|
La «Unitat Socialista»
La decisió del PSM de formar un Bloc amb Esquerra Unida de les Illes Balears i Els Verds aixà com, tal vegada, ERC, ha provocat una allau de passions, en ocasions excessivament viscerals. La cadena de dimissions i de renúncies ha demostrat, com a mÃnim, un orgull inoportú i una considerable manca de respecte cap a la resta de militants i votants. A més, implica una desconfiança absoluta en les possibilitats del partit i una sobrevaloració excessiva dels socis del Bloc. De fet, com ja ha indicat el periodista i historiador Miquel Payeras en aquest mateix diari (31 de maig del 2006), la primera aparició electoral del PSM, que aleshores encara s'anomenava PSI fou en una mena de bloc anomenat Unitat Socialista, que es va presentar a les primeres eleccions a Corts democrà tiques un ja llunyà juny del 1977.
La coalició Unitat Socialista incloïa, a més del PSI, el Moviment Socialista de Menorca, d'à mbit insular menorquÃ, i el Partit Socialista Popular -PSP-, d'à mbit estatal. InequÃvocament d'esquerres, la Unitat Socialista fou precedida per dos documents, el «Manifest socialista i autonomista», que fou signat per un nombre important de persones, i «Per un socialisme nostre». La improvisada Unitat Socialista va fer una campanya amb el lema «Per un bloc socialista i autonomista», que, curiosament ja utilitzava la paraula «bloc». Encara que no disposava de gaires recursos econòmics, aquesta candidatura va fer un gran esforç per a divulgar el seu missatge. El jove historiador Llorenç Carrió, en la seva interessant memòria de tercer cicle sobre les eleccions del 1977 a les Illes Balears, ha documentat fins a 32 mÃtings electorals a Mallorca.
La candidatura al Congrés fou encapçalada per Francesc Obrador (PSI), amb Sebastià Serra (PSI) com a número quatre. El número dos era un eivissenc del PSP, Jaume Ribas Prats, i el número tres era un menorquà del MSM, Joan Pons Moll.
Els resultats no es correspongueren amb les expectatives creades. La coalició aconseguà 16.401 vots a les Balears (el 5%), 10.654 dels quals (3,9%) a Mallorca. Va esser la quarta força més votada a les Balears. Els resultats foren millors a les illes menors que a Mallorca, ja que arribà al 11,9% a Menorca i al 9,7 a Eivissa i Formentera, amb la particularitat que en aquestes darreres illes fins i tot superà el PSOE.
Per municipis, a Mallorca els millors resultats s'aconseguiren a Montuïri (15%), Campanet (10,2%) i Algaida (7,9%). També hi va haver un resultat relativament satisfactori a Palma (4,7%) i Calvià (5%).
En aquell moment, els resultats de la Unitat Socialista foren considerats desastrosos. Era obvi que el gruix del vot socialista l'havia aglutinat el PSOE. Tanmateix, i vist en perspectiva, no eren tan dolents i haurien pogut esser un bon punt de partida.
La coalició es va desfer aviat i el PSP inicià un complicat procés de fusió amb el PSOE. Es desaprofitava aixà l'ocasió de crear una esquerra autòctona arrelada a totes les illes i amb una certa presència tant a les zones costaneres com en els municipis de l'interior. I és que, sovint, la història de Mallorca sembla un seguit d'oportunitats desaprofitades.
|
