El PSM opina. 05/06/2006

El PSM i el Bloc

Avui per avui la única alternativa a un govern del PP a les Illes Balears passa per la reedició del Pacte de Progrés i tot allò que condueixi a la unitat de l´esquerra és una passa endavant cap a aquest objectiu. Per això és una bona notícia que el PSM hagi decidir participar en una coalició electoral que, presumiblement, integrarà en una mateixa candidatura PSM, EU, EV i ER. Una coalició, que ha estat batejada com a Bloc, de la qual ara per ara només en queda exclòs el PSOE. No es pot parlar, doncs -com en el cas d´Itàlia- d´una unione de l´esquerra, però, en qualsevol cas, sí d´una simplificació del mapa electoral que evitarà la pèrdua de vots com a conseqüència de les matemàtiques electorals. Així seríem davant dues opcions conservadores o de centre dreta i altres dues d´esquerra o de centre esquerra. Un mapa, doncs, més compensat que en anteriors eleccions.

En definitiva, les possibilitats de reedició del Pacte ens poden semblar majors ara, després del congrés del PSM, que no abans. Però això, en aquests moments, no passa de ser una il·lusió: el congrés, com tothom sap, finalitzà d´una manera traumàtica, amb la divisió del partit. La dimissió de Pere Muñoz com a regidor de Palma i la renúncia de Mateu Crespí a ser candidat, i a la pròpia militància en el partit, en són els màxims exponent. La crisi és total i ningú no l´amaga. Hi ha dos bàndols difícilment conciliables: els renovadors, ara derrotats, que eren partidaris d´anar tots sols amb les sigles del PSM, i els oficialistes que defensen la coalició d´esquerres. Dues postures radicalment enfrontades i que, no obstant, només impliquen -en teoria- l´adopció d´estratègies diferents però no d´objectius.

Els objectius d´un partit nacionalista d´esquerres i ecologista continuen sent els mateixos, tant des del punt de vista renovador com de l´oficialista. Almanco això és el que diuen els protagonistes. Tots defensen la necessitat que les Illes tenen d´un partit de les característiques del PSM. Només el separa -teòricament- la forma de fer efectiva la seva presència en la societat. De fet, la participació en un bloc només obliga a pactar uns candidats i un programa electoral que, alcapdavall, hauria de ser negociat a posteriori en cas de ser possible una coalició de govern. I en aquesta tasca hi tenen feina a fer tots els militants del PSM sense excepció. Uns per dur endavant l´estratègia que s´ha imposat en el Congrés i els altres, com a mínim, per mantenir actives les essències del partit. Uns de portes a fora. Els altres de portes endins.

En aquest sentit, si les baixes continuen o, pitjor encara, si es provoca una escissió, de res servirà l´esforç de coherència que, per sobre de les picabaralles internes, han dut a terme els dos sectors. Tant coherent és apostar per una coalició com voler enfrontar les eleccions en solitari. Allò que és incoherent, en tot cas, seria tirar per la borda trenta anys d´història, com pot passar si els uns i els altres no segellen un compromís de lleialtat democràtica i accepten allò que va dir la majoria del partit, tot i que sigui una majoria esquifida. En tot cas, si el Bloc fos finalment impossible o si fos un fracàs, temps hi hauria per tornar a fer la travessa del desert. El nacionalistes, dissortadament, hi estan avesats.

El que cal fer ara -tan aviat com sigui possible- es curar les nafres del congrés i posar-se mans a la feina. Tant dins del partit com cap a fora, on encara queden moltes qüestions per aclarir. Tots sabem que l´esquerra, en democràcia, tendeix a la disgregació i que els pactes, per molta voluntat que s´hi posi són difícils. Molts pics, els matisos esdevenen qüestions de fons irrenunciables, que és allò que justament passa ara en el PSM. A partir d´ara, doncs, toca treballar per el Bloc i des del Bloc. I negociar, amb el PSOE, una possible alternativa d´esquerres. Amb tot el realisme del món, evitant els errors comesos pel Pacte de Progrés en la passada legislatura. En definitiva treballar per l´unió, encara que sense renunciar a cap de les senyes d´identitat que defineixen totes i cadascuna de les esquerres.
�