La Fira del Dià leg Intercultural pretén afavorir l’acostament a la diversitat cultural i a les experiències dels nouvinguts a les Illes Balears
Està organitzada pel Centre Balears Europa, dins els actes commemoratius del Dia d’Europa, que es celebra dia 9 de maig
La consellera de Comerç, IndĂşstria i Energia, Francesca Vives, i la regidora de Cultura, Patrimoni i PolĂtica LingĂĽĂstica de l’Ajuntament de Palma, Nanda Ramon, han participat en la inauguraciĂł de la Fira del DiĂ leg Intercultural “Conta’m la teva història”, que tĂ© lloc fins dia 9 de maig al Passeig del Born. Aquesta fira estĂ organitzada pel Centre Balears Europa dins els actes commemoratius del Dia d’Europa, que es celebra dia 9 de maig. A l’acte hi ha assistit tambĂ© el director general de Fons Europeus, Jaume Garau Taberner, la directora gerent del Centre Balears Europa, Catalina Alemany.
FIRA DEL DIĂ€LEG INTERCULTURAL:
Per celebrar el dia d’Europa i amb la interculturalitat com a eix, s’ha organitzat una fira denominada FIRA DEL DIĂ€LEG INTERCULTURAL, que estarĂ ubicada al PASSEIG DEL BORN DE PALMA, destinada de forma molt especĂfica al jovent, però oberta a tot aquell que vulgui participar en les activitats.
La fira s’ha titulat CONTA’M LA TEVA HISTÒRIA, i vol servir de pont i de via d’acostament a la diversitat cultural i a les experiències personals dels nouvinguts a les Illes Balears.
D’aquesta manera, la fira ha volgut donar veu a ciutadans de diferents cultures, per a que expliquin de primera ma i des d’una perspectiva personal, alguns dels aspectes, culturals, històrics i socials que afecten o han definit les particularitats dels seus països i la seva cultura.
- OBJECTIUS DE LA FIRA:
Entre els objectius que es volen assolir destaquen:
- Fer arribar de primera mà als joves escolars una nova perspectiva dels col•lectius d’emigrants de les Illes Balears.
- Habilitar un espai propici per encoratjar el diĂ leg entre cultures: intercanvi i comunicaciĂł.
- Esborrar actituds de rebuig, xenòfobes o racistes en relació a altres cultures mitjançant el dià leg i el coneixement mutu.
- Rompre amb els tòpics negatius generats envers altres societats i col•lectius.
- DIES I HORARIS DE LA FIRA:
El col•lectiu principal a qui va dirigida la fira són els escolars, principalment de tercer i quart d’ESO, però també tots els visitants que s’hi vulguin acostar.
- Lloc d’emplaçament de la fira: Passeig del Born – Palma
- Dies: 7, 8 i 9 de maig.
- Els horaris per a les visites escolars sĂłn: Matins: de 9.00 a 14.00 hores.
- Els horaris establerts per al pĂşblic en general sĂłn: Horabaixes: de 16.00 a 19.00 hores.
ACTIVITATS PROGRAMADES A LA FIRA:
La fira sobre la interculturalitat s’organitza al voltant de les següents accions:
- LlengĂĽes: el catalĂ , llengua de trobada entre cultures.
- Conèixer les caracterĂstiques i les SINGULARITATS CULTURALS dels paĂŻsos convidats.
- Apropar-se a la SITUACIÓ SOCIOPOLÍTICA DELS LLOCS D’ORIGEN dels emigrants que arriben a les Illes Balears a través dels ulls dels països convidats a la fira.
Països de la fira: Davant la impossibilitat de convidar tots els països amb ciutadans residents a les illes, s’ha optat per triar quatre països de tres continents diferents, que presenten un nombre elevant d’immigrants: Alemanya, Romania, Senegal i Colòmbia.
ESPAIS A LA FIRA:
A la fira s’organitzaran 6 espais diferents:
1. Quatre espais dedicats als paĂŻsos convidats.
2. Un espai per a l’Ajuntament de Palma: El CatalĂ com a Llengua Vehicular del DiĂ leg Intercultural. (Regidoria de Cultura, Patrimoni i PolĂtica LingĂĽĂstica de l’Ajuntament)
3. Un espai la UniĂł Europea.
Cada espai s’ha elaborat un tema a tractar i com tractar-la, amb l’ajuda de les associacions culturals de les diferents nacionalitats i dels dinamitzadors culturals que gestionen i coordinen el seu espai:
1) ALEMANYA
Alemanya ha estat el motor econòmic i tambĂ© fundador de la UniĂł Europea: ideari de la nova Europa, tal i com se coneix actualment. Al llarg dels anys Alemanya s’ha sabut sobreposar a la història i a la recuperaciĂł d’un paĂs mutilat: el procĂ©s de la ReunificaciĂł Alemanya. Les manifestacions internes massives de l’alemanya occidental i les pressions econòmico-polĂtiques externes al llarg dels anys, foren el detonant a la caiguda del mur al 1989.
Es podria pensar que Alemanya ha viscut un doble procĂ©s de recepciĂł de nous vinguts. D’una banda, la que es consideraria la immigraciĂł mĂ©s tradicional des dels anys 50, que per comparativa, s’ha produĂŻt en un perĂode mĂ©s llarg temps i de forma mĂ©s esglaonada que a les Illes Balears. I d’altra banda el procĂ©s de reunificaciĂł que tambĂ© a implicat un fenomen de reconversiĂł econòmica i social.
MARTINA CLEMEN, una jove alemanya que ens visita per uns mesos per aprendre catalĂ a Mallorca, ens conduirĂ pels anys convulsos de les l’aixecament i caiguda del mur de BerlĂn.
2) COLĂ’MBIA
Colòmbia, és un països sud-americans amb més presència a Balears. Es tracta d’una cultura que no ens és aliena: les arrels d’una història comuna encara són presents.
En MAURO TEJADA, un jove colombiĂ que viu a Palma, ens donarĂ alguns referents sobre els joves colombians: que els agrada, que necessiten, que escolten, que els preocupa, que odien, que els manca, quins sĂłn els seus Ădols...
3) ROMANIA
Es tracta d’una de les darreres incorporacions de la UE, d’1 de gener del 2007, i que ja té una important presència de censats a les Illes Balears. Els romanesos se defineixen a ells mateixos com: un poble romà nic en mig dels Balcans.
Una jove estudiant universitĂ ria nascuda a Romania, que s’ha adaptat plenament a la vida d’aquĂ, na DARIA IORDAN, condueix el Taller dels matins: un recorregut per la geografia de Romania, amb elements destacats de cada zona. L’estant uneix evoluciĂł històrica, llengĂĽes pròpies, tradiciĂł i llegendes, patrimoni... un recorregut pels fets mĂ©s destacats i comuns als romanesos.
Els horabaixes se vesteixen de colors, na LUCIA MATEI ha preparat un taller per commemorar les festes que en aquesta època de l’any es viuen a Romania: Pasqua i la Festa de Primavera. Na Lucia ens guiarĂ en l’elaboraciĂł dels Martisor, uns petits fermalls decorats fets amb un fil blanc i un altre vermell, sĂmbol de l'amor, i la decoraciĂł dels Ous de Pasqua, que farĂ la delĂcia dels mĂ©s petits.
4) SENEGAL
Senegal, Ă©s un paĂs sud-sahariĂ que ha fonamentat bona part de la comunicaciĂł de la història i de la cultural del seu poble, en la transmissiĂł oral. En SEYDOU CISSOKO i en OUMAR NIANG provenen de famĂlies de griottes. A l’Àfrica negra, aquestes famĂlies eren fonamentals a l’estructura social i cultural, i com a tals se’ls reconeixia i tenien un paper important en les celebracions i, fins i tot, actes d’Estat. Els Griottes eren els narradors de les històries, els oradors, sĂłn els que han conservat i difĂłs la tradiciĂł oral, en definitiva, els transmissors de la història i de la cultura. Per simplificar: es podria xerrar de enciclopèdies amb cames.
Els instruments musicals (Xalam/Khalam y Yambe), continuen essent elements que habitualment s’utilitzen per a transmetre més informació que la purament relacionada amb les notes musicals, sinó altaveus de moltes històries.
5) AJUNTAMENT DE PALMA: ACULL EN CATALĂ€
Quan t’adreces per primera vegada a un desconegut: quina llengua utilitzaries? Coneixes a algú que no ha nascut a Mallorca, i se dirigeix amb tu en català : que en pensaries d’aquella persona?
Aquestes són algunes de les preguntes que plantejaran na SATXIMI SASAKI i en RAXID FARAJ, dues persones d’origen molt diferents i que de fa uns anys s’instal•laren a Mallorca. Tenen en comú que han volgut adoptar el català com a llengua de comunicació habitual. Ells ens faran propera la seva història i amb quins problemes i sorpreses s’han trobat en el seu aprenentatge.
6) ZONA EUROPA
Donar a conèixer la UniĂł Europea, i fer mĂ©s propera les seves institucions als ciutadans, Ă©s una de les grans fites de la DirecciĂł General de Fons Europeus i el Centre Balears Europa. L’estant propi de la Conselleria s’ha volgut dedicar Ăntegrament a informar al visitants dels sĂmbols que identifiquen Europa, aixĂ com de les principals caracterĂstiques que la defineixen.ť
|