|
Carta al President J. Matas
Benvolguts senyors Jaume Matas i Francesc Antich
Com bé sabeu, el passat divendres, dia 2 de juliol, les Corts valencianes van aprovar el projecte de reforma de l'Estatut del País Valencià únicament amb els vots del Partit Popular i del PSPV -PSOE. Aquesta setmana, el president de les Corts valencianes i els portaveus del PP i PSOE de la cambra autonòmica han presentat al Congrés dels Diputats el text aprovat perquè al començament del pròxim curs polític sigui debatut a la cambra baixa.
Molts de valencians i valencianes havien demanat un nou Estatut més d'acord amb la seva identitat històrica i la seva "realitat política. Un Estatut que recollís una major capacitat financera, més atribucions polítiques i major garantia de conservació del territori i dels recursos naturals. Ara, però, el partit que governa al País Valencià i el primer partit de l'oposició, tot obviant les opinions discrepants d'altres partits polítics i d'una gran part de la societat civil, han pactat i aprovat un text estatutari que, si bé és cert que inclou alguns avanços que ja fa estona s'hi haurien d'haver incorporat, en general és un text regressiu i decebedor en molts d'aspectes. Aquesta reforma, per tant, trunca clarament les expectatives d'avançar en l’autogovern, de millorar les formes de representació política i de garantir els trets cultural s i lingüístics propis del País Valencià.
El text aprovat ara per les Corts valencianes manté els símbols identitàris que es varen
imposar als valencians fa un quart de segle -denominació, llengua, bandera, himne .....;
conserva la denominació del país com a Comunitat Valenciana; consolida l'ambigüitat lingüística; evita el reconeixement de la unitat de la llengua catalana; i relega la llengua pròpia dels valencians a un paper secundari i subsidiari, ja que no incorpora cap referència expressa als drets lingüístics dels valencianoparlants.
D'altra banda, el "nou" Estatut fixa una baixa quota d'assumpció de competències; perpetua un model territorial antiquat -basat en les diputacions provincial s- i centralista; preveu un sistema de finançament clarament insuficient que mantindrà la dependència absoluta de Madrid; i presenta un articulat que dóna cobertura a la depredació territorial i a un desenvolupament general clarament insostenible.
Aquesta minsa reforma de l'Estatut també suposa la perpetuació d'un greuge democràtic vergonyós pel que fa a la participació i representació política, ja que mantén la barrera del 5% per obtenir representació parlamentaria. Aquesta mesura inadmissible i incomprensible condemna centenars de milers de persones a no tenir veu a les institucions valencianes. El nou text no garanteix tampoc la representació col·lectiva deIs valencians i valencianes a les institucions europees i internacional s i, pel que fa a la carta de nous drets, aquests queden reduïts a simples declaracions de bona voluntat.
És evident que aquest Estatut neix amb un gran dèficit democràtic, no representa cap consens, deixa de costat milers de ciutadans i ciutadanes i no recull les propostes d'entitats cíviques, cultural s i sindicals que, tot i haver estat consultades, no han estat escoltades. No s'ha obert un debat social i polític real, perquè els ciutadans puguin fer seva aquesta reforma estatutària. És evident que els dos partits majoritaris han actuat d'esquena a la societat valenciana i als seus interessos.
Atesa aquesta lamentable situació política i atesa la forma en que els vostres respectius partits polítics (PP i PSOE) han elaborat, pactat i aprovat la reforma de l'Estatut al País Valencià, des del PSM-Entesa Nacionalista ens demanam amb molta preocupació si la reforma del nostre Estatut es pensa fer de la mateixa forma, amb continguts similars i amb esquemes polítics equivalents.
Pensam que seria realment lamentable que un procés tan ambiciós com el que s 'ha posat en marxa a tot l'Estat es tancàs amb una llista de petits reto es estatutaris que s'haurien pogut aconseguir amb processos menys grandiloqüents. Des del PSM-Entesa Nacionalista, en canvi, pensam que aquesta és una oportunitat única per equiparar el nostre país amb els processos autonòmics més avançats: competències, finançament, garanties democràtiques, reformes institucionals...
És per això que demanam una reflexió general als partits majoritaris i estatal s sobre la importància que té l’ Estatut per a les Illes Balears. Mereixem un nou Estatut que es correspongui i s' adeqüi a la nostra personalitat històrica, territorial, cultural i lingüística. Tenim la possibilitat de superar les mancances del nostre autogovern creant un nou Estatut que millori la qualitat de vida de la nostra societat, que millori les institucions polítiques pròpies, que assolesqui del màxim sostre competencial possible i que ens permeti exercir eficaçment l' autogovern per millorar les prestacions deIs serveis públics i les relacions entre l' Administració i la ciutadania. Les forces polítiques d'aquestes Illes han de tenir la màxima ambició per a aquest país i això s'ha de plasmar amb seguretat i sense complexos en un nou Estatut per a les Illes Balears.
Allò que ara ens interessa, per tant, és avançar aprofitant el moment polític actual a I'Estat espanyol, cercar el consens de totes les forces polítiques, prioritzar els interessos de les Illes Balears i pensar en el benestar deIs seus habitants donant-hi veu a tothom.
Fa mesos que des del PSM fem feina, dins i fora de les institucions, per defensar la nostra proposta per al nou Estatut. Pensam que un consens realment ampli i representatiu amb les altres forces polítiques és possible, sempre que aquestes forces demostrin un mínim de respecte al nostre país i d'ambició. Rebaixar, en canvi, substancialment aquestes legítimes aspiracions o no tenir-Ies en compte, demostraria un altre cop, als nostres ulls, la ineficàcia i la insuficiència de la via estatutària. És per això que, en aquest moment, us demanam sentit de país i ambició política suficient per donar una oportunitat al nou Estatut que necessitam. Estam convençuts que tots hi sortirem guanyant.
Atentament
Gabriel Vicens i Mir
Secretari general del PSM
Palma, 5 de juliol de 2005
|
