"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

Notícies. 05/05/2004

Joana Lluïsa Mascaró recorda a López-Isturiz que el Parlament de les Illes aprovà per unanimitat sol·licitar l’oficialitat del català a Europa

La candidata del PSM al Parlament Europeu, Joana Lluïsa Mascaró, vol recordar a Antonio López-Isturiz que, el 16 d’abril del 2002, el Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat un proposició no de llei en la qual acordava adreçar-se al Consell, a la Comissió i al Parlament Europeu per demanar que el català sigui llengua plenament oficial de les institucions comunitàries, en el marc de la introducció de noves llengües oficials per a la nova fase de l’ampliació de la Unió Europea. La diputada nacionalista ha fet aquestes declaracions després de què el candidat popular s’hagi manifestat contrari a aquesta demanda.

Joana Lluïsa Mascaró posa de manifest que quan l’Estat Espanyol entrà a formar part de la Unió Europea ja hi va haver un gran moviment de reivindicació de la llengua catalana. La candidata del PSM explica que l'any 1986, la Crida a la Solidaritat aconseguia 100.000 signatures per a aquesta reivindicació, a la qual se sumaren el Parlament de les Illes Balears (aprovant una proposició no de llei el novembre de 1987) i el Parlament de Catalunya, així com molts d'ajuntaments.

La diputada del PSM explica que fins a la darrera ampliació, la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, era la setena llengua en nombre de parlants de la Unió Europea, amb un nombre de persones que el parlen superior al d’altres llengües oficials en la Unió com ara el finès o el danès, i equiparable al nombre de ciutadans i ciutadanes que parlen suec, grec o portuguès a Europa. Jaona Lluïsa Mascaró recorda que la nova fase d’ampliació de la Unió Europea ha suposat que noves llengües passin a ser oficials i es fa difícil obviar que el català té més parlants que gairebé totes les noves llengües oficials, a molta distància de l’eslovac, el lituà, el letó, l’eslovè, l’estonià o el maltès.

Segons Joana Lluïsa Mascaró “És ben comprensible que la Unió Europea vulgui establir un nombre limitat de llengües franques i que el criteri de selecció s’ha de basar en factors demogràfics i polítics. De fet, el Consell d’Europa només té dues llengües oficials: l’anglès i el francès. Però el que no es pot fer és discriminacions. Cal exigir dos requisits en qualsevol política lingüística: en primer lloc, el respecte a la diversitat des de la premissa que cap llengua ni cap cultura és superior a les altres, i, per altra banda, el tractament igualitari que permet certament tractar diferent els que són diferents però que sobretot obliga a tractar igual als que són iguals.

El PSM considera que és el moment idoni per resoldre l’anormalitat de l’estatus jurídic de la llengua catalana en el si de la Unió. Segons els nacionalistes, la nova fase d’ampliació de la Unió Europea, el debat sobre la Constitució europea i els compromisos assumits pel nou President del govern de l’Estat recomanen insistir en aquest moment en l’antiga i justa aspiració a l’oficialitat de la llengua catalana a Europa.






      

 

 












PSM Entesa Nacionalista - Reservats tots els drets.                  Desenvolupat per: