Notícies. 10/04/2007

Entrevista de TribunaMallorca a Joana Lluïsa Mascaró

Joana Lluïsa Mascaró és presidenta del PSM i candidata del BLOC a la presidència del Consell de Mallorca

Joana Lluïsa Mascaró Melià. Nascuda a Alaior (Menorca) el 4 de juliol de 1959. Mestra. Casada i amb una filla. El 1986 es va afiliar al PSM, partit del qual forma part de la Comissió Executiva des del 2000, passant per les secretaries de benestar social i sanitat, i des de maig de 2006, és la Presidenta del partit. Des de 1995 és regidora de l´Ajuntament de Llucmajor, i des del 1999 és la portaveu del grup municipal. Durant la legislatura 1999-2003 va ser Cap del Servei d´Innovació de la Conselleria d´Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. El 2004 fou candidata del PSM al Parlament Europeu dins la coalició Pobles d´Europa. Diputada del PSM-Entesa Nacionalista al Parlament de les Illes Balears durant la legislatura 2003-2007. Des d´Octubre de 2006 és la portaveu del grup parlamentari. Actualment és la candidata a Presidenta del Consell de Mallorca per la coalició BLOC per Mallorca. També és la candidata a Batlessa de Llucmajor pel Bloc per Llucmajor.



Tribuna: El Bloc per Mallorca us ha elegit com a candidata a la presidència del Consell. El pacte a què heu arribat, que inclou totes les forces de l’esquerra nacionalista, permet augurar uns millors resultats per a la coalició. Quines expectatives teniu?

Joana Lluïsa Mascaró: Canviar majories i canviar governs, única manera d’aplicar unes polítiques que facin possible un futur diferent al que ens ha imposat el pacte PP-UM. El vot útil per a totes aquelles persones que reclamen un altre model territorial, un altre model econòmic, un altre model lingüístic i cultural, .. en definitiva, un altre model de país, és el BLOC per Mallorca

T: El Bloc aglutinarà un ampli espai polític nacionalista, d’esquerres i ecologista. Quines propostes de canvi presentau per a Mallorca?

JLM: Bàsicament hi ha uns eixos que s’han de treballar paral·lelament. Un d’ells és modificar el Pla Territorial i el Pla de Carreteres amb criteris de sostenibilitat, que facin compatible el necessari desenvolupament econòmic i social amb la protecció del territori. Un altre és l’aplicació d’unes polítiques socials pensades en les necessitats de les persones enlloc de la dels governants. També són imprescindibles les polítiques culturals centrades en el país, fent que la llengua i la cultura a més ser una forma de creixement personal i social, siguin una eina fonamental de cohesió social. I tot això s’ha de fer des una gestió transparent i honrada.

T: Quina relació voleu mantenir amb els diferents moviments socials?

JLM: Els moviments socials són imprescindibles en les societats democràtiques; la tasca de crítica i les diferents propostes que aporten és, o hauria de ser, complementària a la dels governs i una eina imprescindible per fer país conjuntament. Des d’aquesta premissa, i sense voler incidir en la seva necessària imparcialitat, les relacions han de ser fluïdes i de suport.

T: Quin diagnòstic feis de la situació social i política a Mallorca?

JLM: El panorama actual és decebedor, han canviat Mallorca damunt davall; tot per fer doblers ràpids. Però estic segura que és possible canviar-ho. Per això feim BLOC.

T: Pensau que la pressió urbanística desmesurada que patim pot ser un punt d’inflexió i provocar un canvi polític?

JLM: No només la pressió urbanística. També la política social, la política cultural, la política lingüística i, evidentment, els casos de corrupció que han sortit a la llum pública aquesta legislatura han contribuït a provocar la necessitat d’un canvi polític.

T: Definiu breument la política del pacte entre PP i UM al Govern, al Consell i als diferents ajuntaments.

JLM: Moltes vegades hem definit aquest pacte com el de la grava i el ciment. Però, en realitat, ha estat molt més que això. Al PP de Jaume Matas, tot i tenir majoria absoluta al Parlament, li feia pànic un govern alternatiu, amb polítiques alternatives, com el de 95/99 que va ser una autèntica referència i que va catapultar el Consell al bell mig de la vida política traient-lo de les cavernes on l’havien enfonyat PP i també UM. A canvi d’això, el PP regala el Consell i fa possible que UM, amb 3 consellers de 33, hagi pogut monopolitzar la institució fins al punt de confondre més d’una vegada UM i Consell. Als ajuntaments, després del regal del Consell, UM no podia fer pactes amb altres partits a municipis importants, encara que bàsicament el més beneficiat ha estat el PP, amb pactes estranys com el de Calvià o amb enganys com a Pollença on els prometeren pagar l’Auditori a canvi que el PP pogués assolir la batlia per primera vegada i després els ho paguen amb el fons de cooperació que tanmateix haguessin rebut amb pacte o sense.�