El PSM-EN presenta Fanny Tur com a directora adjunta de l’Institut Ramon Llull
Va ser consellera de Cultura i Medi Ambient d’Eivissa i Formentera durant el primer Pacte de Progrés, i portaveu d’Eivissa pel Canvi
Fanny Tur Riera ha estat nomenada directora adjunta de l’Institut Ramon Llull. Tur, que ha estat designada a proposta del PSM-EN, és historiadora i directora de l’Arxiu Històric Municipal d’Eivissa, cà rrec que ocupa des de l’any 1987 amb un petit parèntesi, de 1999 a 2003, quan va ser consellera de Cultura, Patrimoni i Medi Ambient del llavors Consell d’Eivissa i Formentera. També ha estat portaveu d’Eivissa pel Canvi.
Les dirigents del PSM-EN Nanda Ramon (vicesecretĂ ria general i regidora de Cultura, Patrimoni i PolĂtica LingĂĽĂstica a Palma) i Margalida Tous (directora general de PolĂtica LingĂĽĂstica del Govern) presentaren al monestir de La Real la nova directora adjunta de l’organisme en representaciĂł de les Illes Balears. Aquest divendres el Consell de Govern ha aprovat el nomenament de Tur, el qual s'elevarĂ al Consell de DirecciĂł del Consorci Institut Ramon Lllull i es farĂ efectiu a partir de l'1 de gener de 2009.
Amb la reincorporació de Balears en l’IRL, de moment el català Josep Bargalló continuarà assumint-ne la direcció i Fanny Tur, la direcció adjunta. Aquests cà rrecs seran rotatius. Tur afirmà que "encara falta temps per posar-nos en marxa, però hem de treballar fort per integrar les Illes Balears al Llull, i situar la llengua i la cultura catalana arreu del món". La propera setmana Margalida Tous i Fanny Tur viatjaran a Barcelona per reunir-se amb Bargalló i iniciar un calendari de treball.
Un dels reptes als quals s’encara Tur, a banda de la promociĂł exterior de la llengua catalana, Ă©s que l’activitat de l’IRL arribi i sigui ben present a cada una de les illes. "Tal vegada perquè som d’Eivissa, però m’agradaria que el Llull tinguĂ©s seus i presència fĂsica a cada illa", assegurĂ . Fanny Tur tambĂ© fĂ©u una crida a la resta de territoris, i en especial al PaĂs ValenciĂ , a treballar tots plegats dins el Llull.
L’Institut Ramon Llull
L’objectiu de l’Institut Ramon Llull Ă©s la projecciĂł exterior de la llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d’expressiĂł, aixĂ com la seva difusiĂł i l’ensenyament fora del domini lingĂĽĂstic. EstĂ format per Administracions i entitats d'arreu dels PaĂŻsos Catalans.
Cal recordar que divendres 5 de setembre el Consell de Govern va ratificar la modificació dels estatuts del Consorci Institut Ramon Llull (IRL) que els òrgans de govern de l´entitat van aprovar el 30 de juliol; i dimarts dia 9 els governs balear i català varen signar el conveni per fer efectiva la reintegració de les Illes Balears en aquest organisme, després del parèntesi provocat per la retirada del Govern de Jaume Matas.
El Consorci Institut Ramon Llull és d'à mbit estatal i està integrat per les Comunitats Autònomes que s'hi han adherit (de moment les Illes Balears i Catalunya), que estan representades de manera parità ria en els seus òrgans de govern. Pel que fa al finançament, el pressupost s’elaborarà tenint en compte el criteri proporcional de població. A més, la seu serà compartida entre Barcelona i Palma.
Al seu torn, la Fundació Institut Ramon Llull, amb seu institucional a Andorra, té carà cter supraestatal i està formada pel Consorci Institut Ramon Llull i pel Govern d'Andorra. Aquest organisme es va constituir el passat 31 de març. És previst que aviat s´hi incorporin també el Consell General dels Pirineus Orientals de l'Estat francès (la Catalunya Nord) i l´Ajuntament de l´Alguer (Sardenya).
A mĂ©s dels representants de les diferents Administracions, tambĂ© hi haurĂ representants de l'Institut d´Estudis Catalans, de la InstituciĂł de les Lletres Catalanes, de la Xarxa d'Universitats Joan LluĂs Vives i de l'Institut d'Estudis BaleĂ rics.
L'estructura institucional del Consorci i la FundaciĂł recupera l'esperit fundacional de l'Institut Ramon Llull, que fou creat l'any 2002 amb els objectius de projectar la llengua i la cultura catalana en el mĂłn i d'enfortir els lligams entre els diferents territoris de parla catalana.ť
|