Notícies. 27/02/2008

Unitat per les Illes proposarà "fer visible el català en el Congrés i en el Senat"

Damià Pons i altres prestigiosos filòlegs donen suport a Unitat per ser "la candidatura que aposta per la pluralitat cultural i nacional de l'Estat"

Unitat per les Illes ha rebut avui el suport de filòlegs i intel·lectuals de prestigi com ara l'exconseller d'Educació i Cultura Damià Pons, l'editora Aina Moll, l'exdirector general de Política Lingüística Joan Melià, l'actual director general d'Innovació Educativa, Josep Serra Colomar i la lingüista Caterina Canyelles. Damià Pons ha afirmat que "durant 30 anys el català ha estat invisible al Congrés i al Senat, perquè els dos grans partits estatals que identifiquen la seva idea d'Espanya amb l'Espanya castellana han negat la nostra llengua. Ara Unitat aposta per la pluralitat, per fer visibles totes les llengües de l'Estat a les institucions com una primera passa per al reconeixement més ample de la pluriculturalitat i la plurinacionalitat de l'Estat".



Per part d'Unitat per les Illes, Pere Sampol i Jaume Sansó, candidats al Congrés i al Senat, respectivament, han exposat que "a l’Estat espanyol més d'un 40% de la població total, viuen en territoris amb més d’una llengua oficial; i 3 de cada 10 ciutadans viuen en comunitats autònomes on el català és oficial. Tanmateix, avui en dia hi ha més de 140 normes dictades per l’Estat que obliguen a la utilització de la llengua castellana i que discriminen les altres llengües oficials. Això contrasta amb nombrosos exemples internacionals d'Estats que respecten el multilingüisme i la seva riquesa, com és el cas de Bèlgica, Finlàndia, o Suïssa".



Sampol ha explicat que "Unitat per les Illes proposarà el reconeixement de la realitat plurilingüe de l’Estat, que s’ha de traduir en l’oficialitat de les quatre llengües de l’Estat en les institucions i organismes comuns, especialment les Corts Generals. També s'ha d'acabar amb l'exclusió del català de l'Administració perifèrica de l'Estat, i el català ha de ser present a les institucions de la Unió Europea. Si la nostra llengua no té a Europa el tractament que tenen llengües amb un volum de parlants similar, com ara el finès o el danès, és perquè l'Estat ho ha impedit".



Unitat per les Illes també proposarà reforçar les relacions entre les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, que l’Estat destini pressupost a la projecció exterior de les llengües oficials de l’Estat i que l'Estat s'impliqui en la promoció d'un espai audiovisual en llengua catalana.



Finalment, Sampol ha criticat la "poca sensibilitat lingüística dels nostres adversaris polítics que utilitzen de manera quasi exclusiva el castellà en els seus mítings", tot posant com a exemple l'acte polític celebrat pel PSOE ahir a Palma.�