|
El PSM-EN veu necessària una resposta política al 10-J perquè l'autogovern de les Illes Balears no es vegi perjudicat per la STC
Biel Barceló: "no s'ha de posar límits al dret de cada territori a decidir el seu futur"
 El secretari general del PSM-Entesa Nacionalista, Biel Barceló, ha valorat avui positivament el resultat de la manifestació celebrada dissabte a Barcelona contra la Sentència del Tribunal Constitucional que retalla l'Estatut de Catalunya i que "també perjudica l'autogovern de les Illes Balears". Cal recordar que en aquesta mobilització popular convocada per la societat civil catalana va participar una delegació del partit nacionalista de Mallorca, en solidaritat amb la reivindicació nacional del poble de Catalunya i també en defensa de l'autogovern i del dret de decidir del poble de les Illes Balears (a la imatge).
Biel Barceló considera que "arran de la gran mobilització de dissabte, els representants polítics de l'Estat espanyol, de Catalunya i també del conjunt de Comunitats Autònomes hauran de reaccionar i replantejar el pacte constitucional i revisar els límits del desenvolupament de l'Estat de les Autonomies. El marc jurídic compartit no ha de posar límits, més enllà del respecte als drets humans i als principis democràtics, al dret inalienable de cada territori a decidir lliurement el seu futur".
El secretari general del PSM-EN posa de manifest, així mateix, que "la sentència del Tribunal Constitucional posa fi a les aspiracions nacionals dels pobles que integren l'Estat espanyol i dibuixa uns límits clars per a l'Estat de les Autonomies". Per exemple, la sentència "impossibilita arribar a un model de finançament autonòmic just i anivellat, que acabi amb l'espoli fiscal que patim històricament tant les Illes Balears com Catalunya, la qual cosa és especialment perjudicial per al nostre país".
Barceló recorda que la sentència també nega la possibilitat que una Comunitat Autònoma pugui definir-se com a nació, i subratlla que les Comunitats Autònomes han de restar sempre subordinades al poder central de l'Estat. Així mateix, el TC nega la competència de les autonomies per convocar consultes populars i consagra la desigualtat jurídica entre el català i el castellà, ja que limita considerablement l'abast del "deure" de conèixer el català i afirma que aquest no pot ser entès de la mateixa manera que el "deure" de conèixer el castellà recollit a la Constitució Espanyola.
|
)
