El PSM opina. 10/07/2009

'Aforats i desaforats'

Article d'opinió d'Antoni Alorda, diputat del BLOC-PSM, publicat al diari Última Hora.

Les altes instàncies del poder no confien en els tribunals ordinaris, s’autoassignen tribunals especials, volen ser aforats. Sant Agustí adverteix que l’aliment que és suficient i convé a la salut no basta mai al plaer (i ell només bevia aigua...). Potser les garanties dels tribunals, suficients per impartir justícia, no bastin mai a qui pretén la impunitat. Temptacions de la carn, temptacions del poder.

Temptacions, carn i poder... pens en Berlusconi i com promou la seva impunitat. El primer cop, la llei fou declarada inconstitucional (2004), però, davant la imminència de les sentències que l’afecten, l’any passat va tornar suspendre els processos per decret-llei.

En un Estat de Dret, tota persona té dret a un jutge assignat objectivament (per matèria i territori). En un Estat democràtic, tots els ciutadans són iguals i repugnen els privilegis per status. Però a l’Estat espanyol més de 200.000 ciutadans tenen un fur especial per mor del càrrec que ocupen (no pel delicte comès): polítics, jutges i policies. Per no parlar d’un Rei absolutament irresponsable, que no pot ser jutjat per ningú ni per res, en què fos un assassí compulsiu i confés! Un anacronisme absurd, ofensiu.

En el cas dels parlamentaris, el privilegi històric de l’aforament tengué un sentit en els inicis de l’Estat democràtic, ara no. Per protegir la tasca parlamentària d’ingerències, no cal recórrer als Tribunals superiors. A més, en causes penals, tothom té dret a una segona instància.

Mentrestant, els titulars sobre corrupció s’amunteguen: l’aforat Camps i el desaforat Matas, de protagonistes. Ni el respecte als morts no atura el saqueig, encalcen els bitllets fins a la tomba. Mentre transcendeix la implicació de la nova magistrada illenca (proposada pel PP) en els consells d’administració del CDEIB, el festival del Cola-cao. Pere Sampol va presentar al Senat una llei senzilla i potent per evitar que els polítics nomenin els seus jutges, però ha hagut de retirar la iniciativa per manca de suports... La part positiva és que ha arrabassat el compromís d’estudiar tot el sistema.

És necessari: L’actuació de jutges i fiscals no està frenant el descrèdit de la política, ens calen mesures per reconciliar ciutadania i representants. Eliminar aforaments aniria pel bon camí. Tant si és per bé, com fins i tot si és per mal, la justícia ha de ser igual per a tothom.�