|
‘Un altre que no sabia res’
Article d’opinió d’Antoni Alorda, diputat del PSM-EN, publicat al diari Última Hora 
Un altre Batle mallorquÃ, un altre del PP, condemnat en judici penal. Diu Lluc Tomà s que ell no s’ha quedat els doblers dels llucmajorers i llucmajoreres, però els jutges no s’han cregut que no en sabés res de les fetes i de les festes del Sr. Rabasco, i no és estrany perquè l’embull és massa clar i feia anys que era vox populi.
Potser l’home que no sabia res havia d’anar alerta amb l’home que sabia massa. No debades la relació de PP i ASI són parentals, si algú en vol sabre detalls que les demani al cap del PP de Llucmajor, el diputat Gaspar Oliver.
Amb tot això, la trista trinxera de Josep Juan Cardona, basada en què ell era un conseller inepte, ha quedat molt malmesa. La trinxera jurÃdica, dic, perquè polÃticament sempre ha estat un argument impresentable.
Els crisiòlegs recomanen que l’autoritat que ha de gestionar una crisi transmeti confiança, compromÃs, credibilitat. Només aixà un pot assumir programes tan tremebunds com el “blood, toil, tears and sweat†churchilià . Però és difÃcil que les institucions polÃtiques transmetin confiança en aquest festival de corrupció polÃtica.
Les noves troballes arqueològiques a Son Espases han tornat a l’actualitat els despropòsits d’aquest pecatot urbanÃstic. Només les fellonies de la dreta, amanides amb la doctrina del mal menor, fan oblidar l’afer fins que, ara i adés, algun nou aspecte ens recorda els inconvenients d’un indret incomprensible i una contracta més digna d’investigar que de ratificar; i la poalada d’aigua freda que Antich va trabucar sobre les il•lusions del canvi de govern, contradient mil promeses del PSOE i enfrontant-se amb socis de govern.
Les nafres econòmiques i les amenaces punyents de l’atur fan creure a alguns que debatre sobre credibilitat dels polÃtics i de les institucions no interessa a ningú. S’equivoquen. Precisament en moments difÃcils, és quan la PolÃtica ha de transmetre que tots anam en un mateix vaixell i que, honestament, solidà riament, farem, per sortir-ne, tot el que poguem, tot el que ens toca fer. Si la gent ho sent, si és creïble, encomana coratge, catalitza en positiu l’energia social. El “we can†obamià . Pel contrari, si el desengany crida “salvi’s que pugui!â€, la mesquinesa ens empeny al caos.
|
)
