisi del
sector lleter a Menorca, la des铆dia i lhostilitat davant
Prilac, la manca de suport a la ramaderia en general, labandonament
de les iniciatives de rec amb aig眉es depurades, la caiguda en
picat de la formaci贸 i lexperimentaci贸, la disoluci贸 de
les iniciatives dirigides a millorar lassessorament a les
explotacions agr脿ries, labandonament del foment de lagricultura
integrada i ecol貌gica, la manca dactuacions en sanitat
vegetal, la manca de foment de noves marques i denominacions dorigen
i qualitat, la nul.la promoci贸 i suport a la comercialitzaci贸
dels nostres productes, configuren un panorama desolador. Molt
desolador.
El PSM manifesta que no hi ha pol铆tica agr脿ria balear i que ser脿
in煤til, sense aquest requisit, comanar estudis sobre els efectes
de la reforma de la pol铆tica agr脿ria comunit脿ria. En tot cas,
expliquen els nacionalistes, la PAC, bona o dolenta, ser脿 l煤nica
pol铆tica existent. El PSM creu que gr脿cies a Europa almenys hi
haur脿 qualque pol铆tica per al sector primari: la que no podem
deixar de fer perqu猫 茅s obligat貌ria a tots els pa茂sos de la
Uni贸 Europea.
Per al PSM no resulta dif铆cil deduir perqu猫 des de fa mesos no
shan convocat els consells agraris. Segons els
nacionalistes, no hi ha pol铆tica agr脿ria ni idees i, per tant,
no hi ha debat ni participaci贸. El PSM creu que la situaci贸 茅s
alarmant i que shan de convocar els consells agraris amb
agilitat per tal descoltar la veu del sector i concertar
les iniciatives que fan falta. Els nacionalistes afirmem que no t茅
cap justificaci贸 que aquests organisme de participaci贸 no shagin
convocat.
|