|
Pere Sampol posa en evidència el model de 'solidaritat' del PSOE i del PP en matèria de finançament
El senador autonòmic de les Illes Balears, i dirigent del PSM-EN, ha defensat al Senat espanyol la necessitat d'establir uns mecanismes de redistribució de la riquesa perquè es revisi la solidaritat del model actual per tal d'assegurar 'el principi d'igualtat' perquè els territoris que més aporten deixin d'empobrir-se 
Des d'un bon principi, el PP i el PSOE han mantingut una posició bel•ligerant respecte la proposta de Sampol. I no han volgut donar-li suport al•legant que en el text del dirigent del PSM-EN no s'havien introduït criteris de ponderació “de la resta de regions sinó el corresponent a la seva comunitat†i han titllat a Sampol de tenir “un concepte equivocat de solidaritatâ€.
Davant les reaccions enfurismades del PSOE i del PP, Sampol ha contestat dient que “quan denuncies els privilegis amb xifres, es posen molt nerviososâ€. Mentre que els portaveus dels dos grans partits espanyols li han retret que no tingués “una visió estatal†espanyola en els mecanismes presentats.
El senador mallorquà ha dit que les postures de les formacions espanyoles no són coherents amb el que diuen, ja que “estan realitzant una recapitalització†de recursos a les Illes de forma anual que puja fins a milers de milions, la qual cosa fa que les Illes i altres regions perdin “capacitat de riquesa. Llavors els perjudicats són els ciutadansâ€.
La moció presentada per Pere Sampol no ha prosperat perquè l'ha retirada el mateix senador davant l'actitud inamovible del PSOE i del PP en aquesta qüestió. De fet, els senadors socialistes i populars s'han posat com a feres davant la proposta del mallorquÃ. Un mecanisme que recolza el govern de les Illes Balears, i el seu conseller d'Economia, el socialista Carles Manera.
Fragment de la intervenció de Pere Sampol al Senat espanyol:
“Volen que els expliqui com funciona el seu sistema [de finançament]? Haurien d'imaginar-se que el senyor Solbes reuneix als consellers d'Economia de les 17 comunitats en una menjada, amb la particularitat que cada conseller ha de pagar d'acord amb els ingressos que genera la seva comunitat. El de Balears haurà de pagar 1400 euros (perquè el seu saldo fiscal és del 14% del seu PIB); el de Catalunya haurà de pagar 900 euros (perquè aporta el 9% del seu PIB); el valencià pagarà 600 euros, i aixà successivament (Els tres fan mala cara però la majoria troba normal que fins i tot n'hi hagi que no paguin res per menjar).
Arriba el cambrer per prendre nota. El conseller extremeny demana una mariscada extra, i s'hi apunten també l'asturià i els dos castellans. Arriba el torn del valencià que s'apunta a la mariscada, però resulta que el Vicepresident Solbes li diu que com paga més ha de menjar menys i només pot demanar un bistec. Tot seguit, el català , amb la veu entretallada diu que li fa il•lusió la mariscada, però davant de les crÃtiques de la majoria “com s'atreveix, què insolidariâ€, es conforma amb una barreja de verdures. I el balear, callat i conformista com tots els seus paisans, li pregunta al vicepresident que li sembla que prengui... quedant-se amb una sopa d'all.
Senyories, aquest és el seu Sistema de Finançament. Aquest és el seu concepte de solidaritat. El que genera més recursos paga, tot i que s'empobreixi progressivament. Però quant toca rebre, rep fins la meitat del que més cobra. I li falten professors, i personal sanitari, mentre que el que més rep té el doble de treballadors públics. I li falten llits d'hospital, i transport públic, i tenim a nins en barracons. I el nostre Conseller d'Economia arribar en taxi a les reunions on es reparteix el pastÃs, i els consellers de les regions pobres arriben en diversos cotxes oficials amb escolta...".
(Text: cronica.cat)
|
)
