"La fermesa d'un somriure" Sebastià Serra, en la memòria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

Documents. 27/09/2006

Debat d’orientació política general
del Govern de les Illes Balears
2006

INTERVENCIÓ DE JOANA LLUÏSA MASCARÓ I MELIÀ

Senyor Matas, només heu solucionat els compromisos que adquiríreu com a ministre davant els poders econòmics de Madrid, davants els poders fàctics de Madrid, amb la dreta més reaccionària, ... Però no heu donat cap resposta a les necessitats d’aquells a qui estau obligat a servir: els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.

Moltes gràcies, Sr. President.

Senyores diputades / Senyors diputats / Membres del Govern

Abans de començar, unes paraules pel diputat Quetglas que ens ha deixat.

El trobarem a faltar, a nivell polític i a nivell humà.

Però ha deixat, ens ha deixat, una gran herència: un exemple de coherència i de coratge que, tot i les discrepàncies polítiques, totes i tots hauríem de tenir.

Gràcies Xisco!

Sr. President:

En quatre anys, l’endeutament ha crescut un 186%, passant d’una situació sanejada a una altra presidida per un fort dèficit públic. (Jaume Matas i Palou, 15 de desembre de 2003)


El Sr. Matas que, en tres anys, ha endeutat i compromès despesa pública per més de 5.200 milions d’euros, és el mateix que es queixava en una conferència a la UIB, a principi de legislatura, d’haver trobat un fort dèficit públic.


Però no només es queixava, pocs mesos després, a una altra conferència també es comprometia a arreglar-ho:

Como gobierno demoliberal que somos, hemos practicado y seguiremos practicando una política de disciplina presupostaria. Lo hicimos en el pasado y lo haremos en el presente,...

En el “presente”, i la legislatura no ha acabat, l’endeutament general és de més de 5.200 milions d’euros, (més de 865.000 milions de pessetes).

A final de legislatura arribarà a 1 bilió de pessetes.
“Disciplina presupostaria” Sr. Matas?

No n’heu aplicada gens de disciplina pressupostària.

Ben al contrari, la vostra ha estat una política pressupostària nefasta i suïcida, ... que hipotecarà el futur per molt, molt de temps, ...

Una hipoteca que pesarà com una llosa sobre els governs de les properes vuit legislatures, ...

Que condicionarà els serveis, el benestar i la qualitat de vida a les illes.


Sr. President,

... és evident que aquests 5.200 M€ no són un bon exemple de disciplina pressupostària.


Sí que són, però, un bon exemple del que ha estat, del que és, la vostra política general.


Aquest, com bé dèieu vós ahir, és el darrer debat de política general d’aquesta legislatura.

És hora, per tant, de fer balanç: de retreure les vostres promeses, de repassar el que heu dit i, també, el que no heu dit; de revisar el que heu fet, ... el que no heu fet, ... i el que heu deixat fer.

De recordar, com també dèieu vós ahir, els principis que han inspirat, i que inspiren, la vostra acció de Govern.

I de recordar també els principis que vàreu dir que presidirien la vostra actuació, Sr. Matas.


Al vostre debat d’Investidura, ens parlàreu de formes:

- De ser el president de tots: de donar suport, escoltar i parlar amb la societat civil


- De prudència en la despesa pública

- De responsabilitat!

- De transparència ... i d’honestedat

Transparència i honestedat!


De tot això ens parlàreu Sr. Matas.

Perquè dèieu vós, en parlar de principis parlàveu de democràcia: ”La democràcia que és abans de tot, i sobretot, formes”

Però la realitat, desgraciadament, ha estat molt diferent.

Les “formes” es perderen molt aviat.

I es perderen amb tothom: en les relacions amb els ciutadans, en les relacions polítiques, en la gestió de Govern, ...

No ha dubtat gens el Govern en manipular i utilitzar fins i tot la mentida per desacreditar qui gosa criticar-los o qui s’oposa a les seves actuacions.

Tota la legislatura ha estat marcada per
- l’enfrontament social,
- manipulació,
- escàndols,
- corrupció,
- polèmiques, ...

... algunes de les quals creades o fomentades des del propi Govern amb l’ajuda de mitjans afins.


Recordin la polèmica al voltant de l’escola de San Sardina, acusant el professorat de manipular i de vulnerar els drets dels infants: es va demostrar que era fals, i ni una paraula de disculpa a la comunitat educativa.

O les contínues acusacions a la Comunitat de la Real i als veïnats de la Plataforma Salvem la Real que encara segueixen.

O la marginació d’una part important dels pagesos.

O la marginació econòmica dels ajuntaments que no són del PP.

O els desaires a manifestants, a plataformes, a associacions com OCB, GOB, Premsa Forana, ..., sindicats, col·lectius de professionals, la Universitat.

Han acusat i acusen de radicals, extremistes, batassunos, ..., a qualsevol que s’atreveixi a exercir el seu dret a criticar el Govern.


Sr. Matas,

Aquelles frases del vostre discurs com a candidat a president sobre formes, ..., sobre ser el president de tots, sobre principis, … passaran a la història dels Diaris de Sessions d’aquesta Cambra, però no precisament per haver presidit la vostra acció de Govern.

Ni heu estat el president de tots, ni ho heu volgut ser.


Les regles del joc no han estat les mateixes per tothom.


Heu comandat, comandau, amb majoria absoluta, però governau per a una absoluta minoria.


Governau per una minoria rica, selecta i seleccionada.

Seleccionada, sobretot, durant la vostra etapa de ministre.



Aquesta havia de ser la legislatura de les solucions, la legislatura en què havíeu de resoldre tots els problemes. Eficiència dèieu vós

Però no n’hi ha hagut d’eficiència a l’hora de resoldre els problemes a la societat de les Balears: n’hi heu resolt molts pocs

Perquè, allò que vós anomenau “societat civil”, comprèn només un petit grup social, no necessàriament resident a les nostres illes.

Només heu solucionat els compromisos que adquiríreu com a ministre davant els poders econòmics de Madrid, davants els poders fàctics de Madrid, amb la dreta més reaccionària, ...

Però no heu donat cap resposta a les necessitats d’aquells a qui estau obligat a servir: els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.



Allò que plantejàveu a l’inici de legislatura:

... una altra forma de governar que pugui solucionar els problemes dels nostres ciutadans, ...

Ha quedat reduït a la meitat: una altra forma de governar.

Això sí que heu complit.

Això sí que ho heu fet.

Heu importat una altra forma de governar i de fer política “a la madrilenya”; la forma de fer política “sin complejos” que vàreu aprendre a Madrid.

Sense preocupar-vos pel futur, ni social, ni econòmic, ni territorial d’aquest país. Posant, per sobre de tot, els interessos partidistes i les ambicions personals.



Una altra forma de fer política que no assumeix responsabilitats polítiques si els jutges no dicten sentència de culpabilitat.

És igual si els jutges diuen que del cas MAPAU es desprèn que hi va haver manipulació del cens electoral i contractació fraudulenta de persones.

És igual si els jutges del cas BITEL afirmen que està provat que des del Consolat de la Mar, es tenia accés il·legítim i antijurídic al correu dels seus adversaris polítics, ...


Tot això li és igual al Sr. Matas.

La seva “altra forma de fer política” no inclou responsabilitats polítiques si no hi ha responsabilitats penals.

Per això, cada vegada que se l’interpel·la políticament sobre possibles casos de corrupció, ens envia als tribunals.

I per això, no té cap problema per fer costat als batles del Partit Popular sobre els que pesen escàndols i corrupcions: Ses Salines (únic que ha dimitit); Llucmajor, Inca; Montuïri, Calvià; Andratx; Campos; Santa Margalida; ...

Tots tenen el suport del President del Govern.


Lògic, com pot el President del Govern exigir responsabilitats polítiques als seus batles si ell no n’assumeix cap?

Quina legitimitat té el Sr. Matas per demanar responsabilitats si ell no n’ha assumit cap?



El Sr. Matas no assumeix responsabilitats polítiques si no hi ha responsabilitats penals, ... i de les penals se n’ha sortit bastant bé fins ara.

Clar que sempre ens quedarà el dubte de si els contactes mantenguts en un iot amb cert alt responsable judicial, contactes que sembla pertanyen a la intimitat personal del President, han tengut res a veure amb les sentències.


Però, és igual. A ell li és igual.

Ell té compromisos adquirits i els ha de donar resposta.

Per això, i “sin complejos”, el Sr. Matas pretén la madrilenyització de la vida de les illes a tots els nivells: econòmic, mediàtic, polític, cultural, ... , i a qualsevol preu.

Sacrificant territori, llengua, convivència, qualitat de vida, ... , hipotecant el futur.




La hipoteca econòmica que suposen els 5.200 M€ d’endeutament que heu provocat, bàsicament per les sobredimensionades autopistes, per Son Espases, també per IB3, ve acompanyada d’una hipoteca política: la gestió privada dels serveis públics.


Qui construeix les autopistes d’Eivissa té adjudicat també el seu manteniment per 25 anys. Una adjudicació que fa olor.

Qui construeixi l’Hospital de Son Espases, tendrà també la conservació i l’explotació privada durant 30 anys.

Fins i tot residències per a persones majors en construcció, ja tenen adjudicada la gestió. Qui les construeix es queda, durant 39 anys amb l’explotació privada: un 40% de les places estrictament privades, sense cap garantia, pels residents dels municipis que hi han aportat el solar, de tenir-hi plaça.


Els serveis públics quedaran lligats durant molts anys a empreses privades de fora.


Enlloc de treballar per un model econòmic sostenible i diversificat, compatible amb el territori escàs i amb una bona qualitat de vida dels ciutadans, ....

Enlloc de fer això, el Sr. Matas ha fomentat, i fomenta, la introducció de grans empreses de fora que s’enriqueixen amb els doblers públics, competeixen amb les nostres empreses i que no paguen imposts aquí.

Fins i tot el material de construcció compren fora de l’illa. Fins i tot la grava ben mallorquina duen de fora.



Durant anys hem denunciat l’expoli fiscal per part de l’Estat.

Ara, tenim un Govern que fomenta les empreses que cotitzen a fora.

No només lleven el negoci a les empreses d’aquí, sinó que els beneficis en forma d’impostos repercuteixen a Madrid.


Vós governau per molts pocs Sr. Matas!

I ho feis a costa i amb els doblers de tots: retardant fins i tot serveis molt necessaris, com el nou hospital de referència.

No tenim un nou Son Dureta culpa vostra! Sou vós el responsable.


Poques vegades n’heu parlat sobre aquest nou hospital. Aquest és un dels temes sobre els quals no heu dit pràcticament res.

Avui és una bona ocasió perquè en parleu, en parlem tots clarament.


Podem recordar que un any abans que l’Ajuntament de Palma insinués possibles ubicacions de l’hospital, un any abans, persones pròximes al PP o del PP compren terrenys al voltant de Son Espases i, fins i tot, algun hi projectà edificis relacionats amb els serveis sanitaris.

No són sospites, són evidències.

Com és evident l’especulació desfermada en torn del projecte de segon cinturó de Palma.

Un dels principals compradors d’aquests terrenys té una SICAV, un tipus de societat que, segons els seus amics de El Mundo, s’utilitza per amagar doblers i evadir impostos.

I l’administrador d’aquesta SICAV és gerent del PP a Balears, gerent de la Fundació Antoni Maura ( la fundació del PP) i està emparentat amb Jaume Matas, President del Govern de les Illes Balears, i responsable del canvi d’ubicació del nou hospital.

Un entramat una mica fosc.

Però si fosc és l’entramat de selecció de terrenys, més fosca és encara l’adjudicació de la construcció i explotació de l’hospital durant 30 anys.

El major negoci realitzat amb doblers públics de la història de Balears. A qui?

A una empresa madrilenya, naturalment, com totes les grans obres: OHL, el cap visible de la qual és … Villar Mir, ex-ministre del Sr. Aznar!

Al concurs s’hi presentà una empresa mallorquina, de capital mallorquí, amb una amplíssima experiència internacional en obres públiques. Però, malgrat la seva experiència, és desqualificada per errors de “forma”, quan havia presentat una oferta de 17.000 milions de pessetes més barata que l’empresa madrilenya.

17.000 milions de pessetes són molts de milions, Sr. Matas!

Donen per molt 17.000 milions!

Però, una vegada més, heu optat per Madrid, perjudicant l’economia de Balears.

I perjudicant els ciutadans i les ciutadanes, que hauran de pagar de les seves butxaques una decisió que no té en compte ni les persones malaltes de les Balears, ni l’economia de les Balears, ni les empreses de les Balears.

Només té en compte l’especulació immobiliària, el “pelotasso urbanístic”, l’enriquiment fàcil, ...


Aquesta és la política general de Jaume Matas: Madrilenyitzar les illes.


A Menorca no ho té fàcil, però.

Tot i que hi ha col·locat comissaris polítics en forma de delegats del Govern, pagats amb doblers públics evidentment, i que cada dos per tres hi desembarquen consellers i directors generals, no heu aconseguit construir ni, sobretot, destruir allò que voldríeu.


A Eivissa, s’ho pensava que seria fàcil. Però no ha estat així.

Els eivissencs i les eivissenques no donaren el vist i plau a les autopistes, ni a la grandària, ni al traçat, ni al cost, ni a les “formes” que heu utilitzat per imposar-hi els vostres projectes viaris.

Però això és igual.

Al Sr. Matas li és igual: els compromisos no els tenia amb els eivissencs.


És tristament curiós el doble joc del Sr. Matas i del Partit Popular.

Per protegir territori, per fer parcs naturals, per complir i fer complir la legalitat urbanística, hi ha d’haver consens amb els propietaris.

En canvi, per destruir territori, per confiscar i esbocar cases centenàries habitades; ... per dissenyar estranyes corbes a les autopistes, no es necessita la cooperació dels propietaris. Per això basta amb el consens del Sr. Matutes que, a més de ser empresari, també va ser ministre del Sr. Aznar.


Al debat de 2004 afirmàveu: “Els drets de la propietat han de ser transmissibles, estar perfectament definits i emparats”.


Ahir confirmàveu: Una seguretat jurídica que .... es protegeixin els drets de la propietat.

Però això només és així quan es tracta de protegir el territori, només quan parla d’espais naturals a protegir.

Aquesta seguretat jurídica, aquesta transmissibilitat de la propietat no la té tothom.

Les cases de Ca na Palleva, de Can Malalt, les seves terres i les de tants d’altres no ho seran transmissibles.

(Bé la terra-terra, no l’espai, la terra sí, s’ha traspassat per fer un camp de golf i no per voluntat dels antics propietaris.
Saben de qui és el camp de golf? .... Del Sr. Matutes).


A Eivissa, els vostres compromisos també han passat per sobre de l’interès general.

I la gran resposta sempre és: tenim majoria absoluta.


A Mallorca però, la majoria no era absoluta, per poder donar resposta als vostres compromisos necessitàveu socis que us ajudessin.

Necessitàveu la col·laboració d’algú més per complir les expectatives creades a Madrid.

Necessitàveu tenir accés, i sobretot poder de decisió, sobre alguns documents.

Per dur a terme, allò que vós anomenau “vertebració del territori”, (altres vegades, com ahir, ho heu anomenat modernització) no és altra cosa que convertir Mallorca en un gran espai urbà, sense discontinuïtats, destruint paisatge i la forma tradicional de vida als pobles, necessitàveu controlar l’urbanisme...

I per controlar l’urbanisme era fonamental aconseguir un Pla Territorial, un Pla de carreteres, un Pla de residus, típicament del Partit Popular.

O millor encara: que una altre grup polític els fes tal i com els faria el Partir Popular. Així, ni tan sols n’assumiríeu la responsabilitat.

Basta veure que el Partit Popular critica el Pla Territorial de Menorca, però res té a dir del de Mallorca... perquè senzillament és el que haguessin fet ells !!!


No podíeu crear pressió urbanística sobre els pobles sense construir autopistes, ...

I no podíeu construir autopistes sense modificar el Pla de carreteres.

No podíeu fer créixer urbanitzacions, ni crear-ne de noves, sense tenir poder de decisió sobre el Pla Territorial.


Per això signàreu el Pacte amb UM, pel Pla de carreteres i pel Pla territorial: El Pacte de la grava i el ciment.

Un pacte, un acord programàtic i de governabilitat que, contràriament al que diguéreu en signar-lo, no ha estat altre cosa que un simple intercanvi de cromos; un repartiment claríssim de poder i, sobretot, de territori.

Repartiment de territori per a l’enriquiment d’especuladors i d’algú més, a costa de la qualitat de vida dels ciutadans.


Més de 5.000 noves places a sa Ràpita, 3.600 a Es Crever (Marratxí), 2.000 a Es Caülls, 3.000 a Marina de Magaluf, ..., Regana, Cala Blanca, ... ; les 4.000 places dels camps de golf podrien arribar a 8.000.

Es parla de 700 cases a Montuïri, ..., a Sant Joan, ..., Campos viu un boom, ...

Destruït el litoral, ara toca l’interior.

El Pla de Mallorca, està amenaçat pels especuladors!

La voracitat no té límits.


Hem vist quin és el vostre objectiu, Sr. Matas.

Hem vist que no teniu manies.

I hem vist que no teniu ni projecte de país, ni model socioeconòmic.

Durant tota la legislatura (i fins i tot abans), l’hem sentit culpar el Pacte de progrés de la baixada del turisme, ahir va tornar a insistir.

Però el que no diu és que l'any 2002 les Illes Balears patiren l'efecte dels atemptats de l'11 de setembre a Nova York, a més d'una forta crisi econòmica a Alemanya, el nostre principal mercat turístic.

Tampoc diu que, el 2005 i el 2006, a més de la recuperació econòmica d'Alemanya s'han produït atemptats terroristes a Egipte, Turquia, la guerra al Líban..., que ens tornen a deixar sense competidors a la mediterrània.
Podríem acceptar aquest discurs com a part del joc polític si, al mateix temps, hagués adoptat mesures per resoldre els problemes estructurals que té el nostre model turístic.

Però, al marge dels actes promocionals més o manco afortunats, no ha fet absolutament res.

Va anunciar una llei per regular el tot inclòs, reconeixent que el tot inclòs és un problema: va crear una comissió, per acabar sense fer absolutament res.


I basar tota la política turística just en incrementar el nombre de turistes, en unes illes que tenen el territori i els recursos naturals limitats, és suïcida.

I, no ho dubti, els problemes de baixa rendibilitat del turisme, la crisi de l'oferta complementària, la saturació,..., creixen cada any.

I la diversificació econòmica? Què se n’ha fet de la diversificació econòmica? Al vostre debat d’investidura en parlàreu, molt per damunt és cert, però en parlàreu:

La diversificació de la nostra economia, com una reforma estructural pendent, desgraciadament, que hem d’aconseguir i que passa per no perdre models com el que tenim de Menorca, ....

Continua pendent la reforma estructural de l’economia, Sr. Matas.

Hi ha tancament continuat d’empreses:

Majorica: deslocalització, pèrdua de llocs de feina, amb la connivència del partit Popular.

Yanko: una empresa que, en temps del PP, es va lliurar sanejada a uns empresaris amb 2.000 milions de pta de cost per la Comunitat. Després li concedeixen un aval 3 milions d’euros (500 MPta) per comprar una empresa de fora, que ha resultat ser el cap de pont per treure la producció de Mallorca. Conseqüències: pèrdua de llocs de feina a Llucmajor, Inca, ...

Hi han gastat 2.500 MPta per res!

La reforma estructural continua pendent!

I Menorca és, efectivament, un model que tenim (defensat i impulsat pel PSM des del Govern del Consell) i un bon model a seguir:

Protecció del territori, paisatge; diversificació econòmica que converteix els productes artesanals i manufacturats en un atractiu turístic més. Turisme familiar, d'alt poder adquisitiu.



Però ni a vós, ni al Partit Popular no us convé aquest model, no us serveix per la “altra forma de fer política”.

Vós voleu “vertebrar” el territori.

Aquesta ha estat la vostra gran obsessió, “vertebrar el territori”.

Però el que realment feis és intentar desvertebrar “sin complejos” la societat illenca: despersonalitzant-la, destruint el paisatge, el principal atractiu del principal motor econòmic d’aquestes illes, sacrificant sense cap mania llengua, cultura, …, qualitat de vida dels ciutadans.


Heu iniciat la vostra ansiada vertebració, però les famílies continuen amb els problemes sense resoldre.

Les qüestions pendents són moltes:


Transport públic: No hi voleu apostar.


El soterrament de les vies del tren, que hagués pogut ser un bon projecte s’ha pervertit, a part de les conegudes molèsties als veïnats, i del gran desastre de l’esbocament del pont: entre allunyar el tren del centre i convertir el projecte de Parc a Jacint Verdaguer en una àmplia via d’entrada de cotxes, tot plegat pareix pensat per desincentivar el transport públic.


I el fums, el fum dels trens que s’han soterrat no són precisament una mostra de gestió eficient precisament.

Són la mostra d’una gran improvisació en la gestió.

La mateixa improvisació que ha costat 5.000 MPta del desmuntat Parc inaugurat mesos abans de les darreres eleccions.



No resoleu els problemes i, a més, rebaixau la qualitat de vida.

En sanitat:
- Continua la saturació a Son Dureta perquè vostès decidiren canviar la ubicació de l’Hospital. És culpa vostra que no tenguem un nou hospital.

- Continuen les llistes d’espera. Tot i l’esforç de la consellera anunciant una vegada i una altra que es redueixen, la veritat és que continuen.

Ahir ens advertia que qüestionéssim la veracitat de les dades i fins i tot ens insinuava que manipulaven experiències individuals.

Com no li hem de qüestionar unes dades que no sabem com s’elaboren ni quins criteris que es fan servir? La única veritat que tenim són experiències personals, no una, moltes i de les quatre illes.

El decret de garanties en cas de demora, un compromís del PP no es va aprovar fins divendres passat (i fa més de dos anys i mig que l’anuncien).

Però aquest decret no assegura res més que el traspàs de més recursos a la privada, enlloc d’invertir-ho en la millora del sistema sanitari públic

- La salut bucodental gratuïta ha estat una presa de pèl. No han posat en marxa la gratuïtat de les pròtesis dentals per a les persones majors. I pels infants tramitàreu el decret tard i de forma escalonada, de manera que cap dels infants que el 2003 tenia entre 6 i 14 anys mai tendrà l’assistència bucodental gratuïta. Les seves famílies seguiran pagant de la seva butxaca.

- Hi ha queixes constants per part del personal sanitari relacionades per la manca de seguretat, des de fa temps, però ara ja han arribat al límit i pareix que no trobau solució.

- Havíeu de baixar la despesa farmacèutica, però de moment la única cosa que heu fet és incrementar-la.

- L’atenció primària continua amb moltes mancances.

- Com hi ha mancances en el tema de les drogodependències. Cosa gens estranya d’altra banda: aprovàreu la llei de drogodependències sense finançament, per tant poca cosa més es pot fer sense finançament.

I en serveis socials:

- On és la nova llei de Serveis Socials anunciada fa un parell d’anys al pressupost? Hem fet una marató legislativa i una de les lleis més necessàries, si no la que més, ni s’ha presentat!

- I el Pla de lluita contra l’Exclusió Social que fa anys que revisa el Govern?

També hi ha moltíssimes mancances en serveis socials, Sr. Matas, que no troben resposta.

Ara me direu que és competència dels Consells, però ja us estalviï la rèplica:

No és ben bé cert que a Mallorca els serveis socials siguin competència del Consell.

El Govern ha recuperat la decisió mitjançant convenis i el Consorci de recursos sociosanitaris, creat a proposta del Govern.

Els serveis socials, un per l’altre, un per l’altre, no acaben de ser competència de ningú. I ningú, ni l’un ni l’altre cerca solucions als problemes.

Mentre incrementa el nombre de famílies que tenen dificultats per arribar a finals de mes: més de 13 punts per damunt de la mitjana estatal.

Fins i tot en un tema tant sensible socialment com la immigració posau els interessos partidistes i electoralistes per damunt dels socials.

Enlloc d’afrontar el repte i apostar decididament per la cohesió social, per un projecte coherent de societat, ...

Enlloc de treballar per la integració i la interculturalitat, heu optat pel floklorisme. La nova conselleria hauria de canviar el nom per conselleria de captació de vots a l’exterior.


En polítiques d’igualtat, fa quinze dies vàreu deixar perdre la gran oportunitat d’iniciar un bon camí cap a la igualtat, aprovant una llei de la dona que consolida el seu paper secundari dins la societat.

En educació, un dret social, també l’heu aplicada la “madrilenyització”, “la nova forma de governar”.

Continuant la línia iniciada durant la campanya electoral: aixecant sospites sobre la comunitat educativa, i generant conflictes dins el món educatiu per interessos partidistes, mentre els problemes reals no troben resposta i per tant incrementen:

L’inici de curs ha estat un desastre:

Què heu fet per millorar l’escolarització?

Què heu fet per reduir el fracàs escolar?

Quines actuacions s’han posat en marxa per reduir l’abandonament prematur dels estudis?

Quan arribaran els llibres de text gratuïts?

I la lliure elecció de centre? Què se n’ha fet de la lliure elecció de centre?


Des que sou president, baixa la valoració de l’ensenyament públic. Aquest darrer any ha passat de 4,9 a 4,5.

I què volen si qui ha de gestionar l’ensenyament públic, el conseller, el Govern, no hi creu?

Ells creuen en la privada, la privada elitista, i prefereixen subvencionar projectes reaccionaris associats a noms com AFA, OPUS, Legionarios de Cristo, ...

I, si hi ha un tema que valdria més que no hi haguéssiu fet res, és en el tema lingüístic.

Des del primer moment heu aplicat una estratègia encaminada a erosionar el reconeixement, el prestigi social i la presència pública de la llengua catalana a les Illes Balears, uilitzant la llengua com a arma partidista de ruptura social.

Fins i tot us heu negat a convocar el Consell Social de la llengua.

No han tengut coratge d'eliminar-lo ni tampoc han tengut la decència de convocar-lo.

Fa tres anys que el Govern cerca els membres del Consell Social de la Llengua Catalana i no els troba.

No troba el president del Govern! No troba el Conseller d'Educació! No troba les presidentes i el president dels Consells! No troba els grups parlamentaris! No troba l'OCB! No troba la UIB!

No han trobat ningú!

Senyor president, el seu Govern ha perdut l'oremus.

Al debat d’investidura, ens dèieu:

No es pot imposar cap llengua, no es pot anar en contra de cap llengua, no es pot ignorar olímpicament la realitat sociolingüística, /..../ o convertir en una caricatura el bilingüisme de la nostra societat i la nostra llengua.

Però totes les actuacions en matèria lingüística han anat precisament en contra del català.

Heu ignorat sistemàticament la realitat sociolingüística i, enlloc de treballar per la normalització del català, n’heu potenciat el retrocés.

I ara demanau consens?

Ara demanau que la llengua no sigui un instrument de confrontació?

El mateix dia que es fa públic un Manifest de l’Obra Cultural Balear signat per personalitats com un ex president de Govern (del seu partit) reclamant allò que reclamen des del primer dia del seu mandat, ...

Aquest mateix dia veniu a reclamar consens als grups parlamentaris?

Quina barra!

Què heu fet sinó tota aquesta legislatura més que intentar convertir la nostra llengua en una caricatura folklòrica?

Si fins i tot ho heu rubricat a l’Estatut: heu condemnat la llengua catalana, la llengua pròpia de les Illes Balears, a ser oficialment inferior.

No és cert que el Partit Popular defensi el bilingüisme i el trilingüisme. El Partit Popular defensa el monolingüisme castellà.

Per pressions de la dreta més reaccionària, per deixar ben clar que, tot i que la Llei de Normalització Lingüística es va aprovar en temps del Partit Popular, per deixar ben clar que el Sr. Matas és del sector més reaccionari, del sector que comanda dins el Partit Popular a Madrid, del sector Acebes-Zaplana.

No us heu empegueit de res!

Ni de manipular tranquil·lament i utilitzar d’una manera partidista i descarada IB3.

(Sense entrar en la “xabacaneria” d’alguns programes amb “suposades” estrelles mediàtiques, importades també d’altres indrets, ni amb el cost que suposa de doblers públics).

Heu fet un ús partidista de IB3. El propi Govern ho reconeix.

Si no n’hi havia prou amb què el President del Govern es reunís en secret amb la cúpula d’IB3, s’hi van afegir les declaracions de la vice-presidenta l’altra setmana:

... el model de producció d’IB3 permet a cada nou Govern sentir-se còmode amb l’ens de RTV Públic de les Illes Balears, que cada Govern pugui fer allò que li paregui.

Van malament vostès, molt malament!

La ràdio i la televisió, qualsevol mitjà de comunicació públic, ha de servir els interessos de la ciutadania d’una manera objectiva i transparent.

Els Governs no han de fer allò que li paregui, ni s’han de sentir còmodes amb IB3.

Però, desgraciadament, cada dia veim com el Partit Popular i el Sr. Matas ho fan.

Posen els seus interessos per damunt de qualsevol criteri professional i, allò que és més greu, per damunt dels drets dels ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes a ser servits amb objectivitat, transparència i professionalitat.


Aquesta és una bona mostra també de quins han estat els principis que han impregnat l’acció de Govern del Sr. Matas:

- Ni heu estat el presidents de tots.

- Ni hi ha hagut prudència en la despesa pública

- Ni heu assumit cap responsabilitat



Ha mancat transparència i honestedat!

Heu venut les Illes a les grans empreses foranes!

Ens heu capgirat Mallorca i Eivissa, damunt davall, posant en perill el futur econòmic i la cohesió social.



Aquesta ha estat la vostra política aquesta legislatura, Sr. Matas.

Aquest és el balanç del vostre Govern.

Però no podríem acabar aquesta intervenció sense fer esment a dos temes, dos aspectes, que són la imatge clara de la submissió.

1.- La piscina! Què fa el President del Govern de les Illes Balears donant suport públicament al propietari d’una piscina il·legal, construïda en zona de domini públic?

Patètic! ... i trist! veure quin és el grau de submissió del President del Govern, donant suport a aquest senyor.

2.- Però, si trist va ser veure a qui i a què donen suport el Sr. Matas i el Partit Popular, molt més trist va ser encara el discurs al Congrés de Diputats parlant de melons.

Segons vós, tendrem un nou Estatut perquè els catalans enceten melons. ............... Què trist!


L’Estatut és la gran demostració que els interessos dels ciutadans d’aquestes illes estan supeditats als interessos del Partit Popular i a les vostres ambicions personals, Sr. Matas.

M’estalviaré comentar la vostra actitud, abans i durant el procés de tramitació.


Però sí que us hem de dir que la defensa que en féreu del text al Congrés dels Diputats, no era el discurs d’un President que defensa un text, una llei, que ha de suposar millores pels ciutadans.

No va ser el discurs d’un President que defensa els interessos i els drets de la seva comunitat.

Va ser un discurs d’oposició a altres textos i a altres governs.

Un discurs que resumia la “madrilenyització”, la submissió als poders fàctics i mediàtics amb qui adquirireu compromisos en la vostra etapa de ministre a Madrid.

Va ser un discurs d’una persona que no hi creu en l’Estatut; que admet implícitament que les millores de l’Estatut no eren necessàries.


Sr. Matas:

- No és necessari incrementar l’autogovern?

- No és necessari assumir més competències per poder tenir una policia autonòmica, per exemple?

- No és necessari aprovar un nou sistema de finançament que eviti que continuem sent els qui pagam més i rebem manco?

- No és necessari gestionar justícia, que va molt malament, com vostès saben i bé que se n’aprofiten?

- No és necessari participar en la gestió dels aeroports?

- No necessitam, tampoc, els 3.000 milions en concepte de deute històric que hi figuren?

- No és necessari potenciar els consells?

- No és necessari crear el Consell de Formentera? Amb tota la demagògia que n’ha fet!

Vagi a fer campanya electoral a Formentera, senyor Matas, i els digui als formenterers que si al final tenen Consell propi serà gràcies als catalans i no a vostè.

Quin paper més trist el seu!

Enlloc d’actuar com a President de les Illes Balears, com el president de tots, vàreu fer un discurs d’aspirant a ocupar un dels seients blaus del Congrés, un discurs de candidat del Partit Popular a un ministeri.


Miri Sr. Matas, sempre hem defensat i respectat la institució de la Presidència del Govern: amb el senyor Canyelles, amb el senyor Soler, amb el senyor Antich, fins i tot amb vostè. Però la seva intervenció al Congrés, no només ens va indignar, ens va fer empegueir.

Constatar que, ni defensat l’Estatut, heu volgut ser el president de tots ens va fer vergonya.

Vergonya per vós i per tots nosaltres!


Moltes gràcies






      

 

 












PSM Entesa Nacionalista - Reservats tots els drets.                  Desenvolupat per: