Notícies. 05/08/2006

El JEN Eivissa i JEN Mallorca fan la seva primera roda de premsa conjunta denunciant la precarietat juvenil a les Illes Balears

Dades oficials reflexen que el jovent de les Illes Balears ha de destinar un 60% del seu sou a la compra o lloguer d'un habitatge

Els Joves d’Esquerra Nacionalista, JEN-PSM, partint de les dades de l’anuari de l’Observatori Jove de la Vivenda (OBJOVI); denunciam la situació de precarietat en la que ens trobam la joventut de les illes. Incapaços d’accedir a una vivenda, esclavitzats per els preus desorbitats i la precarietat i temporalització laboral. Un cercle viciós que ens ferma i ens impedeix el propi desenvolupament com a individus d’una societat i com a persones.


Els joves de les Illes hem d’emprar el 62.4% de mitjana del nostre salari a l’habitatge, ocupant el tercer lloc en el rànquing de cost d’accés a l’habitatge per comunitats ( no molt per davall Madrid i el País Basc), i per damunt de la mitjana estatal (53.2%). Seguint amb les dades de l’OBJOVI, i directament relacionat amb l’índex anterior, aproximadament un 75% dels contractes laborals juvenils entre els 18 i 24 anys son temporals, xifra que disminueix a un 50% entre els 25 i 29 anys, i queda estancada a la darrera franja (30-35 anys). Tota aquesta situació s’agreuja en el cas de les dones: destinant un 71% del salari al cost de vivenda, front un 57.5% per els homes. Amb un índex d’atur d’un 11% front un 7% dels homes i una diferencia mitja de salari de 3000€.
Això provoca que tan sols un 52.7% de la població jove ( de 18 a 35 anys) s’ha emancipat.
Crida l’atenció que aquestes dades provenguin d’estudis estatals, i la nostra comunitat no disposi d’un observatori propi que vetlli i detecti les situacions de precarietat de la Joventut de les illes. D’això es desprèn la manca d’interès i preocupació del govern per la joventut.

Des de les JEN-PSM, demanam que es preguin mesures immediates i contundents que no només acabin amb la tendència en l’augment d’aquest tan per cent, sinó que el redueixi i donin resposta a totes les necessitats que esdevenen d’aquest problema. Sense obviar politiques generals que incideixin en les condicions laborals dels joves, que potenciïn la igualtat real entre homes i dones, i que aturin l’especulació a l’habitatge, demanam que:

- es promoguin plans d’emancipació juvenil, elaborats des dels organismes competents en matèria de joventut ( els nivells administratius de la qual seran els de major rang possible), que tengui com a objectiu adequar els preus de l’habitatge en compra i lloguer al salari mig que percebin els i les joves i, que prestin una atenció especial a aquelles persones que tenguin més dificultats per emancipar-se.
- Es potencií la construcció d’habitatges públics protegits en règim de lloguer, adaptats a les necessitats de els i les joves, especialment pel que fa a la tipologia, grandària...etc, i evidentment a la seva capacitat econòmica. I la creació de convenis amb societats que portin a terme la gestió i manteniment d’aquets habitatges.
- Proporcionar un nombre suficient d’habitatges assequibles per el nivell d’ingressos dels i les joves, de manera que en cap cas el cost mensual suposi una quantitat superior al 20% dels seus ingressos.
- S’impulsi la creació de borses de lloguer coordinades per els instituts públics d’habitatge que , a més de gestionar eficaçment l’oferta i la demanda, afavoreixin la possibilitat de compartir l’habitatge i realitzin una labor de sensibilització. L’actuació de les borses serviria de catalitzador del preu del lloguer de l’habitatge lliure i al mateix temps per dissuadir les possibles reticències culturals a usar aquest tipus d’allotjament o residència.
- Els organismes públics d’habitatge comptin amb una partida econòmica que tengui com a finalitat servir de fiança i d’aval a joves amb escassos recursos econòmics ens els contractes d’arrendaments d’habitatge.
- S’ estableixin subvencions directes al lloguer per als i les joves inquilins i inquilines per part dels municipis.
- S’estableixi un percentatge obligatori de reserva del 40% d’habitatge de Protecció Oficial en el sol edificable. Tendria com a avantatge la inclusió social.
- Es lluiti contra l’habitatge il•legal en el lloguer, exigint que es compleixi la normativa de consum. L’habitatge per damunt de tot és un bé de consum, i potser el més important. Les inspeccions i peritatges públics s’haurien d’establir mitjançant convenis amb organitzacions de consumidors i usuaris. Caldria reajustar la normativa per responsabilitat, condicions d’habitabilitat, especialment als habitatges de segona mà.
- Promoure la creació de censos d’habitatge buit en els municipis (a les illes hi ha 186400 habitatges buits).



�