ENE denuncia que l’Estat confon la finestra única amb la llengua única
El
Ministeri d’Administracions Públiques ha obert recentment
un portal d’internet –www.administracion.es-, en el
qual es pot accedir a tot un seguit d’informació, a més de
dur a terme determinats trĂ mits administratius. En principi,
qualsevol mesura per facilitar als ciutadans el seu accés a l’administració
ha de ser valorada positivament. Ara bé, el que no resulta
precisament digne d’elogi és que l’Estat vulneri drets
elementals a l’hora de dur a terme les esmentades mesures.
En aquest sentit, Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE) vol
denunciar que l’esmentat portal ignora absolutament el carà cter
plurilingüe de l’Estat, permetent únicament dur a terme
les gestions en llengua castellana. Tal fet no tan sols revela
una manca de respecte absoluta envers l’esmentat plurilingüisme,
sinĂł fins i tot un profund menyspreu vers el propi ordenament
jurĂdic.
AixĂ, la llei 30/1992, de procediment administratiu, disposa al
seu article 35 que és un dret dels ciutadans “utilitzar
les llengües oficials al territori de la seua Comunitat Autònoma”.
L’esmentat portal no tan sols ofereix tota la informació únicament
en castellà sinó que, a més, els models oficials d’instà ncies
i sol·licituds oferits tan sols es poden descarregar en l’esmentada
llengua. Tal fet contradiu flagrantment l’article 5 del
Reial Decret 1465/1999, de 17 de desembre, en el qual s’estableix
que “els impresos normalitzats que es posin a disposició
dels ciutadans a les dependències situades a l’à mbit
territorial d’una Comunitat Autònoma amb llengua cooficial
seran bilingües en castellà i en la llengua cooficial”.Que
l'esmentada norma parli de dependències fĂsiques i no virtuals
no hauria de ser cap obstacle, ja que en aquest darrer cas hauria
de resultar encara més senzill.
L’Entesa exigeix públicament al PP i al Govern de l’Estat
que deixi de maltractar d’una vegada la nostra llengua
–i de pas, el propi ordenament jurĂdic- i s’avengui a
respectar uns drets reconegut per una ConstituciĂł amb la qual el
senyor Aznar i els seus companys s’obren la boca dia sà i
dia també.
ť
|