Notícies. 25/04/2007

El BLOC per Palma llogarà habitatges de 90 m2 a 142 euros mensuals o els vendrà per 90.000 euros

El Bloc es compromet a acabar amb la passivitat de les institucions en la construcció d’habitatges protegits

Balears és la comunitat autònoma de l’Estat on més ha crescut el preu de l’habitatge i on menys s’ha construït habitatge protegit.

Segons manifesta el BLOC per Palma (coalició formada per EU-EV, PSM-EN i Esquerra), les Administracions Públiques s’han desentès, de facto, del tema de l’habitatge i permeten que un tema tan essencial com aquest estigui dominat pels interessos especulatius.

El BLOC per PALMA aposta per una intervenció directa de les institucions en els processos d’urbanització del sòl i de construcció d’habitatges de tal manera que es puguin socialitzar i distribuir entre els ciutadans els beneficis que actualment van a parar a la butxaca d’especuladors i promotors.

Amb la venda d’habitatges passa una cosa semblant que amb la venda dels productes del camp: hi ha una diferència abismal entre el cost real del producte i el preu de venda al consumidor.

El cost real de construcció d’un habitatge mig en el mercat lliure (incloses taxes i despeses de gestió) només significa un 45 % del preu final de l’habitatge (sense imposts).

El paper que juguen els intermediaris en la comercialització dels productes agraris el juguen aquí els especuladors del sòl i dels habitatges.

Cal, per tant, que les administracions intervenguin directament en el procés, controlin els processos d’urbanització, adquireixin sòl i exerceixen el paper d’agent urbanitzador.

Això no és cap proposta extraordinària i és, de fet, el mateix que fan les administracions a través de GESTUR per tal de facilitar sòl industrial a les empreses. El que és extraordinari és que les institucions permetin el que està passant a Palma; uns pocs especuladors han adquirit el sòl de les zones de creixement natural de la ciutat i estan inflant artificialment el preu del sòl i, per tant, de l’habitatge. Mentres tant, les institucions es limiten a definir el marc jurídic general a través del planejament municipal sense intervenir en el procés.

Aquesta situació ha de canviar radicalment d’acord amb els següents objectius:

1. Construir 2.500 HPO anuals, de les quals 1.000 a Palma. Això significa multiplicar per cinc l’actual ritme de creixement. Una part significativa d´aquests habitatges seran destinats a lloguer amb una reserva específica per a joves.

2. Per a les persones o famílies amb dificultats per adquirir un habitatge de protecció oficial, s’haurien de posar a disposició dos tipus d’habitatges (val a dir que en ambdós casos parlam d’habitatges tipus de 90 m2):

a) Habitatges en règim de lloguer amb un preu que oscil.larà entre 142 € mensuals (equivalents al 25% del Salari Mínim Interprofessional) fins a quantitats superiors que, en cap cas, podran superar el 33% de la renda familiar global.

b) Habitatges en règim de venda amb un preu subvencionat de 90.000.


3. Per últim, disposarem d’habitatges d’inserció destinats a famílies amenaçades de caure en l’exclusió social per causa de l’habitatge. El lloguer d’aquests habitatges haurà de ser fixat en funció dels criteris determinats pels serveis socials d’atenció primària del municipi corresponent.

Els instruments per a la consecució d’aquests objectius són els següents:

1. Utilitzar en la construcció d’habitatges una metodologia i un grau d’implicació institucional semblant, com ja s´ha explicat, al que duu a terme GESTUR en la construcció de polígons industrials. A tal efecte, constituirem un Institut Balear del Sòl que, en col.laboració amb els Ajuntaments, gestioni un Banc Públic de Sòl, adquireixi sòl (per compra o, si és necessari, per expropiació), promogui l’execució dels urbanitzables o de les unitats d’actuació a través de Juntes de Compensació i gestioni la construcció dels habitatges públics.

2. Els recursos per a l’adquisició de sòl públic provindran dels aprofitaments urbanístics (que haurien de ser incrementats per la legislació del sòl fins a un 20% i que en cap cas s’haurien de ser monetaritzats per part de l’Ajuntament) i per la destinació d’un 1% dels pressuposts municipals i autonòmic als procediments d’adquisició de sòl (ja sigui per compra o per expropiació).

3. Modificar la legislació del sòl per permetre reservar fins a un 50% de les noves promocions residencials per a HPO.

4. L’actual IBAVI – o els òrgans municipals corresponents – tendran cura de la comercialització o lloguer dels habitatges públics construïts

Tot això s’ha de realitzar sense perjudici d’altres mesures destinades a crear habitatges tutelats per a persones grans, desenvolupar programes específics per a joves i immigrants, controlar les transmissions dels habitatges protegists, fomentar la sortida al mercat dels habitatges buids, etc.�