|
El PSM-EN planteja el reconeixement de la insularitat i l'oficialitat del catal脿 a la UE com a objectius pol铆tics del proper viatge del Govern a Brussel路les
Les Illes Balears haurien de rebre 340 milions d鈥檈uros m茅s de la Uni贸 per equiparar-se al tracte que reben les Illes Can脿ries. 
El secretari general del PSM-EN, Biel Barcel贸, la vicesecret脿ria general del PSM-EN, Nanda Ramon, i els membres de l'Executiva dels nacionalistes, Biel Vicens i Jaume Garau, han explicat avui quins s贸n els objectius pol铆tics que es marca el PSM-EN de cara al viatge de la delegaci贸 del Govern a Brussel路les previst per a aquesta setmana. Aquests objectius s贸n, b脿sicament, l'augment de les inversions provinents de fons europeus en concepte de reconeixement dels costos de la insularitat, i l'oficialitat del catal脿 a la UE i el reconeixement de la cultura popular de les Illes Balears.
1. Finan莽ament de fons europeus, per lluitar contra la crisi econ貌mica
Fons FEDER
En l鈥檃ctualitat, les Illes Balears s贸n l鈥檃rxip猫lag de tota la UE que rep menys inversions de les institucions europees. En concret, cada habitant de les Illes Balears rep 15 euros anuals del fons FEDER, el fons m茅s important que existeix a la UE per ajudar al desenvolupament de les regions.
En canvi, altres illes europees reben:
Can脿ries 74
C貌rsega 72
Sardenya 59
Madeira 186
Malta 159
Balears 15
El desigual finan莽ament correspon a dos motius. En primer lloc, perqu猫 les Illes Balears tenen un PIB per habitant superior a la resta d鈥檌lles. Per貌, sobretot, perqu猫 a determinades illes se鈥檒s han vist reconeguts i compensats els costos de la insularitat.
En concret, el Reglament 1083/2006 de la Comissi贸 Europea estableix que 鈥"Las regiones ultraperif茅ricas que se indican (鈥) recibir谩n una financiaci贸n adicional del FEDER de 35 鈧 anuales por habitante a causa de sus limitaciones espec铆ficas鈥 (1083/2006)鈥.
Si a les Illes Balears es reconegu茅s les limitacions que implica la insularitat, tal i com s鈥檋a fet a Can脿ries, rebrien un 352 milions d鈥檈uros m茅s de la UE pel per铆ode 2007-2013, en compte dels 107 que es reben actualment (un increment de 245 milions d鈥檈uros).
Fons de Cohesi贸
Despr茅s del fons FEDER, el Fons de Cohesi贸 茅s el segon m茅s important de tota la Uni贸. El Govern espanyol assigna entre les Comunitats Aut貌nomes aquest fons. A les Illes Balears nom茅s li corresponen 20,7 euros per habitant, mentre que a cada ciutad脿 de l鈥橢stat li pertoquen, de mitjana, 114. 脡s a dir, que ens manquen 94 milions d鈥檈uros per arribar a la mitjana estatal.
Cal recordar que la principal prioritat d鈥檃quest fons 茅s la de: 鈥減romoure el desenvolupament del ferrocarril i dels ports com a element clau de la intermodalitat del sistema de transports鈥.
2. Oficialitat de la llengua catalana i reconeixement de la cultura popular mallorquina
Actualment, el catal脿 t茅 un 煤s limitat i restringit a la UE ja que nom茅s est脿 reconegut com a 鈥渓lengua de comunicaci贸鈥 de la UE. 脡s a dir, que no est脿 reconegut com a oficial. Aquest tracte 茅s totalment injustificat, ja que el catal脿 茅s la desena llengua m茅s parlada de la UE, amb m茅s parlants que lleng眉es ja reconegudes com a oficials, com el suec, el dan猫s, el bulgar, el malt猫s, etc. A m茅s, 茅s una de les lleng眉es que m茅s llibres editen al m贸n i amb m茅s pres猫ncia a internet. Per aquest motiu, es demanar脿 que el catal脿 sigui declarat llengua oficial.
Tamb茅 es reivindicar脿 un reconeixement de la cultura popular i tradicional de les Illes Balears. En particular, s'han previst contactes amb la Direcci贸 General d'Empresa de la Comissi贸 Europea, responsable de la Directiva europea reguladora del mercat de productes pirot猫cnics, amb l'objectiu de conscienciar les institucions europees de la necessitat de preservar els espectacles de foc (com els correfocs i els balls de dimonis) com a manifestacions de la nostra cultura popular.
|
)
