Notícies. 20/05/2008

Les persones primer: la problemàtica de l’accés a l’habitatge

Article d'opinió de Biel Barceló, portaveu del BLOC i secretari general del PSM-EN, publicat al Diari de Balears

Un dels problemes socials més importants és l’accés a l’habitatge, el qual s’ha agreujat els darrers anys a causa de la pujada dels preus. Cal apuntar que el problema no ha estat la manca d’habitatges, atès que els darrers anys s’ha construït més que mai. A les Illes Balears la situació és especialment complicada, sobretot per al col·lectiu dels joves, que han de destinar la major part del seu sou per poder adquirir un habitatge (segons les dades de l’Observatori Jove de la Vivenda, actualment els joves de les Illes Balears han de destinar a l’habitatge, de mitjana, el 85,2% del seu sou).

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat recentment per unanimitat la Llei d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl per a habitatges de protecció pública (també coneguda com a Llei de l’Habitatge, tot i que aquesta manera de resumir-ne el nom no és gaire encertada, ja que en realitat no es correspon amb una llei global de mesures per afavorir l’habitatge). Durant la tramitació d’aquesta norma s’han plantejat diversos debats. Un d’ells, sobre si la necessitat d’obtenir sòl per a habitatges de protecció pública ha d’anar contra un model territorial sostenible. Efectivament, tal com estava plantejada la llei en el seu primer redactat, això era un fet. Ara bé, no té per què ser sempre així, i de fet les modificacions posteriors del text varen fer possible la compatibilitat entre la protecció territorial i la possibilitat d’obtenir sòl per a habitatges públics.

La polèmica ha continuat entorn de si Palma (i també altres municipis) havien de poder superar els límits de creixement prevists al Pla Territorial de Mallorca per poder aplicar aquesta llei. Tenint en compte les hectàrees que queden a Palma per ésser desenvolupades, no és adequat consentir aquesta excepcionalitat per Palma. Aquesta qüestió, a més a més, es plantejava fora del debat global de la modificació del Pla Territorial, debat que d’altra banda s’ha iniciat ja en l’àmbit pertinent: el Consell de Mallorca. En un territori fràgil i limitat com el nostre, s’ha d’anar alerta amb les intencions de superar els límits de creixement del Pla Territorial, quan des de l’esquerra sempre hem considerat que aquests creixements eren excessius.

A Palma hi ha una sèrie d’importants terrenys que tenen moltes possibilitats, com ara els antics quarters militars d’Automòbils o d’Artilleria, els terrenys de l’antiga presó i una sèrie d’urbanitzacions que s’han de desenvolupar (com la de La Petrolera), o les actuacions de rehabilitació urbanística previstes al Polígon de Llevant, Camp Redó i La Soledat. No oblidem tampoc la urbanització de Can Domenge que impulsà el Consell de Mallorca, que preveu 600 habitatges: cap d’ells de protecció pública.

Donar solució als problemes i dificultats d’accés a l’habitatge, que pateixen sobretot els joves, requereix solucions valentes i molt diverses. La llei aprovada al Parlament només és una de les moltes mesures que s’han de dur a terme. L’Administració pot adquirir solars, fins i tot pot adquirir promocions ja fetes o en construcció. I sobretot ha d’afrontar el fet dels milers d’habitatges buits a les Illes Balears: segons dades oficials del cens de població i habitatges de 2001 hi ha un total de 85.535 habitatges buits a les Balears, una bona part dels quals a Palma. Dels aproximadament 30.000 pisos buits de Palma, una quarta part es troba en el mercat de rotació entre pisos nous i de segona mà, tant de compra com de lloguer. Un 30% s’estima que requereixen de reformes profundes o es troben en àrees de transformació urbana. La resta, aproximadament un 45%, són habitatges buits sense una justificació tècnica (més enllà d’obres menors d’adaptació) o pertanyen a inversions refugi, o senzillament són de gent que no li vol donar un ús ni oferir-los en lloguer. Mesures d’incentius fiscals, mesures d’ajudes a la reforma d’habitatges, mesures de bancs d’habitatges de lloguer de gestió pública... poden ajudar que bona part d’aquests habitatges entrin en el mercat.

Per altra banda, amb l’increment dels preus de les hipoteques i els mòduls vigents de construcció per HPP, és clar que s’ha d’apostar fort pel lloguer durant els propers anys. A la pràctica, actualment és difícil cobrir les promocions d’HPP perquè els potencials compradors no podem assumir hipoteques que en molts de casos superen la quota dels 1.000 euros mensuals. Per tant, qui no les pot pagar se’n va al mercat de lloguer, on la demanda creix (però no així l’oferta). La conseqüència final és que els preus de lloguer continuen pujant. Per això, defensam que les iniciatives de l’Administració en habitatge públic han d’anar destinades bàsicament al lloguer, per tal que l’Administració disposi de bancs públics d’habitatges de lloguer com passa a altres països europeus, com ara Holanda, que des de fa anys han apostat per aquest model.

En definitiva, des del grup del BLOC per Mallorca i PSM-Verds apostam per una política valenta i decidida de mesures per afavorir l’accés a l’habitatge, sense que això hagi de significar fer passes enrere en el nostre compromís amb la protecció del territori. Les possibilitats són moltes i el creixement desbocat mai no serà una solució.

Biel Barceló, portaveu del grup parlamentari del BLOC per Mallorca i PSM-Verds�