El PSM opina. 26/09/2006

Política educativa a Balears: entre la frivolitat i el frau

Allò que Matas i Fiol anomenen trilingüisme, més que una aposta per augmentar el nivell de coneixement de llengües estrangeres (que bona falta fa!) s’articula com una eina per aconseguir el retrocés de la llengua catalana a les aules.

Segur que d’aquí a alguns anys, l’actual legislatura la recordarem com aquell temps en què el PP aconseguí desdibuixar Mallorca com mai no s’havia fet. Si un no té els ulls al clotell, a hores d’ara és inqüestionable la transformació de les nostres illes: s’han posat els fonaments físics (ciment i asfalt) i instrumentals (normativa a la carta) per impulsar un futur creixement encara més desenfrenat i cec.

Però aquesta legislatura no serà recordada únicament pel desgavell territorial i la corresponent corrupció. Altres aspectes no tan aparents, però sí igualment importants, han patit amb la mateixa cruesa la renovada sensibilització tolerant i plural del PP.

Si analitzam la política desenvolupada des de la Conselleria d’Educació arribarem a la conclusió que les excavadores del PP també han entrat a sac en el món de les aules. Així i tot, cal reconèixer una diferència. El PP, sí que té un model territorial (especulador, desenvolupista, etc.), però ha demostrat no tenir cap model educatiu. De fet, jo diria que el PP no sap què vol. Únicament té clar allò que ha de desmuntar, allò que cal torpedinar, i sobretot a qui s’ha d’ajudar... i tot sense fer molt d’enrenou. La política educativa durant aquests tres anys ha transitat entre el frau als ciutadans (promeses fal·lacioses que no es pensen complir) i la frivolitat política (projectes fútils, ben venuts mediàticament, però que en res contribueixen a solucionar els autèntics problemes educatius). El cúmul de decisions polítiques clarament perjudicials per a l’ensenyament públic no deixa de créixer a cada nou curs escolar que s’estrena.

L’anterior promesa electoral del PP, la lliure elecció de centre, ha resultat ser, com era d’esperar, una farsa. Després de tres anys, s’ha traduït en un augment d’alumnes per aula, obertura irregular de noves aules a centres concertats, anul·lació de reserves de plaça per atenció a la diversitat, etc. I tot això per aconseguir, tanmateix, percentatges similars de matrícules en primera opció. D’altra banda, la mateixa administració arriba a donar una imatge de desprestigi (involuntàriament?) dels centres públics i, atès que certes escoles concertades semblen estar predestinades a tenir més qualitat, s’afavoreix clarament la demanda d’aquests centres. És a dir: mentre l’escola pública pateix greus problemes d’inversió, manteniment d’edificis i manca de recursos, s’autoritzen noves aules a centres concertats sense les condicions preceptives, es concentra l’alumnat immigrant als centres públics i els pressupostos recullen subvencions per obres a centres de capital privat.

El govern del PP també s’ha destacat pels reiterats atacs a l’ensenyament en català, fins el punt que irresponsablement crea conflictivitat lingüística allà on no existia. Retalla els pressuposts de normalització, suprimeix la Junta Avaluadora de Català, homologa titulacions amb criteris polítics, permet l’elecció “particular� de la llengua d’aprenentatge, crispa la comunitat educativa, congela programes d’acollida lingüística, subvenciona associacions de caire ultraconservador, afavoreix col·legis privats amb projectes educatius retrògrads, retalla les ajudes de 0-3 anys, etc.

Aquest any, la darrera polèmica del conseller Fiol ha superat amb escreix la demagògia habitual. Allò que Matas i Fiol anomenen trilingüisme, més que una aposta per augmentar el nivell de coneixement de llengües estrangeres (que bona falta fa!) s’articula com una eina per aconseguir el retrocés de la llengua catalana a les aules. A més, es tracta d’un projecte mal dissenyat, improvisat i elitista, que ha estat criticat pel professorat, els sindicats, els directors dels centres, la Facultat d’Educació i la UIB, el Consell Escolar Autonòmic, associacions de mares i pares, patronals d’educació, l’OCB, etc. Però... tant se val!

Atesa l’arbitrarietat i la improvisació, no és estrany que els mitjans de comunicació se’n facin ressò, aquests dies, del resultat decebedor i dubtosament pedagògic de l’aplicació del famós Decret Fiol. La cosa ha acabat com era de preveure; en no haver-hi professorat d’infantil que al mateix temps tengui els requisits d’anglès suficients, la Conselleria ha posat dos professors per aula, un d’anglès i l’altra d’infantil. O sigui: un autèntic bunyol!

Ja veig que aquest peculiar trilingüisme (que Matas vol fer obligatori el 2007), i la concertació dels batxillerats (tot i que sobren places en els centres públics) seran les dues grans solucions del PP per combatre el fracàs escolar, l’abandonament d’estudis, la desintegració social, la letargia de l’educació professional, la conflictivitat escolar, l’absència de noves tecnologies, etc. En definitiva, com podeu veure, no just la destrossa territorial passarà a la memòria; el gran esforç educatiu fet durant molts d’anys per milers de professionals aviat també serà enquitranat i asfaltat.


Biel Vicens és membre de l’Executiva del PSM-Entesa Nacionalista
�