El futur del turisme a Mallorca
Article de Gabriel BarcelĂł, secretari general del PSM i cap de llista del Bloc per Mallorca, publicat dissabte 9 de desembre a Diario de Mallorca.
Tot i que les xifres d’aquesta temporada turĂstica no sĂłn definitives, el nombre de turistes que han arribat a Mallorca s’ha incrementat respecte de la remporada anterior. El percentatge d’ocupaciĂł hotelera aquest estiu ha estat alt, i l’aeroport de Son Sant Joan ha batut nous records d’arribada de passatgers.
Aquestes xifres d’ocupaciĂł hotelera i d’arribada de turistes no ens haurien de dur a perdre de vista els problemes estructurals que tĂ© el nostre model turĂstic. AixĂ, per exemple, l’increment de turistes vĂ© acompanyat d’un descens en el nombre d’estancies: fa pocs anys els viatges eren de 14 nits, ara la mitjana Ă©s de 4 nits.
Des del Govern del PP no veĂŻm que es plantegi una polĂtica turĂstica de futur, mĂ©s bĂ© al contrari, s’estĂ aplicant de cada vegada mĂ©s la substituciĂł d’un model d’economia productiva representat pel turisme hoteler, per un model d’economia especulativa representat pel turisme residencial (segons dades de la Cambra de Comerç el pes total del turisme residencial estaria ja entorn del 44% del total de turistes).
Un altra problema és el de la progressiva devallada del poder adquisitiu dels turistes que venen. Aixà per exemple, aquest estiu des del sector de restauració i comerç es donen xifres d’una notable disminució de la despesa, a pesar de l’augment de clients. Aquesta devallada de la despesa que fan els turistes vé confirmada per un estudi de la UIB.
Tampoc es vol abordar per part del Govern la regulaciĂł del tot inclòs, que ha viscut un cert estancament en la temporada actual, però que havia anat augmentant en els darrers anys, principalment a la zona de Llevant i a CalviĂ . La problemĂ tica del tot inclòs es de tots coneguda: devalla la despesa turĂstica, els llocs de feina, la qualitat del servei, i tĂ© un efecte negatiu sobre l’oferta complementĂ ria.
El tot inclòs, com una mĂ©s de les modalitats d’oferta turĂstica, ha de contribuir a la diversificaciĂł del nostre mercat turĂstic. Però ho ha de fer a partir d’un desenvolupament regulat des de l’administraciĂł. Una regulaciĂł, que ha de garantir uns estĂ ndards de qualitat, el nombre de places i els tipus i categories dels establiments que es podran acollir a aquesta modalitat.
El model econòmic que defensa el PSM- Entesa Nacionalista i el Bloc per Mallorca, tĂ© com a objectius prioritaris el de fomentar una economia diversificada i sostenible per les Illes Balears i defensar el turisme com un dels motors de l’economia del paĂs.
Les Illes Balears han de lluitar per la recerca d’un model turĂstic que, sense oblidar la seva especialitzaciĂł en sol i platja, pugui integrar productes turĂstics basats en el patrimoni històric, natural, gastronòmic, etc.., que al mateix temps permeti una certa desestacionalitzaciĂł de l’afluència de visitants i possibiliti el manteniment d’una oferta complementĂ ria de qualitat. En aquest sentit, s’ha d’apostar clarament pel turisme familiar.
L’administraciĂł i els agents socials han d’apostar per consolidar un model de desenvolupament turĂstic diversificat, diferenciat, competitiu i sostenible, que deixi d’estar basat en l’increment continuat del nombre d’arribades i que es basi en l’excel·lència turĂstica. Ens diferenciarem de la resta de destins turĂstics de la mediterrĂ nia si tenim un producte no massa massificat, ni massa urbanitzant (i aquestestes sĂłn les dues principals queixes dels turistes que ens visiten).
Ens fa falta una polĂtica de planificaciĂł que comenci a treballar en una reconversiĂł turĂstica. Aquesta planificaciĂł turĂstica no passa per l’enfocament desenvolupista que ens presenta el Pla Territorial de Mallorca. Hi ha d’haver una preservaciĂł efectiva del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni natural, que constitueixen actius de valoritzaciĂł de la destinaciĂł turĂstica. S’han de fomentar en el sector turĂstic sistemes de gestiĂł mediambiental avançats. S’han de promoure sistemes de transport i mobilitat sostenible. TambĂ© s’ha de fomentar la preservaciĂł de la nostra identitat nacional amb tots els seus trets: cultura, llengua, tradicions i festes.
La saturaciĂł urbanĂstica de les nostres costes ha anat destruint paulatinament la qualitat de vida urbana que abans del gran “boom” va servir com a mecanisme d’atracciĂł dels nostres visitants, per tant, no hem de construir mĂ©s places, nomĂ©s eliminar les obsoletes. Tampoc no Ă©s bona la polĂtica de reconversiĂł d’hotels en apartaments residencials, que produiria un guany rĂ pid i fĂ cil per l’empresari, però a la llarga significa la pèrdua de llocs de treball, una major mescla d’usos residencials i turĂstics que acaba sent negativa, i, en definitiva suposa substituir un model productiu, per un altra que nomĂ©s cerca la plusvĂ lua immediata.
És evident que la tant necessĂ ria reconversiĂł turĂstica necessita d’una gran inversiĂł econòmica i aquesta inversiĂł, per justĂcia, s’ha de reclamar bĂ sicament a l’Estat espanyol. El gran dèficit fiscal i la històrica discriminaciĂł econòmica de les Illes Balears exigeixen mĂ©s inversions estatals que en gran part es podrien concentrar en la modernitzaciĂł turĂstica, la reconversiĂł i la millora de les zones turĂstiques madures.
ť
|